La fiscalia es querella contra Lloveras, Buch i els síndics

La fiscalia sembla més motivada que els jutges per aturar la celebració del referèndum d’autodeterminació a Catalunya, i ahir va presentar dues querelles més, que se sumen a les altres dues presentades, contra la mesa del Parlament i el govern, el 9 de setembre passat. En concret, la fiscalia va entregar al jutjat de guàrdia de Barcelona una querella contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya que vetllen per l’organització del referèndum i els acusa dels delictes d’usurpació de funcions, desobediència i malversació de fons, que implica penes de presó. La segona querella es va presentar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè va dirigida contra Neus Lloveras, com a presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, per haver promogut l’1-O; però, com que també és diputada del Parlament, és una política aforada i, per tant, només la pot investigar l’alt tribunal català. En aquesta querella també s’inclou el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch.

La fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, signa la querella contra els síndics electorals Jordi Matas, Marc Marsal, Marta Alsina, Tània Verge i Josep Pagès (no inclou els dos suplents, Eva Labarta i Josep Costa). Així, la fiscalia no ha esperat la resolució del Tribunal Constitucional (TC), que abans-d’ahir mateix va advertir els síndics que aturessin l’organització de l’l’1-O i, en cas de no fer-ho, els amenaçava de sancionar-los (aplicant per primer cop la seva nova atribució) o derivar-los a la via penal, iniciada ahir.

En l’escrit, la fiscal afirma que els membres de la sindicatura catalana, en dictar acords el 8 de setembre passat, “van actuar de manera conscient quan no tenien cap legitimació perquè les lleis dictades per Parlament van ser suspeses pel Constitucional”. Hi detalla que van nomenar els vocals titulars de les sindicatures electorals de les demarcacions d’Aran, Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Per tot això, els acusa dels delictes d’usurpació de funcions de càrrec públic, desobediència i malversació, castigats amb fins a vuit anys de presó.

Paral·lelament, el fiscal superior de Catalunya va presentar al TSJC la querella contra els presidents dels ens municipalistes, Miquel Buch i Neus Lloveras, als quals acusa de “realitzar actes de promoció i organització de la inconstitucional convocatòria referendària”. A tots dos els acusa de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. Hi afegeix que “com a presidents de l’AMI i de l’ACM han exercit una influència decisiva sobre els alcaldes de municipis associats per autoritzar despeses per realitzar un acte delictiu”.

Ara, el TSJC ha de decidir en qui recau la nova denúncia. Podria ser acumulada a la causa contra el govern per l’1-O. També se’n podria obrir una de nova, ja que el paper de Lloveras i Buch és més de col·laboradors, fet que podria arrossegar tots els alcaldes, que alhora significaria –com ja alerten penalistes– que la fiscalia no pot interrogar batlles perquè l’1-O està judicialitzat.