Municipal
Terrassa obre camí aprovant la gestió pública de l’aigua
El ple aprova amb els vots de 20 dels 27 regidors crear l’empresa pública Aigua de Terrassa, després de 75 anys de concessió
Mina, que presta el servei prorrogat, vol diàleg per a la liquidació de béns
“Dia històric”, “exercici de sobirania”, “camí pioner”, “onada per recuperar els béns comuns” o “referent per al país” van ser algunes de les expressions que es van sentir ahir durant el ple extraordinari en què es va aprovar la creació de l’ens empresarial públic Aigua de Terrassa, Epel, que permetrà al consistori i a la ciutadania recuperar el control de l’abastament d’aigua del municipi, que en els darrers 75 anys ha tingut en concessió l’empresa Mina, Aigües de Terrassa.
Aquest és un dels darrers tràmits, pendent de l’aprovació definitiva a finals d’any, i culmina més de quatre anys de treball, sobretot impulsats pels col·lectius agrupats en la Taula de l’Aigua, i als quals les diferents formacions polítiques d’esquerra van donar suport dins el consistori. Va començar el mandat passat –com Terrassa en Comú (TeC) i el PSC van destacar durant la sessió personalitzant-ho en l’exregidora de Medi Ambient d’ICV-EUiA Eva Herrero–, va tenir continuïtat durant la campanya electoral i va acaparar gairebé tot el protagonisme municipal aquest mandat amb una gran manifestació al març. TEC, ERC-MES i la CUP hi van ser favorables d’entrada i el PSC s’hi va acabar sumant.
Ahir gairebé no es va moure el guió que els partits van mostrar dilluns en la comissió de Territori i Sostenibilitat, a excepció del grup de Cs, que va passar de l’abstenció al vot contrari, sumant-se al PP en l’oposició a recuperar el control municipal. El soci de govern, el PDeCAT, va mantenir l’abstenció, tot i que “constructiva”, malgrat que fins ahir hi havia la possibilitat de donar-hi “un sí, crític”, va admetre el seu portaveu, Miquel Sàmper. El motiu que va exposar és que estaven d’acord “a recuperar-ne la governança”, però va censurar que la memòria de les diferents opcions de gestió, feta amb assessorament extern, era incompleta; no incloïa totes les partides de costos i beneficis “ni hi ha una estimació” del cost que suposarà la liquidació del servei amb l’antiga concessionària, Mina, que l’empresa xifra en 60 milions i el govern entre 0 i 2 milions.
També va coincidir amb el PP i Cs a criticar que finalment no s’hagués fet una consulta ciutadana com s’havia anunciat inicialment, fet que el regidor de l’Aigua, Alfredo Vega (PSC), va justificar per la suspensió en aquell moment de la llei de consultes, tot i que va recordar que es va crear un consell editorial que va organitzar fins a tretze actes participatius. Vega també va respondre a Sàmper que la liquidació amb l’empresa era un aspecte “independent” i no tenia res a veure amb el model de gestió.
Referent al país
L’alcalde, Jordi Ballart, no va intervenir fins que ja s’havia aprovat la constitució de l’empresa, que funcionarà a mitjan 2018. I ho va fer per destacar que “Terrassa ha estat en els darrers mesos un referent, al nostre país i a molts altres països, perquè era i és evident que estava, està i estarà obrint un nou camí”, i hi va afegir que l’aigua estarà “blindada” a intents “de controlar-la, de monopolitzar-la o de posar-la al servei d’interessos econòmics”.
Per la seva banda, el portaveu de TeC, Xavi Matilla, va recordar els entrebancs que va posar Mina durant el procés, va afirmar que aquesta empresa tenia “una gestió opaca” i va censurar que fins i tot hagués negat que la seva titularitat fos municipal. Per Matilla l’exemple de Terrassa servirà per obrir “un camí pioner” que obrirà “una onada per recuperar béns comuns”. Des d’ERC-MES, Carles Caballero va destacar que la decisió de la gestió pública “no enriqueix a ningú més que als ciutadans” amb l’únic objectiu de donar “el millor servei amb el mínim cost imputable” mitjançant una taxa. La CUP també va tenir paraules dures contra Mina i va destacar la posició del ple “contra les elits” recuperant el control d’un “patrimoni col·lectiu de caràcter limitat”.
Mina torna a reclamar diàleg per fer la liquidació
Mentre es feia el ple l’antiga concessionària, Mina Aigües de Terrassa, va emetre un comunicat en què reiterava el seu “compromís amb un servei de qualitat”, que a partir del desembre efectuarà amb una tercera pròrroga de sis mesos que haurà d’aprovar el ple fins que es constitueixi la nova empresa pública. En l’escrit mostra el seu “respecte envers la decisió adoptada” pel consistori en espera de rebre la memòria tècnica i el reglament del servei municipal que es van aprovar, però també torna a apel·lar “a dialogar” amb l’Ajuntament per tractar “interrogants importants per resoldre en qüestions tan delicades” com la subrogació de llocs de treballs, les condicions laborals i la liquidació econòmica.
L’alcalde va admetre ahir que el camí per crear la gestió pública “no ha estat fàcil”, amb moments aspres i moviments i formes “poc intel·ligents en alguns moments”. Ballart va anunciar l’octubre passat que rebia “pressions i amenaces” per la qüestió de l’aigua, que estan denunciades, i va culpar Mina de fer-los “xantatge” condicionant el fet de passar-los informació a la creació d’una empresa mixta. La companyia té interposats contenciosos contra la pròrroga forçosa i contra l’expedient de béns que han de passar a mans públiques, tot i que va retirar el contrari al nomenament del comissionat de l’aigua, Joan Gaya.
El nou reglament estipula que quan entri en funcionament l’ens públic no es cobrarà una tarifa, sinó una taxa regulada a partir d’una ordenança municipal. Els abonats deixaran progressivament de ser propietaris o llogaters dels comptadors, que seran instal·lacions del servei.
