setge a l'1-O
El TSJC investiga Lloveras i Buch per desobediència i descarta la malversació
El tribunal admet a tràmit la querella de la fiscalia contra els presidents de l’AMI i l’ACM però la limita a un delicte
El magistrat Seguí serà l’instructor
Després de dos dies de deliberacions, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acceptar ahir admetre a tràmit la querella de la fiscalia contra la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, i el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, per haver promogut i impulsat el referèndum entre els alcaldes associats. La sala –formada pels magistrats Jesús María Barrientos, president del TSJC; Carlos Ramos i Jordi Seguí– només accepta investigar-los pel delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) i descarta els delictes de prevaricació i de malversació de fons públics, aquest és l’únic que inclou penes de presó, que volia la fiscalia.
Paral·lelament a la querella, Lloveras i Buch són també investigats per la fiscalia per dirimir si han “col·laborat” com a alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i batlle de Premià de Mar amb el govern per impulsar el referèndum. Una doble investigació que gairebé trenca les costures del dret penal, ja que una persona no pot ser investigada i castigada dos cops pel mateix delicte.
En la resolució, el TSJC recull que després de l’aprovació de la llei del referèndum, la nit del 6 de setembre passat, Lloveras i Buch, “essent perfectament coneixedors dels reiterats pronunciaments del Tribunal Constitucional sobre la radical il·legalitat dels actes relatius al referèndum, van enviar com a presidents de l’AMI i de l’ACM correus electrònics als alcaldes” en què se’ls informava de la nova llei i se’ls demanava que “amb la màxima celeritat” informessin de la disponibilitat dels locals dels seus municipis per instal·lar les meses electorals. També se’ls facilitava un model de decret d’alcaldia per mostrar el suport.
El tribunal hi afegeix que el 10 de setembre passat Lloveras, com a presidenta de l’AMI, va remetre un altre correu als alcaldes de l’AMI en el qual els adjuntava un informe dels secretaris, interventors i tresorers per la independència en què se’ls informava de la incidència en els consistoris. En concret, s’indicava que podrien incórrer en el delicte de desobediència, però que no tindria efectes perquè la nova llei catalana s’empara en els principis del dret internacional. El darrer fet apuntat és que el 12 de setembre Lloveras i Buch van tornar a emetre un correu als alcaldes en què els adjuntaven cartells per a la campanya de l’1-O. Per aquestes tres accions, el TSJC considera de forma “indiciària” que tots dos han comès el delicte continuat de desobediència, castigat amb multa i inhabilitació, i es nomena el magistrat Jordi Seguí com a instructor de la causa. Seguí presideix la secció 16 civil de l’Audiència de Barcelona, i ara està de reforç al TSJC.
La querella contra els síndics, al jutjat d’instrucció 15
La querella de la fiscalia de Barcelona contra els cinc juristes que formen la Sindicatura Electoral de Catalunya ha recaigut en la titular del jutjat d’instrucció número 15 de Barcelona, la magistrada María Concepción Cantón. No l’assumeix el TSJC perquè cap d’ells és diputat i per tant no té la condició d’aforat.
Segons va informar ahir el gabinet de premsa del TSJC, “la querella està registrada, encara no admesa”. És a dir, la magistrada ha de decidir ara si accepta aquesta denúncia i per quins delictes. Inicialment, la fiscalia els acusa dels delictes d’usurpació de funcions, desobediència al Tribunal Constitucional (TC) i malversació de fons públics. Ahir, el DOGC va anunciar la suspensió de la llei del referèndum i de les normes complementàries per crear la sindicatura.
A més d’aquesta via penal oberta, el TC ha iniciat un procediment contra els cinc juristes, als quals dimecres passat exigia un informe per constatar que ja no han fet cap resolució més des que el TC va suspendre la llei del referèndum de l’1-O i si no els amenaçava d’estrenar la seva capacitat sancionadora.
