Mobilitzacions catalanes a les capitals europees

“L’únic que es pot fer és sortir al carrer”, deia ahir la Susana Arús, que, malgrat viure fora de Catalunya, va voler denunciar al cor d’Europa les detencions de la Guàrdia Civil amb motiu de l’1-O. Com ella, molts catalans no van restar indiferents durant la jornada més tensa fins al moment de la campanya pel referèndum. Precisament a Brussel·les és on els catalans van ser més ràpids a reaccionar. A les dotze del migdia, només dues hores després de les primeres detencions, una seixantena de persones es van aplegar a la plaça Schuman. Just al mig de les dues institucions europees amb més poder de decisió a Brussel·les, cridaven “votarem” i “democràcia” per demanar a Europa que reaccioni davant l’actuació de les autoritats espanyoles contra el referèndum.

Convocades ràpidament a través de les xarxes socials, les manifestacions es van multiplicar arreu d’Europa un cop acabada la jornada laboral. A Brussel·les es repetien les protestes del migdia, aquest cop a la Grand Place. Però també Londres, Roma, París i Frankfurt van ser testimonis de les reivindicacions. Centenars de catalans es van plantar davant de les ambaixades i els consolats espanyols per denunciar de manera pacífica l’operació policial desplegada a Barcelona.

Però tant els mobilitzats a l’estranger com els de l’Estat espanyol i Catalunya es van quedar sense resposta de la comunitat europea. No hi va haver cap declaració de condemna de cap líder executiu de la Unió Europea. “Res més a comentar”, va respondre el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Domovrovskis, a l’única pregunta que es va permetre en la roda de premsa d’ahir després de la reunió de comissaris. Cap resposta per a la seixantena de catalans que es manifestaven a dos minuts de la seu de la Comissió.

Una resposta molt similar a la que repeteix periòdicament el portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas. “No hi ha res més a oferir”, se li va escapar dilluns passat en ser preguntat sobre l’entrada de la Guàrdia Civil a diversos mitjans de comunicació. Perquè, tant li fa que els periodistes preguntin sobre la celebració del referèndum o sobre l’actuació de les forces de seguretat i les autoritats espanyoles, no hi ha distinció. De moment, la Comissió diu que tot és el mateix i continua defensant que es tracta d’un “afer intern” i que “el respecte a la Constitució espanyola és el punt de partida de qualsevol debat”. Però no tots els líders polítics a Brussel·les es mantenen impassibles. Dos vicepresidents d’esquerres del Parlament Europeu, el grec Dimitrios Papadimoulis i l’italià Gianni Pittella, van mostrar la seva preocupació a Twitter per “la deriva” de les autoritats espanyoles i “la tensió a Catalunya”. Declaracions que indiquen un petit trencament del tabú que hi ha a Europa sobre el procés sobiranista català.