“No hi ha proporció, maten ocells amb bombes atòmiques”

L’Estat té clar que per desarticular el referèndum cal actuar contra els sistemes informàtics i de telecomunicació, i ahir ho va fer amb força. Amb tanta força que va sorprendre i afectar no només els detinguts, sinó molts treballadors dels centres investigats.

La Guàrdia Civil va anar a buscar Josuè Sallent, responsable d’estratègia i innovació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, al seu domicili. Els agents feia dies que el seguien i havien estudiat els moviments de tota la família, fins i tot els nens. La seva dona es va quedar sense el telèfon mòbil personal, requisat únicament per detectar-hi un grup de WhatsApp de caire independentista. Sallent, segons algunes fonts, no va voler col·laborar i no va desbloquejar el terminal, que va ser requisat juntament amb l’ordinador i USB de memòria de la família.

Dins d’alguns departaments del CTTI, la situació tampoc no va ser fàcil. La indignació entre els treballadors es va estendre en comprovar que els agents desplaçats no només interrogaven directius del centre, sinó també professionals de perfil tècnic. D’aquí a tallar el carrer en senyal de protesta hi va haver només un pas. “Buscaven proves electròniques o contractuals relacionades amb el referèndum”, explicaven fonts presents en els escorcolls. Els treballadors del centre, però, es van sobtar davantcertes exigències, ja que els agents creien que hi podia haver funcions ocultes en aplicacions que fa temps que funcionen amb fins socials i demanaven si es podien desactivar.

Com a epicentre des d’on es controlen els sistemes informàtics i de telecomunicacions de la Generalitat, el CTTI va ser objecte d’un dels escorcolls més llargs, exhaustius i amb més detencions. Però no va ser l’únic. Els agents de la Guàrdia Civil es van presentar a primera hora a les oficines del carrer Aribau de Barcelona i al domicili a Roda de Ter de Josep Masoliver, director de sistemes de l’entitat, que va acabar detingut acusat de desobediència i malversació de fons públics.

“Això és matar ocells amb bombes atòmiques, no té cap proporcionalitat i és repugnant”, explicava el director general de la Fundació .cat, Eduard Martín. “Aquí no podem malversar fons públics perquè som una entitat privada que ens dediquem a gestionar dominis i a afavorir la cultura catalana a internet, no a fer referèndums.”

Agents de paisà van fer cessar l’activitat als treballadors, molts dels quals van marxar, mentre s’esperava la secretària judicial i reforços per l’escorcoll, que van arribar a mig matí en tres vehicles. Segons Martín, “hi havia més guàrdies civils que treballadors”. La seu barcelonina de la multinacional T-Systems, un dels principals proveïdors de serveis de gestió informàtica de la Generalitat, també va ser al punt de mira. A primera hora els agents van precintar el despatx de la directora general de serveis, Rosa Maria Rodríguez, que va ser detinguda a Madrid, per escorcollar-lo a la tarda amb ella present. L’empresa alemanya ja havia estat sota sospita pels preparatius del 9-N. Amb tot, l’empresa va mostrar normalitat: “Continuem donant servei de manera normal.”