El peó del fiscal general
El dia que va prendre possessió com a fiscal superior de Catalunya, l’aleshores fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, li teixia a mida el vestit. “No es pot ser fiscal a Catalunya sense tenir present la idea nacional d’Espanya”, li va dir. Romero de Tejada assumia el càrrec per antiguitat, sense haver brillat durant la seva trajectòria professional prèvia. Aquell juliol del 2013 era difícil preveure l’abast del procés ni el paper que tindria reservat la fiscalia per frenar-lo. Però Torres-Dulce (que després va dimitir per discrepàncies amb el govern de Mariano Rajoy, incloent-hi la presentació de la querella contra Artur Mas i els altres condemnats pel 9-N) el rebia amb un missatge premonitori.
Com a peó d’un òrgan jeràrquic, les querelles que ha signat li han arribat escrites des de Madrid. Ni tan sols les discrepàncies dels fiscals catalans sobre la base legal de les acusacions del 9-N van impedir que avancés. Allò va marcar un punt de no retorn situant el TSJC en un dels màxims fronts per intentar aturar l’anomenada revolució dels somriures, desbrossant els viaranys judicials per a les causes actuals dels aforats catalans: els membres sobiranistes de la mesa del Parlament i el govern, amb Carles Puigdemont al capdavant.
Romero de Tejada (Barcelona, 1948) va rellevar en el càrrec Martín Rodríguez Sol. El seu predecessor va sortir del càrrec després d’avalar públicament la legitimitat de la celebració d’una consulta tot i advertir que no existia un marc legal per a la celebració d’un referèndum. Considerat conservador, Romero de Tejada és membre de l’Associació de Fiscals, i no ha aixecat la veu davant la fiscalia general de l’Estat. De fet, va situar el número tres del Ministeri de l’Interior al capdavant de la coordinació del dispositiu judicial per aturar l’1-O, un moviment que ha generat rebuig als Mossos d’Esquadra i que, segons la Generalitat, viola les competències estatutàries. També va signar el reguitzell d’instruccions als Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil, la Policía Nacional i la policia local perquè impedeixin l’1-O. Creu que la figura del fiscal és un “baluard” per retornar la confiança en les institucions. També sosté que no hi ha democràcia “sense respecte a l’ordenament jurídic”.
