Ple de tàctiques i retrets

Les arts dilatòries de l’oposició van tornar a ser ahir les protagonistes d’una nova sessió parlamentària. Unes pràctiques de filibusterisme que, combinades amb una gran dosi de condescendència per part de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell –els portaveus intervenien sense límit de temps–, van gestar una sessió plenària que, en el moment de tancar aquesta edició, encara continuava amb el debat sobre la llei de transitorietat jurídica que s’havia iniciat a les 11 de la nit.

Les maniobres, però, venien d’abans. Tant bon punt els portaveus de Junts pel Sí i la CUP van demanar a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, una nova alteració en l’ordre del dia del ple. Eren les dues del migdia. Les diputades Marta Rovira i Anna Gabriel reclamaven introduir en la sessió l’aprovació de la llei de desconnexió, una petició que no va resultar aprovada fins a set hores més tard a causa, altra vegada, de les peticions de reconsideració que Ciutadans, el PSC i el PP van anar presentant al llarg de la tarda a la mesa del Parlament per tal d’impedir que n’avancés la tramitació. A cada petició, la presidenta es veia obligada a aturar el ple i a convocar una reunió dels membres de la mesa i de la junta de portaveus. A les nou del vespre, la mesa es tornava a reunir per quarta vegada. Fins llavors els diputats no havien estat asseguts en l’hemicicle ni un minut, un ritme que es va trencar finalment quan Forcadell va donar la paraula, sense estipular cap termini de temps, als portaveus.

I amb la paraula va arribar la brega i la crispació. Sobre la taula, a més a més, hi havia un nou acord de ple del Consell de Garanties Estatutàries que tornava a assenyalar que totes les lleis han de ser objecte de dictamen per part d’aquest òrgan, un pas en la tramitació que la majoria absoluta de Junts pel Sí i la CUP suprimia de la tramitació de la llei de transitorietat d’acord amb la via de l’article 81.

I va ser en la defensa d’aquest dret on va sobresortir el portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, que va rebre els aplaudiments i l’ovació dels diputats del PSC, el PP i Ciutadans, drets en els seus escons. Al faristol, Coscubiela es presentava com el més gran defensor dels drets. “Em trencaria la cara per defensar el vostre dret a la independència si es fes respectant les normes”, apuntava. El diputat fins i tot es va dirigir al president Puigdemont, a qui li va recriminar que aplaudís com un hooligan la portaveu del grup parlamentari de Junts pel Sí, Marta Rovira. La republicana havia fet una defensa del debat polític en l’hemicicle i va retreure a l’oposició l’intent que fos la mesa que censurés el contingut d’aquests debats. “Senzillament, el que volem és votar, ara i l’1-O”, reclamava la diputada. Però no hi havia manera. Sense temps estipulat, les intervencions allargaven la sessió. No en va, el portaveu del PP, Alejandro Fernández, admetia l’ús de les pràctiques de filibusterisme per endarrerir al màxim l’aprovació de la llei. Havien passat set hores des de la petició dels independentistes i la cosa anava per llarg, més concretament “fins que es congeli l’infern”, etzibava Fernández. El torn d’intervencions el va tancar el diputat Benet Salellas, que lamentava que el CGE es pronunciés d’ofici únicament per defensar la sacrosanta unitat d’Espanya i no en la defensa d’altres drets, com el de l’educació, la sanitat o l’habitatge, vulnerats al llarg de la legislatura. “Nosaltres defensem un procés constituent, vostès un de constituït”, etzibava a l’oposició. Nova aturada per presentar esmenes a una llei que l’oposició no vol. Torna la brega.