Política

setge a l'1-O

La Fiscalia ordena investigar 702 ajuntaments per col·laborar amb l’1-O

Els fiscals en cap de les quatre demarcacions catalanes han d’esclarir la participació dels consistoris en la preparació del referèndum

La Fiscalia determina que si els alcaldes es neguen a declarar siguin detinguts pels Mossos

L’ordre de la Fiscalia i la llista dels ajuntaments, a El Punt Avui Digital

La Fiscalia General de l’Estat ha cursat una ordre als fiscals en cap de les quatre demarcacions catalanes perquè “iniciïn diligències per esclarir els actes de col·laboració d’alguns ajuntaments en l’organització del referèndum il·legal”. Entre altres, la Fiscalia determina que si els alcaldes es neguen a declarar siguin detinguts pels Mossos.

Per la seva part, les fiscalies de demarcació han traslladat als comandaments policials del territori les ordres per impedir el referèndum. Els fiscals en cap s’han reunit amb els responsables dels Mossos d’Esquadra, la policia espanyola i la Guàrdia Civil, que seran els encarregats de fer arribar la directriu als seus subordinats. En el cas dels Mossos, segons han precisat fonts de la fiscalia, també seran ells els qui hauran de trametre-la a les policies locals. Les trobades han durat una mitja hora. La directriu encomana expressament als cossos policials “requisar urnes” i tot el material per a l’1-O i els ordena actuar davant qualsevol acte dirigit a preparar i celebrar “el referèndum d’autodeterminació il·legal” on hi hagi autoritats, funcionaris o particulars “en connivència” amb els dos primers.

D’altra banda, la policia espanyola reforçarà de cara al referèndum previst per l’1 d’octubre el nombre d’agents a Catalunya i la mobilització d’efectius anirà ’in crescendo’ en els propers dies, segons han confirmat fonts del cos. Seran, preferentment, agents de les Unitats d’Intervenció, però també d’altres grups no relacionats directament amb les funcions d’antidisturbis, segons les mateixes fonts. Amb vista a l’1-O, també s’han posposat els permisos de vacances perquè el cos estigui el màxim operatiu en les properes setmanes a Catalunya, segons han assenyalat fonts sindicals. Fonts de la policia espanyola també han confirmat que abans de la Diada ja es va reforçar el cos per protegir els interessos de l’Estat a Catalunya, com la delegació del govern espanyol i altres institucions, com el Banc d’Espanya. Per la seva banda, l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) va denunciar la setmana passada que el cos “reté” a Catalunya uns 200 agents que s’havien d’incorporar a nous destins en altres comunitats autònomes. Segons l’entitat, el director general de la Guàrdia Civil ha aprovat una comissió de servei no indemnitzable, des de l’11 de setembre fins a mitjan octubre, per al personal destinat fins ara a Catalunya que tenia previst iniciar el permís d’incorporació a nous destins. Si bé a la comunicació que van rebre els agents no s’especificaven els motius de la decisió, per a l’AUGC “resulta evident” que, tenint en compte que la mesura només afecta Catalunya, la motivació és l’1-O.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Santamaría denuncia un “clima d’assetjament massiu” a Catalunya

La vicepresidenta espanyola acusa Puigdemont “d’abusar i tensionar” la societat catalana

madrid
 

El líder dels socialistes a l’Eurocambra demana ara a Puigdemont que desconvoqui el referèndum

brussel·les
 

Detenen una persona a Vinaròs presumptament relacionada amb els atemptats de Barcelona

Madrid
 

Més de 200 persones passen la nit davant del TSJC en protesta per les detencions

Barcelona
 

Un inspector de la policia espanyola va intentar convèncer un home marroquí perquè informés sobre Àngel Colom

Barcelona
 

Mobilització continuada

Barcelona
 
la crònica

“El que ha passat fa vessar el got”

 

El TC impulsa per primer cop les mesures coercitives

madrid
 

Els estudiants universitaris defensen el referèndum

BEllaterra