Política

setge a l'1-O

Ofensiva general contra l’1-O

La fiscalia crida a declarar més de 712 alcaldes pel referèndum

També mobilitza les policies locals perquè requisin urnes

El TC persegueix la Sindicatura i la Guàrdia Civil tanca el web, reobert pel govern

Conviden Colau a la protesta d’alcaldes dissabte a la plaça de Sant Jaume

L’ofensiva de les institucions espanyoles per aturar el referèndum es va traslladar ahir al gros dels municipis del país, a la Sindicatura Electoral i al web del referèndum, mentre incrementaven la pressió perquè siguin els Mossos d’Esquadra els que n’escanyin l’organització de bracet de la policia local. El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va ordenar que els més de 700 alcaldes que han signat el decret de suport a l’1-O declarin assistits per un advocat per “cooperació en l’organització del referèndum il·legal”. Si no compareixen, els Mossos, en qualitat de policia judicial, hauran de detenir-los i portar-los davant de la fiscalia “en el termini més breu possible”.

En paral·lel, el Tribunal Constitucional exercia per primera vegada les seves noves potestats d’execució de sentències per forçar els membres de la Sindicatura Electoral (l’òrgan que supervisa les garanties del referèndum) a explicar-se en 48 hores.

Per si això fos poc, l’endemà d’instar la policia catalana a impedir la votació requisant urnes i paperetes, la fiscalia també mobilitzava la policia local perquè investigui i confisqui el material electoral. Ho feia a través de les fiscalies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, que van ordenar als Mossos que es dirigeixin a tots els caps de les policies locals.

A la tarda, el web del referèndum va ser tancat per la Guàrdia Civil per ordre judicial. L’executiu, però, la va reobrir immediatament en diverses adreces. El president espanyol, Mariano Rajoy, va advertir els ciutadans que el dia 1 no es presentin a les meses electorals si són elegits en el sorteig de presidents i locals perquè la votació és “il·legal”. Aquest vespre arrenca a Tarragona la campanya electoral unitària pel sí.

Les entitats es mouen

Les entitats municipalistes no van trigar a reaccionar davant de l’atac als alcaldes, expressant la seva incredulitat davant d’un fet “sense precedents en cap país europeu”. L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) van convocar una concentració de protesta dissabte al migdia a la plaça de Sant Jaume, oberta també als edils que no han signat cap decret de suport a l’1-O “però que creguin en la democràcia”, en una clara invitació a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

La presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, va anunciar que tots els batlles aniran a declarar; “això no treu que algun alcalde decideixi anar-hi voluntàriament i altres no”, va especificar, sense pronunciar la paraula detingut. La vintena d’alcaldes de la CUP van avançar que no pensen anar-hi i que actuaran com ho han fet en casos similars: els Mossos els hauran de detenir perquè així sigui. “No tenim res a amagar, quan haguem d’anar a declarar, declararem”, insistia Lloveras.

Al seu costat, el president de l’ACM, Miquel Buch, constatava que “quan són més de 700 els alcaldes els perseguits per la justícia, qui té un problema no són els alcaldes, és la justícia espanyola”.

L’actuació sobre un mínim de 712 alcaldes s’afegeix a les querelles de la fiscalia que s’acumulen al Tribunal Superior de Justícia contra els cinc membres sobiranistes de la mesa del Parlament, contra el president de la Generalitat, el vicepresident del govern i tots els consellers. També se sumen a la investigació oberta al jutjat número 13 de Barcelona.

Per posar el focus sobre els alcaldes, la fiscalia es va servir d’una llista publicada al web de l’AMI on figuren 712 municipis en què l’alcalde ha signat el decret que el compromet en la cessió dels locals habituals com a col·legis electorals i, a més, ho ha comunicat a l’associació. La formalitat feia que al document no hi figuressin ajuntaments tan rellevants com els de Badalona i Sabadell, que sí que han signat decrets.

Fonts de la fiscalia van advertir, malgrat tot, que seran investigats tots els batlles que hi col·laborin, apareguin o no en la darrera relació de l’AMI. Per això l’alcaldessa badalonina, Dolors Sabater, o el sabadellenc Maties Serracant seran probablement dels primers a declarar. La fiscalia prioritza la persecució dels governants dels municipis més poblats.

