L’Estat redobla la pressió per l’1-O

Un “salt qualitatiu en l’estratègia de la por” contra el referèndum de l’1-O que no aconseguirà aturar-lo, encara que vulneri l’estat de dret. Així és com el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es va referir i va respondre a la inesperada decisió del Tribunal de Comptes d’ampliar la demanda de responsabilitats econòmiques a set alts càrrecs i interventors del govern que va convocar el 9-N i de citar-los el dia 25 –al costat d’Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs– perquè s’efectuï una “liquidació provisional” dels més de cinc milions d’euros que els demanen pel procés participatiu. Ho feia la vigília d’un llarg ple del Parlament que afrontarà avui i fins divendres l’aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, i també la vigília del dia que el govern convocarà formalment la votació i en revelarà el dispositiu electoral. Al matí, era el poder judicial estatal el que feia pinya contra el procés català i a favor de la unitat d’Espanya. En l’acte d’obertura de l’any judicial –i en presència del rei–, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial i el fiscal general de l’Estat es conjuraven contra el referèndum fent valdre els instruments institucionals del poder judicial.

A la tarda, el Tribunal de Comptes movia peça activant el temut front contra el patrimoni personal de persones que van col·laborar en el 9-N. Aquest cop, però, saltava a la primera línia política, i assenyalava càrrecs intermedis i interventors, col·laboradors situats a un nivell polític i administratiu que el govern també necessita per a l’organització de l’1-O. Es tracta de Lluís Bertran Saura, exsecretari general de Governació i subdirector general d’Administració; Josefina Valls Villa, directora de serveis del Departament de Governació; Carolina Pardo Miguel, interventora; Jaume Domingo Planas, director general de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya; Ignasi Genovés i Avellana, director general d’Atenció Ciutadana i Difusió del Departament de la Presidència de la Generalitat; Jordi Serra Catalán, interventor, i Jordi Vilajoana Rovira, exsecretari general de Presidència.

Puigdemont i el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, van comparèixer d’urgència per denunciar un “atac” que vulnera el dret de defensa i les garanties processals dels afectats a partir d’una “interpretació esbiaixada” de la normativa per actuar contra drets fonamentals. Entre altres coses, va recordar que el Tribunal de Comptes ni tan sols es va esperar a rebre els expedients de la Generalitat que havien demanat.

“L’única resposta que podem donar als excessos del govern espanyol és democràtica”, va refermar Puigdemont. Pel govern, el referèndum de l’1-O transcendirà la dicotomia entre el sí i el no a la independència i es transformarà en un plebiscit entre pertànyer a un estat que “s’ha protegit vulnerant la democràcia” i un estat que es vol construir de bell nou “modern” i “lliure”. Junqueras va remarcar que la convocatòria d’un referèndum no és un delicte perquè la llei orgànica 2/2005, promoguda per José Luis Rodríguez Zapatero, va derogar la tipificació penal promoguda pel govern de José María Aznar i dissenyada ad hoc contra l’aleshores lehendakari Juan José Ibarretxe, incloent-hi penes d’entre tres i cinc anys de presó i deu anys d’inhabilitació per la convocatòria de referèndums i consultes “il·legals”. També va recordar que el mateix Tribunal Constitucional va establir el 2011 que era inconstitucional. Ho va fer per una qüestió formal: el PP va tramitar la reforma del Codi Penal a través d’una llei que no hi tenia res a veure. L’executiu ja mira la Unió Europea i la legalitat internacional per protegir la celebració de l’1-O. Encara més: Junqueras es va adreçar als demòcrates espanyols per preguntar-los quina garantia tenien que l’“abús” de l’Estat espanyol no serà utilitzat contra ells algun dia.

L’ANC i Òmnium es van desplaçar ahir a la tarda a una reunió al Palau de la Generalitat per abordar la resposta de l’independentisme a l’ofensiva del Tribunal de Comptes. Els presidents de les dues entitats, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, van fer una crida a la ciutadania a col·laborar amb la caixa de solidaritat creada per fer front a les multes de què són objecte els condemnats com a conseqüència del procés i que ja va servir per sufragar, per exemple, la de la sentència judicial ferma contra Homs pel 9-N. Segons les entitats, han recaptat 450.000 euros. La quantitat és lluny de la fiança que el Tribunal de Comptes reclama ara als onze citats en la causa.

Aquest és un procediment per una eventual malversació comptable que es va obrir després dels processos judicials pels quals van ser condemnar Mas, Ortega, Rigau i Homs, i en què es va descartar el delicte de malversació de fons públics. El cas es va obrir a l’ens fiscalitzador a partir d’una denúncia de Societat Civil Catalana, l’Associació Cívica i Cultural i Advocats Catalans per la Constitució. La fiscalia del Tribunal de Comptes va avalar la petició i es va nomenar una delegada instructora del cas, María de los Llanos Castellanos Garijo, que és qui formalitzava ahir la citació. Societat Civil va demanar a la justícia que, en cas que no dipositin els diners, s’actuï amb “màxima contundència”.