Victòria amarga de Merkel
INÈDIT
La ultradreta entra al Parlament per primer cop des de final de la Segona Guerra Mundial
La cancellera obté el seu quart mandat i haurà de buscar nous aliats després d’una altra desfeta de l’SPD, que passa a l’oposició
Els alemanys van marcar ahir un punt d’inflexió polític liquidant la gran coalició que ha governat el país durant els últims quatre anys i, sobretot, obrint les portes del Parlament a l’extrema dreta, un fet mai vist des del final de la Segona Guerra Mundial.
L’arribada al Bundestag d’Alternativa per Alemanya (AfD), molt crítica amb la immigració i l’islam, amenaça de complicar el pròxim mandat d’Angela Merkel –el seu quart consecutiu– i d’instaurar un debat fins ara evitat, centrat en qüestions identitàries. A més dels ultres, entren també al Parlament els liberals de l’FDP.
Els conservadors de la CDU i els seus aliats bavaresos van quedar primers amb un 33,3% dels vots –segons el recompte a l’hora de tancar aquesta edició (vegeu gràfic)–, el resultat més baix des de les primeres eleccions generals de la postguerra (1949), i els socialdemòcrates de l’SPD encaixaven una altra desfeta històrica (20,8%) que agreuja encara més la crisi que arrosseguen des del 2005, quan Merkel els va arrabassar el poder.
“Hem rebut un mandat clar dels electors per anar a l’oposició”, va declarar una de les responsables del partit, Manuela Schwesig, a la cadena de televisió ZDF. “Per nosaltres, la gran coalició [amb els conservadors] s’acaba avui”, hi va afegir. El mateix candidat a canceller, Martin Schulz, confirmava la decisió: “No pot ser que un partit d’extrema dreta encapçali l’oposició a Alemanya; per tant, anirem a l’oposició.” La severa derrota d’ahir suposa un fracàs personal per a Schulz, la gran esperança blanca de principis d’any per mirar de reflotar un partit en hores baixes. I també, segons coincideixen molts analistes, representa un fracàs estratègic de campanya en posar l’accent sobre el missatge de justícia social en un moment de bonança econòmica. Schulz va dir ahir que es concentrarà en la nova legislatura en el lideratge i la “renovació” de l’SPD.
“Que es preparin”
Del rebuig a les desigualtats que no ha aconseguit anivellar la recuperació econòmica se n’ha aprofitat la ultradreta i xenòfoba AfD, que ha sumat al seu vot de protesta contra l’elit tradicional –representada per la CDU-CSU i l’SPD– una oposició ferotge contra la política d’acollida de refugiats de Merkel, que va tenir el seu punt culminant el 2015, quan desenes de milers de sirians van entrar al país.
Merkel va reconèixer ahir que hauria desitjat treure “un més bon resultat” –de fet, la CDU i els seus aliats bavaresos són els que registren el retrocés més important– i es va comprometre a “reconquerir” els electors fugits a AfD, un partit amb el qual ningú accepta pactar. Un dels líders d’AfD, Alexander Gauland, va llançar ahir els primers dards a Merkel així que va conèixer les projeccions favorables: “Aquest govern, que es prepari, perquè l’anirem a perseguir.” “Recuperarem el nostre país i el nostre poble”, hi va afegir. Només de conèixer-se els primers resultats, un centenar de persones es van concentrar al lloc on AfD celebra els seus resultats, l’Alexanderplatz de Berlín, cridant eslògans contra el partit enmig d’un fort desplegament policial.
Descartada la gran coalició, l’escenari que s’obre a Merkel és el d’una aliança inèdita amb els liberals de l’FDP, que tornen al Parlament amb el 10,1% dels vots, i els Verds (9,2%), quarta força. Per sota queda l’esquerra de Die Linke (8,9%).
Ahir el líder dels liberals, Christian Lindner, es va mostrar obert a encetar negociacions amb Merkel, però va advertir que no acceptarà entrar al govern a qualsevol preu. L’hipotètic retorn dels liberals al govern ha creat certa inquietud a Europa durant la campanya, ja que l’FDP, tradicional partit frontissa, és partidari d’endurir les polítiques d’austeritat i s’ha manifestat en contra dels plans del president francès, Emmanuel Macron, de reforçar la integració de la zona euro.
També ha aixecat polseguera la seva defensa del reconeixement de l’annexió de Crimea a Rússia. L’FPD també carrega contra la política d’acollida de refugiats, una posició que li ha valgut els aplaudiments d’AfD.
