Prodi reclama un retorn al diàleg a l’Estat i a Puigdemont
L’expresident de la CE demana que busquin “un acord convincent”
El primer ministre del Canadà defensa que “el dret d’autodeterminació dels pobles és important”
L’expresident de la Comissió Europea (CE) i ex-primer ministre italià Romano Prodi reclama als governs català i espanyol que retornin al diàleg. En un text publicat a l’edició italiana del Huffington Post, expressa la seva “preocupació per l’evolució dels esdeveniments” i adverteix que ni “el fet de forçar el Parlament ni les mesures judicials i policials són les millors pràctiques per resoldre una disputa política”. El text el signen Prodi i dos polítics italians més: l’exministre Piero Fassino i l’exsecretari d’estat d’Exteriors Bobo Craxi.
Els tres polítics alerten que s’ha creat “una confrontació política i social molt dura” i que el diàleg és “l’únic mitjà” per acostar posicions diferents i per arribar a “un acord convincent que salvaguardi l’aspiració democràtica de tots els pobles de la nació espanyola”. A més, defensen que aquest diàleg ha d’estar fonamentat en “la llibertat d’expressió” i el respecte “als principis democràtics” establerts en la Unió Europea.
Prodi, Fassino i Craxi diuen que fan públic aquest text “animats” pel seu “sentiment d’amistat sincera cap a la nació espanyola i el poble català”. A principis d’abril, Prodi va rebre el president Puigdemont i el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, en una reunió a Bolonya, on van tractar aquesta qüestió.
D’altra banda, ahir el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, va defensar que “el dret a l’autodeterminació dels pobles és important” i va recordar que el Canadà sempre l’ha “respectat”. Segons l’ACN, interpel·lat en una roda de premsa a Ottawa sobre el cas català, va evitar, però, valorar-lo, adduint que és “un procés intern”. “He viscut moltes batalles referendàries com a ferm quebequès, i una de les coses que s’esperen és que els altres països no s’impliquin en els processos interns”, va indicar.
Romeva, a Roma
Precisament ahir el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, va ser a Roma, on va presentar el llibre monogràfic La Catalogna presentata agli italiani: cultura, economia e ambizioni future. Allà, Romeva va denunciar que la resposta de l’Estat espanyol al referèndum és “la vulneració de l’autogovern i de nombrosos drets constitucionals, com ara els d’expressió, manifestació, reunió i la confidencialitat de les comunicacions”. “Amb aquesta resposta la democràcia espanyola corre el risc de dissoldre’s i aquest fet ha d’alterar tots els demòcrates”, va recalcar. Entre les intervencions, hi va haver la de l’exministre Altero Matteoli (ara president d’una comissió del Senat), que va denunciar les pressions rebudes per l’ambaixada espanyola sobre l’acte i va lloar l’europeisme de Catalunya. Paolo Tancredi, vicepresident d’una comissió política del Senat, va dir que no dubta que Catalunya té “capacitat per ser un estat propi”.
Abans-d’ahir, Romeva havia fet una conferència a Praga, on va reclamar a la UE que escoltés les demandes democràtiques del govern català. Prova de l’activitat frenètica d’aquests dies, els pròxims viatges previstos d’Exteriors són a Vílnius, Glasgow, París i Lisboa.
Diputats flamencs denuncien la “repressió creixent”
Diversos diputats flamencs consideren “preocupant” la “repressió creixent” de l’Estat espanyol com a resposta al referèndum. En una conferència a Brussel·les sobre l’1-O organitzada per la Nova Aliança Flamenca, van indicar que “caldrà veure” si la repressió serà “suficient per vèncer el coratge i l’entusiasme del govern català, les autoritats locals i els defensors del referèndum”. Segons l’ACN, Peter Luykx, diputat pel partit flamenc al Parlament Federal de Bèlgica, va explicar que havia estat en la manifestació de la Diada, de la qual li havia cridat l’atenció “un entusiasme aclaparador en la lluita dels catalans per la independència”. Ell i els seus homòlegs al Parlament flamenc (Karl Vanlouwe i Jan Van Esbroeck) donen suport a la consulta i enviaran una delegació a Barcelona com a “observadors internacionals” de la votació.
