La cultura suma manifestos a favor del dret a decidir

“La cultura ha fet tard”, es comentava en to d’autocrítica a les rotllanes que es feien a la plaça de la Gardunya, a Barcelona, tot esperant la lectura del manifest de la plataforma Decidim Cultura, que ha recollit més de 3.000 adhesions a favor del referèndum de l’1-O de professionals de la cultura. Tard i amb una certa desconnexió. D’una banda, la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya i la Xarxa d’Espais de Producció i Creació de Catalunya (Xarxaprod) havien fet una convocatòria davant del Macba, gairebé a la mateixa hora que Decidim Cultura, a la plaça de la Gardunya. Finalment, la Plataforma d’Artistes i Xarxaprod es van afegir a l’acte de Decidim Cultura i tots hi van poder dir la seva.

Decidim Cultura va aplegar aproximadament 800 persones en un acte que es va iniciar amb un gest simbòlic en què els professionals de la cultura van signar una urna difícil d’amagar per les seves dimensions. El catedràtic –i exconseller de Cultura– Joan Manuel Tresserras va introduir alguns signants del manifest, que el van llegir en diverses llengües europees. En aranès, Jusèp Boya; en català, Rosa Boladeras i Pere Arquillué; en castellà, Jenn Díaz; en francès; Jordi Savall; en italià, Sílvia Bel; en alemany, Maria de la Pau Pigem, i en anglès, Maria Molins. El text, que reivindica el dret a decidir, és un clam per la democràcia i la llibertat, per l’afirmació de Catalunya com a “subjecte polític sobirà”, per la “confiança responsable en el propi futur” i per “un vot decidit i desacomplexat a la cultura i per la cultura” (decidimcultura.cat).

Els assistents també van poder seguir Enric Majó, que va recitar una adaptació lliure de Shakespeare de Jaume Comas: “Urnes o no urnes”, recitava Majó, deixant clar que el dilema no era tal per als signants del manifest. En l’acte també hi havia els cineastes Ventura Pons i Isona Passola, l’actor Joel Joan, gent del teatre com Anna Rosa Cisquella i Joan Lluís Bozzo, i artistes com Frederic Amat i Enric Pladevall, entre moltes altres cares conegudes.

La Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya va prendre la paraula amb la veu de Nora Ancarola, que va declarar: “Amb aquest manifest, els artistes ens volem afegir al moviment pacífic i plural de la societat catalana, sortint al carrer en denúncia de l’actitud totalitària i repressiva del govern espanyol per tal de defensar el dret inalienable dels ciutadans i ciutadanes a decidir democràticament el seu futur a través del vot.” Xarxaprod, a més de demanar el dret de vot, va posar l’accent en el rebuig a la violència: “Ens reiterem en la resposta democràtica i pacífica a les agressions antidemocràtiques.”