Un Estat absent permet el segrest de la democràcia
Els editorials dels principals diaris espanyols insisteix en els mateixos tòpics de sempre contra el dret a decidir
Els articles transmeten la idea que la iniciativa és un atac contra l’estat de dret
Dijous, molts editorialistes van coincidir en els tòpics que repeteixen des de fa anys, tot i que van apujar el volum: el Parlament va fer un “cop d’estat” “autoritari” i “tirànic”, els independentistes tenen la majoria dels escons, “però no dels vots”, la societat catalana està “fracturada”, la futura república catalana “serà com Veneçuela” i caurà a l’abisme. I, sobretot, si hem arribat al punt que som ara és perquè l’Estat és absent.
A La Razón d’ahir hi llegim: “El lamentable espectacle ofert ahir pel Parlament de Catalunya, amb la cambra autonòmica segrestada grollerament per la majoria separatista, ha omplert d’estupefacció el conjunt de la societat espanyola.” Per sort –ens tranquil·litza el mateix diari– “la nació espanyola, una de las democràcies més avançades del món i amb més garanties per als drets individuals, prevaldrà sobre els que pretenen destruir-la”.
L’editorial del digital de Federico Jiménez Losantos, Libertad Digital, és partidari de la mà dura: “Mentre la classe política constitucionalista no s’atreveixi a suspendre l’administració catalana, no tindrà dret a escandalitzar-se”, avisa.
A l’editorial d’El País hi trobem tots els tòpics: hi ha una societat “fragmentada” en mans de polítics “excloents” i “autoritaris” que porten un “esotèric full de ruta” “contra l’estat de dret”. I tot per concloure: “El pla secessionista ja ha fragmentat la societat catalana, però el seu propòsit immediat va més enllà: trencar la complicitat i la solidaritat dels espanyols”.
El Mundo no se n’allunya gaire: l’aprovació de la llei va ser “una agressió totalitària que exigeix una resposta contundent i coordinada de tots els poders públics. Encara som a temps de contemplar el recurs a l’article 155.”
L’ABC hi veu un intent de posar fi a la democràcia “amb conductes dictatorials. Va ser un circ vergonyós, impropi d’una democràcia consolidada, i indiciari... i el que pretén el separatisme... és un règim autoritari”.
El Periódico considera al seu editorial d’ahir que la firma va ser, en realitat, “la ruptura de l’ordre constitucional, la fallida del Parlament i la conversió de la Generalitat en una institució que ja no representa tots els catalans”.
I La Vanguardia, en una línia semblant, es lamenta del dany que es va fer al Parlament: “La institucionalitat catalana va quedar ahir greument ferida. El que va passar al Parlament perjudica greument la institucionalitat catalana.”
