Clamor polític transversal contra la “repressió”
L’assemblea de Saragossa denuncia el setge a Catalunya i advoca per un referèndum pactat
El PDeCAT i el PNB firmen un manifest “de mínims” i ERC se’n desmarca
Iglesias i Colau mostren a Sánchez l’alternativa a Rajoy
Sis hores de discursos; sis hores de denúncia sense matisos de la situació de “repressió” política i social, “d’involució” de l’autogovern i “d’asfíxia” a les llibertats fonamentals a Catalunya. “No esteu sols!”, era el clam generalitzat dels alcaldes, regidors i parlamentaris de diferents àmbits institucionals i de tots els indrets de l’Estat que ahir es van reunir a Saragossa per iniciativa de Podem, En Comú i en En Marees. Una cita que, malgrat la imminència de l’1-0, va permetre al líder morat, Pablo Iglesias, exhibir aliances i posar en evidència l’absència socialista i la seva connivència amb el PP. L’objectiu, doncs, era pressionar Pedro Sánchez perquè s’allunyi de la política coercitiva de Mariano Rajoy i accepti una alternativa de govern “plurinacional” que resolgui l’assumpte català per la via del referèndum pactat.
També l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va instar el secretari general del PSOE a fugir d’un PP “bunqueritzat” i a adonar-se que “responsabilitat d’estat vol dir escoltar Catalunya”, que vol votar, mentre instava als que ara són els seus socis de govern, el PSC, a recuperar un dret a decidir del qual feien bandera i que afirmava que vol exercir el 80% de catalans. I davant els esdeveniments dels darrers dies, Colau, contundent contra Rajoy, es preguntava. “Què pretén? La derrota de Catalunya? Arrasar Catalunya?”
Manifest
L’anomenada Assemblea per la llibertat, la fraternitat i la convivència tenia com a horitzó immediat debatre la deriva “autoritària” de l’executiu de Rajoy a Catalunya arran de l’1-0 i buscar solucions consensuades al que tots van coincidir a catalogar com a “crisi d’estat” com a conseqüència de “l’esgotament” del model 1978 i la degradació de la “democràcia”. Al document final, però, només hi va haver un acord “de mínims” al qual es van sumar PDeCAT, Compromís, Més, Geroa Bai i PNB, i en què s’advoca perquè s’obri el temps del diàleg per poder fer un referèndum “acordat amb l’Estat”. Això sí, el manifest conclou que l’executiu del PP “no ha d’impedir que l’1-0 els ciutadans s’expressin com considerin”.
Els dirigents d’ERC, que hi van acudir “d’observadors”, van agrair la iniciativa però s’hi van desmarcar entenent que la proposta “arriba tard”, perquè ja ha “passat pantalla” i consideren que el referèndum de diumenge és el definitiu, assenyalava el senador Jordi Martí. També el diputat Jordi Salvador recordava tots els intents de negociar l’encaix i els successius fracassos.
Perquè el principal punt de fricció entre Podem i els partits independentistes és la validesa de l’1-0: així, mentre des d’En Comú es veu com una mobilització per pressionar l’Estat i es crida a la participació, els partits promotors entenen que la cita és legal i vinculant.
Tot i així, el portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano –acompanyat del portaveu al Senat, Josep Lluís Cleries, i del diputat i alcalde de Tortosa, Ferran Bel– defensava la presència dels independentistes ahir a Saragossa adduint que “qualsevol espai que estigui per una solució dialogada i negociada tindrà el nostre suport”, mentre insistia en el missatge que en l’escenari actual i també en etapes anteriors, “la causa de la llibertat a Catalunya és la causa de la democràcia a Espanya”.
La cita aragonesa va reunir els anomenats alcaldes del canvi: Saragossa, Santiago de Compostel·la, la Corunya i Ferrol. Només hi van faltar l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, que fuig d’establir vincles amb els morats, i l’alcalde de Cadis, José María González, Kichi, que sembla que hauria estat reticent a celebrar la trobada a la seva ciutat. Per la part catalana, les alcaldesses de Badalona, Dolors Sabaté, i Barcelona, Ada Colau; de fet aquesta va ser la primera a intervenir perquè havia de tornar a la capital catalana pels actes de la Mercè. A banda de Colau, també el portaveu Xavier Domènech, l’eurodiputat Ernest Urtasun i els parlamentaris Albano Dante Fachin i Lluís Rabell van apel·lar al dret a decidir i van condemnar les “humiliacions” de Rajoy. Domènech estava convençut que els catalans, “com un sol poble, el faran fora i posaran fi al seu govern, que ara mateix és una dictadura”.
La cita, si més no, va deixar una imatge gens habitual: representants de PDeCAT i del PNB asseguts a primera fila amb la cúpula de Podem i el líder d’IU, Alberto Garzón, o de l’Esquerra Anticapitalista, Miguel Urban, units pel que consideraven una situació “excepcional”, que requereix “respostes excepcionals”.
Una reunió assetjada pels “ultres” i sense prou policies per contenir-los
“Hi ha quatre-cents nazis allà fora i l’Estat ha enviat la policia que ha de garantir la nostra seguretat a reprimir la llibertat dels catalans.” Així de contundent s’expressava Campuzano després que els cossos de seguretat haguessin alertat els assistents que no podien sortir del pavelló Segle XXI perquè estava envoltat d’ultres i no tenien prou reforços per fer front a la situació. Tant és així que els manifestants –que anaven augmentant a mesura que passaven les hores– van arribar a agredir la presidenta de les Corts d’Aragó, Violeta Barba, llençant-li una ampolla al pit, quan negociava amb la policia l’enviament de més efectius. “Ens han dit que estan desbordats, perquè la major part de companys seus són aquests dies a Barcelona”, relataven fonts de l’organització, que van decidir tancar portes per evitar que hi haguessin aldarulls.
Mentre el públic acomiadava l’acte amb L’estaca, de Lluís Llach, i amb el Canto a la libertad, de l’aragonès José Antonio Labordeta, els serveis de seguretat van reclamar als assistents que sortissin tots plegats, procurant seguir un mateix recorregut. També la policia recomanava als vianants desallotjar de forma immediata els voltants del recinte per evitar incidents. A l’altra banda de la carretera, un grup de radicals –alguns amb banderes preconstitucionals i cridant “Arriba España”– insultaven la comitiva i els acusaven de “traïdors”. “Voleu trencar Espanya, però no podreu!”, exclamaven alguns visiblement irritats davant la presència dels polítics. A banda de veïns de Saragossa, molts dels manifestants havien arribat de Madrid.