Un tren sense bitllet de tornada

Ha arribat el moment. Des del passat dimecres estem convocades i convocats a fer un país nou, modern i lliure, ho estem totes i tots els ciutadans de Catalunya. El procés català ha agafat una velocitat vertiginosa i el tren de la república ja no permet bitllet de tornada.

Catalunya és un subjecte polític, Catalunya és una nació, i com qualsevol nació té tot el dret a assumir la seva legítima sobirania i a decidir la seva configuració política. Ja han passat a millor vida aquelles sigles que van entrar a les nostres vides aquell calorós juliol de 2010, el famós TC. Aquell braç “armat” del govern espanyol, el tribunal que ha recorregut contra més de 30 lleis sorgides del nostre Parlament, el que va recórrer contra l’Estatut aprovat per la majoria del poble, aquell que està format per 12 magistrats amb carnet... Adeu, TC.

Durant els darrers mesos el govern de Madrid i la resta de partits polítics, hereus del règim del 78, han vist que la dignitat i l’anhel del poble han avançat decididament i amb determinació per fer bo aquell mandat democràtic sorgit de les urnes aquell 27 de setembre. Qui no ho vulgui acceptar és el seu problema, però ja mai més res tornarà a ser com era. L’1 d’octubre votarem, votarem com sempre per poder guanyar com mai.

Aquests propers dies i fins i tot les properes hores seran determinants. Rajoy i tota la seva cort faran de tot i més després de passar-se més de sis anys de vacances i més de trenta sagnant i pessigant la criatura. Arriben tard i malament, segurament embogits per la fermesa i la convicció d’una majoria parlamentària i d’un govern empès per un país que vol votar.

Sembla que no recordin com van esmicolar un Estatut, van obviar seure en una taula, pensar que l’anomenat procés era flor d’un parell de primaveres... No oblidem tampoc que, fins i tot, van manar fer hores extres a les seves clavegueres, als seus fiscals i al seu estimat Tribunal Constitucional. Sí, una altra vegada el TC.

En aquests moments estan disparant judicialment contra el referèndum i, per exemple, la fiscalia ha demanat al major dels Mossos que segueixi de ben a prop els preparatius del referèndum i els eviti. També han instat TV3 a no promoure la consulta, han suspès diverses lleis catalanes... La seva deriva ja sembla imparable sobretot després de la seva darrera perla: ordenar investigar 712 alcaldes compromesos amb escoltar la veu dels ciutadans.

Al Congrés dels Diputats ressona, entre els diputats constitucionalistes, com si fos la cançó enfadosa, el “lo vamos a hacer todo para que no se vote”. La seva visceralitat els despista i, a molts pocs dies de l’1 d’octubre, encara no s’han adonat que no podran fer res amb un poble que, alegre i combatiu, reclama democràcia i sobretot exigeix dignitat. Han fet tard, ja estem convocats. Ens veurem omplint urnes.