Agències d’informació internacionals van recollir la notícia de la persecució dels alcaldes, i se’n van fer ressò mitjans com The New York Times. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, subratllava l’abast de l’actuació de la fiscalia: són un 75% dels alcaldes del país.

La Guàrdia Civil i la Policía Nacional queden per ara exclosos del front local. El fiscal general precisava que han de ser els Mossos els que citin els alcaldes a declarar “en qualitat d’investigats”, tot i que aquesta figura només la pot establir un jutge. Fonts del ministeri fiscal asseguraven, tanmateix, que les compareixences dels sospitosos són obligatòries i que si algú no compareix se n’ordenarà la detenció.

Unes hores després que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, traslladés a tot el cos la instrucció de la fiscalia perquè treballi en la investigació del referèndum i n’impedeixi físicament l’organització, la tela d’aranya policial contra l’1-O s’estenia a la policia local. Els fiscals provincials van ordenar als Mossos que es dirigeixin per escrit a tots els caps de les policies locals. Hauran d’elaborar informes o atestats sobre fets delictius relacionats amb l’1-O, acreditar-los i determinar-ne les responsabilitats penals, així com adoptar les mesures necessàries per comissar el material electoral. Quant als Mossos, el govern ja va advertir la fiscalia que la prioritat de la policia catalana serà la lluita contra el terrorisme en un moment d’alerta 4 sobre 5.

No tenim res a amagar, quan haguem d’anar a declarar, declararem
Neus Lloveras
Presidenta de l’AMI
Quan més de 700 alcaldes són perseguits per la justícia, qui té un problema és la justícia
Miquel Buch
President de l’ACM

El rei assegura que la Constitució “prevaldrà”

El cap de l’Estat va expressar ahir el seu convenciment que la Constitució Espanyola “prevaldrà” sobre qualsevol possible “trencament” de la “convivència en democràcia”. Aquesta és, segons Felip VI, la base de la vida “en comú en llibertat”. D’aquesta manera el monarca es pronunciava sobre el referèndum d’autodeterminació enmig de l’ofensiva política, judicial i policial espanyola per aturar la convocatòria. Ho feia aprofitant que pronunciava un discurs durant l’acte d’entrega dels Premios Nacionales de Cultura, des de la catedral de Cuenca. Si Mariano Rajoy demanava als catalans que no es presentin a les meses electorals si els convoquen l’1-O, el rei d’Espanya es va centrar a llançar un missatge de tranquil·litat per als que pateixen per la integritat de l’Estat espanyol.

Felip VI va assegurar que els “drets” i les “llibertats” dels ciutadans quedaran protegits i garantits davant de l’amenaça per la unitat d’Espanya que representa la votació a Catalunya.

“La convivència, en una democràcia constitucional com la nostra, només és possible si les lleis que la regulen i l’organitzen són ateses i complertes pels ciutadans i les institucions; si els drets i les llibertats dels ciutadans són tutelats i respectats pels poders públics”, va sentenciar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ELISENDA ALAMANY
NÚMERO 2 DE CATALUNYA EN COMÚ-PODEM PER BARCELONA

“Sembla que el candidat de la CUP sigui Puigdemont”

“Cedir el lideratge del canvi a CDC no ens portarà a avançar en l’autogovern”

“Farem tot el possible perquè Puigdemont pugui recollir la seva acta de diputat, però no farem mai un president de dretes”

“Catalunya encara no ha tingut el referèndum que es mereix”

Barcelona
 

Denuncia un guàrdia civil que va arrencar una estelada

barcelona
 
política

Iceta promet un pla de xoc social de 3.000 milions

 
política

Domènech apel·la la Catalunya “insubmisa”

 
Política

La JEC qüestiona el paper de TV3 en la manifestació de Brussel·les

 
política

El PP fa una crida a consumir els productes catalans

 

La junta electoral deriva al Suprem la decisió sobre si Sànchez i Forn poden participar a la campanya

MADRID
 
SETGE AL PROCÉS SOBIRANISTA

El Tribunal de Comptes embarga el domicili de Mas i immobles d’Homs, Ortega i Rigau pel 9-N

BARCELONA
 
ELECCIONS 21-D

Arcadi Oliveres (CUP): “Ens hem precipitat. Hem de dialogar amb altres pobles d’Espanya”

TERRASSA