Política

Manuel Milián Mestre

Per què tanta ceguesa?

La meva carta és un lament per la sistemàtica incomprensió i desatenció als problemes i demandes de Catalunya. El tancredisme en política pot ser un desastre, i cinc anys de silenci passiu davant les malalties de Catalunya i els catalans, en lloc de rebaixar la tensió, la projecten al paroxisme.

Com a fundador amb Fraga del que avui és el PP puc assegurar-li que l’esperit que vostè representa poc té a veure amb el fet fundacional d’un partit que es va iniciar a Catalunya i que, gràcies a empresaris catalans, es va poder posar en marxa. Els nostres mals d’avui neixen en l’aznarisme i la seva ruptura del pacte del Majestic el 2000. La dissociació amb l’esperit català i la “qüestió catalana” ha estat un continu de dissentiments. La unitat d’Espanya és plural, suma històrica de diverses nacionalitats i cultures. No és fruit –o no hauria de ser-ho– de la conquesta i el domini castellà: “e pluribus unum” (“de molts, un”) i el rigor històric ens conduiria a la plurinacionalitat, lluny d’aquest dogma fals de la unitat.

Arribats a aquest punt, la llista de greuges seria interminable: tracte discriminatori fiscal, mesquí retorn en inversions i infraestructures, malvolença als catalans, concepte de la solidaritat interregional equivocat o injust, etc. Per què aquesta ceguesa al corredor mediterrani, que afecta més del 45% de les exportacions espanyoles? Com s’explica aquest afany per gripar el motor econòmic d’Espanya (Catalunya, València, Balears) amb una aportació superior potser al 40% del PIB espanyol? ¿S’ha advertit que aquesta temptació a l’independentisme, gràcies a discriminacions pressupostàries i a la desatenció de les demandes, pot encendre la flama de la consciència identitària de la Corona d’Aragó catalanoparlant? Aquest sí que seria el drama d’Espanya que gelaria el somriure d’aquestes elits extractives i funcionarials madrilenyes que s’alleten del pressupost de l’Estat o que miren per damunt de l’espatlla els seus congèneres de la perifèria.

No és aquest el camí per al retrobament, com no ho és l’abandonament al qual ha sumit la meitat, almenys, dels catalans, que estimem la plural Espanya, la nostra tradició i furs, i els nostres drets compartits. No hem estat escoltats ni tampoc vam participar de determinats enfocaments, gestos i informacions que fins a La Moncloa han arribat. Per aquest motiu, des del fratern compartir de la condició d’espanyol, li suplico que reconsideri la deriva dels esdeveniments, i atengui la sensatesa dels que pensen com el sotasignat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

societat

La fundació Ampans genera un valor social de 112 milions

ANÀLISI

La llarga ombra de Pasqual Maragall

ELS PROTAGONISTES

Un mandat marcat pel torcebraç polític

llançà

Espanya, “país bananer”

Barcelona

El cas Casado, a punt de quedar en no-res

Madrid

L’AMI estudia una querella contra la fiscalia

barcelona

Marxa a Barcelona per reivindicar l’1-O

barcelona
L’APUNT

Amb la soga al coll

Rússia i la Xina alerten els EUA que respondran a l’última tanda de sancions

MOSCOU/PEQUÍN