L’hora de la democràcia

“Això ja no va d’independència, això ara va de democràcia.” Aquest va ser el missatge que es va imposar ahir a la nit a l’acte que va promoure Òmnium Cultural a Nou Barris. El van escoltar i el van aplaudir amb una mescla de ràbia i d’entusiasme els centenars de persones que van omplir la marquesina de la Via Júlia. Els quatre protagonistes del míting, d’ideologies ben diverses, van coincidir en aquest punt: ara és l’hora de lluitar per la democràcia davant l’ofensiva política, policial i judicial de l’Estat espanyol contra els anhels del poble català.

Va ser un míting anòmal, com molts dels que ja s’han fet i, no cal ser visionari, dels que es faran. Toni Comín, conseller de Salut i diputat de Junts pel Sí, va explicar que l’acte d’ahir n’era una de molt clara, de víctima de la maquinària repressiva de l’Estat. El cartell amb el qual s’havia d’anunciar va ser requisat per la Guàrdia Civil (prohibició que s’ha traduït en la seva difusió massiva en les xarxes socials). Comín va venir amb dos discursos preparats: el que hauria fet si la campanya del referèndum es pogués celebrar amb normalitat i el que ha reformulat per reflectir la trista realitat d’aquests dies. “Jo hauria vingut aquí per dir-vos que això no és una història nacionalista sinó antinacionalista. Volem sortir d’Espanya perquè no volem ser nacionalistes. Però és que ara ja no està en joc ni tan sols la independència. Ens hi juguem la democràcia.”

El conseller de Salut va ser molt contundent amb l’actitud del PSC: “En aquests moments només hi ha dos bàndols: el dels repressors i el dels reprimits.” I no va ser l’únic que es va adreçar sense edulcorants als socialistes catalans. “Tinc un missatge molt especial per a Miquel Iceta”, va exclamar Jaume Asens, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, enmig dels xiulets que el públic va dedicar al primer secretari del PSC (i que van ser més forts i tot que els que van dedicar al PP). “No us quedeu de braços plegats ni mireu cap a una altra banda. Si doneu un xec en blanc al PP no podreu formar part de la solució després de l’1 d’octubre. Us exigim que no permeteu el que està passant a Catalunya.”

Asens va lluir la cara més independentista de Barcelona en Comú, partit amb les seves contradiccions internes, tot i que ell va receptar unió a totes les forces: “Tenim un adversari molt poderós. Hem de superar qüestions partidistes. Catalunya ha fet les coses més grans en la seva història quan ha actuat conjuntament.” El tinent d’alcalde va parlar de l’1-O amb fervor: “Serà un dia que durarà anys. A aquest somni li ha arribat la seva hora. Aquest procés va començar des de baix. És la societat civil la que el lidera: la gent treballadora, humil i senzilla, nascuda aquí i a fora.” I aquest va ser l’accent que també va posar Jordi Cuixart, el president d’Òmnium, al seu parlament. L’obsessiva idea que té Espanya d’una Catalunya dividida és falsa, va subratllar Cuixart. “Els barris també són Catalunya. No hi ha dues Catalunyes, n’hi ha una.” “Votarem. Amb alcaldes del PSC es votarà, i també a Barcelona... però què es pensaven, que l’alcaldessa Ada Colau no era sobiranista?”, va reblar Cuixart.

La democràcia amenaçada a dotze dies del referèndum. Eulàlia Reguant, diputada de la CUP, va avisar: l’1-O no serà, amb tota probabilitat, un camí de roses per als catalans que surtin de casa per anar al seu col·legi electoral. “Haurem de defensar les nostres urnes.” Al cap i a la fi, la democràcia.