La disputa per la intervenció es trasllada als bancs
La Generalitat s’adreça a les entitats financeres per via administrativa i notarial perquè col·laborin i li permetin continuar operant amb normalitat
Junqueras sosté que l’admissió del recurs al Tribunal Suprem ha suspès la intervenció, però l’alt tribunal i La Moncloa ho neguen
La vicepresidenta espanyola acusa Junqueras de “manipular”
La disputa per l’execució de l’ordre d’intervenció de les finances de la Generalitat pesa ja sobre els bancs. Caixa Bank i el BBVA, com a principals gestors de la tresoreria del govern, estan en el centre de la discòrdia dels dos executius. Si el Ministeri d’Hisenda es va reunir dilluns amb les entitats financeres per donar-los directrius perquè col·laborin amb la intervenció, la Generalitat s’hi adreçava ahir per “via administrativa i notarial” amb l’objectiu que mantinguin el funcionament habitual seguint les disposicions del govern català. L’executiu de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras sosté, en contra del criteri del Tribunal Suprem i de La Moncloa, que l’ ordre ministerial està suspesa després de l’admissió a tràmit del recurs contenciós administratiu que hi va presentar . La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va acusar Junqueras de fer una “manipulació absoluta” sobre l’actuació del Suprem. “La postveritat judicial no existeix”, va dir.
Final de mes
El calendari apressa, i no només per la proximitat de l’1-O . També pel pagament de les nòmines dels treballadors públics a finals de mes. Hisenda pretén afrontar aquest i la resta de pagaments sobre els serveis públics fonamentals i prioritaris, però el govern es nega a donar la informació necessària per executar-los. El president de la Generalitat tampoc no preveu signar l’acord de no disponibilitat pressupostària sobre la resta d’àmbits de despesa, entre els quals hi hauria la cultura o l’habitatge, i que quedarien impagats. Pretenen continuar funcionant amb normalitat. “No només afrontarem les nostres obligacions sinó que prestarem tota la informació que pertoqui a qualsevol tercer que estigui perjudicat per alguna decisió poc responsable i adequada del govern espanyol”, va sentenciar Junqueras respecte als bancs.
La Generalitat defensa que la legalitat l’empara. D’una banda, assegura que l’admissió a tràmit del recurs presentat al Suprem contra la intervenció financera, en què demanaven la suspensió de l’ordre d’Hisenda com a mesura cautelar, congela l’execució de la intervenció. Fonts de l’alt tribunal, però, ho negaven. De fet, l’alt tribunal va començar els tràmits per la deliberació sobre la suspensió com a mesura cautelar informant-ne l’advocat de l’Estat, que ara té deu dies per contestar. En condicions habituals, el Suprem podria trigar entre dues i tres setmanes a resoldre. Mentrestant, segons el tribunal, res no s’atura. D’acord amb La Moncloa, tampoc.
Sense ordre judicial
Per la Generalitat, tanmateix, el govern espanyol no hauria d’executar l’ordre fins que es pronunciï el Suprem d’acord amb la doctrina jurisprudencial existent, i tenint en compte que s’al·lega una nul·litat de ple dret, que quan es resolgués el recurs se n’hauria perdut la finalitat legítima, i que la presentació del recurs va ser comunicada a l’administració de l’Estat. A més, argumenten, es vulneraria la tutela judicial.
D’altra banda, des de l’executiu hi afegeixen que l’ordre ministerial publicada dissabte al BOE no té força legal per obligar les entitats de crèdit a col·laborar i que el govern espanyol necessitaria l’aval d’una ordre judicial perquè es bloquegin els comptes catalans. Per això pretenen “acompanyar” l’actuació de les entitats financeres, que gestionen la tresoreria i, per tant, tots els moviments de la Generalitat. Junqueras advertia que “el govern espanyol no li pot exigir a un tercer que actuï fora de la llei”, i recordava que els recursos pertanyen a la Generalitat i estan en comptes bancaris al seu nom.
L’estat actual de la tresoreria és suficient per afrontar una situació crítica a curt termini, al marge del possible bloqueig dels comptes, que impediria qualsevol moviment. Al juliol, l’executiu va rebre els 1.879 milions pendents de la liquidació del sistema de finançament del 2015 i, segons fonts del Departament d’Economia, el govern ha ingressat una part de la bestreta del sistema de finançament corresponent al mes de setembre. Però és Madrid qui recapta el gros dels impostos i envia mensualment els recursos d’acord amb el finançament, i l’amenaça del govern de Mariano Rajoy és no fer-ho més.
El govern català insisteix que la intervenció no s’empara en la llei d’estabilitat pressupostària i és una aplicació encoberta de la suspensió de l’autonomia regulada en l’article 155 de la Constitució espanyola. “Es fonamenta en l’ús de la llei d’estabilitat pressupostària amb un objectiu que no hi té res a veure per aconseguir objectius polítics”, va reiterar Junqueras. “Complirem amb les nostres obligacions perquè tenim els recursos i instruments per fer-ho. Esperem que ningú cometi actes il·legals en un intent d’impedir-ho, perquè hauria de respondre davant de la justícia i dels afectats”, hi va afegir.
El vicepresident català també va censurar el fet que un estat que té obert un expedient de la Unió Europea per incompliment dels objectius de dèficit pretengui controlar Catalunya, que ha reduït 4.000 milions de dèficit en un sol any i representa el 85% de la reducció del forat de totes les administracions públiques de l’Estat. En canvi, va remarcar en contraposició que la gestió de la Generalitat ha permès, per exemple, que els seus proveïdors cobrin amb una mitjana inferior a trenta dies.
Un decret llei
L’Associació de Tècnics d’Hisenda (Gestha) va assenyalar que l’ordre de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics no dona prou cobertura legal a la intervenció de les finances catalanes. Sense entrar a fer valoracions polítiques de les mesures, va recomanar al Ministeri d’Hisenda que el govern estatal aprovi un decret llei per “solucionar la il·legalitat en què aquesta ordre es troba aparentment”.
