referèndum 1-O
Ofensiva europea d’Ada Colau
La batllessa de Barcelona envia una carta a 27 batlles d’Europa denunciant l’actuació del govern espanyol a Catalunya
En el mateix sentit publica avui un article al diari britànic The Guardian
L’alcaldessa de Barcelona ha enviat una carta als seus homòlegs de les 27 capitals europees on explica als batlles europeus que “com alcaldessa de Barcelona et transmeto la meva preocupació per la greu situació que estem vivint a Catalunya on estan en perill els drets i les llibertats fonamentals.” Colau no dubta a dir als seus homòlegs que “estan en risc els drets i les llibertats fonamentals, estan passant fets greus sense precedents en la democràcia espanyola, com l’amenaça de detenció de 700 batlles, el tancament de webs governamentals i d’entitats de la societat civil, detenció d’alts càrrecs del govern català, interrogatoris i intimidacions a directors de centres escolars i l’enviament massiu de forces d’intervenció de la policia amb l’objectiu d’impedir que els ciutadans de Catalunya puguin votar en un referèndum.”
La batllessa de Barcelona considera en aquesta carta als alcaldes d’Europa que “cap d’aquestes mesures contribuirà a solucionar el conflicte català, un conflicte polític que només es pot solucionar per vies polítiques.” Les mesures adoptades des del govern espanyol suposen “un augment de la tensió social i bloquegen la possibilitat de trobar una sortida dialogada del conflicte” afegeix Colau.
També aclareix que “tot i no ser independentista i haver criticat la via unilateral del govern català, em sento alarmada per la resposta repressiva que ha emprès el govern espanyol, el que suposa un salt qualitatiu en la estratègia de judicialització del conflicte.”
Calau considera que “davant la negativa del govern de Rajoy de trobar una solució acordada la questió catalana ja no pot ser considerada un assumpte inter espanyol i s’ha d’abordar en la seva justa mesura europea, ja que el que passa a Barcelona té efectes immediats a Madrid, París, Londres i Brussel·les.”
Calau anuncia als seus homòlegs que demanarà “a la Comissió Europea que obri un espai de mediació on participin els governs espanyol i català amb l’objectiu de trobar una solució dialogada.” Demana als batlles de les 27 capitals europees que traslladin “aquesta voluntat de diàleg a totes les instàncies que creguis convenient.”
Article a The Guardian
En la seva ofensiva europea Ada Colau publica avui al diari britànic The Guardian aquest article explicant la situació a Barcelona i Catalunya.
“Catalunya, un assumpte europeu.
La qüestió catalana s’ha convertit en la crisi territorial més greu de la Unió Europea en els últims anys. Si bé la voluntat d’exercir l’autogovern té una llarga història a Catalunya, l’origen de la crisi actual es troba en la reiterada negativa per part del Govern espanyol d’emprendre un diàleg sobre la reforma territorial de l’Estat que reconegui el dret dels catalans a decidir el seu futur polític. No és necessari compartir el full de ruta del Govern català per advertir que ha estat el Govern de Rajoy, amb el seu immobilisme, el principal responsable de l’agreujament de la situació actual.
Des del 2014, quan el Govern català va impulsar una consulta no vinculant per conèixer l’opinió de la població catalana sobre la independència, el Govern de Rajoy ha optat per delegar en la justícia la solució d’un problema polític. Des d’aleshores, estem assistint a un procés de judicialització que va tenir el seu origen en les multes i inhabilitacions a l’expresident, la vicepresidenta i la consellera d’Educació de la Generalitat. Tanmateix, la setmana passada aquest procés va experimentar un “salt qualitatiu” posant en risc els drets i les llibertats fonamentals, amb amenaces de detenció a set-cents alcaldes, el tancament de webs governamentals i d’entitats de la societat civil, la detenció d’alts càrrecs de la Generalitat, l’interrogatori i intimidació de directors de centres escolars perquè no obrin els col·legis electorals, la intervenció dels comptes del Govern català i l’enviament massiu de forces d’intervenció policial amb l’objectiu d’impedir que aquest diumenge els ciutadans de Catalunya puguin votar en el referèndum convocat per l’Executiu català.
No estem només davant un conflicte institucional, sinó davant un conflicte social i polític que necessàriament ha de ser resolt per mitjans polítics. Som molts els no independentistes que, sent crítics amb la via unilateral del Govern català, advoquem per una solució negociada d’acord amb el parer del 82% de la població catalana, que és partidària de la celebració d’un referèndum acordat, tal com es va fer a Escòcia. Per aquesta raó, és un error pensar que la qüestió catalana es pugui resoldre mitjançant l’acció judicial sobre els seus representants polítics: perseverar en aquesta direcció tan sols contribueix a incrementar la tensió social i a bloquejar la possibilitat de trobar una sortida al conflicte.
En la mesura que el Govern espanyol ha estat incapaç de trobar una solució, el conflicte català ha deixat de ser un conflicte intern espanyol i s’ha convertit en un conflicte europeu. Europa és avui dia una realitat global i interconnectada d’estats, societats, empreses i ciutadans que cooperen entre si. En un moment en què el projecte europeu es troba amenaçat pel terrorisme, l’auge dels populismes xenòfobs i diverses formes de replegament de l’Estat nacional, Europa no es pot permetre adoptar una posició passiva amb relació a la qüestió catalana, ja que els esdeveniments que passen a Barcelona afecten per igual París, Madrid, Brussel·les i Berlín. Europa va sorgir com a projecte per protegir i garantir els nostres drets i llibertats. Defensar els drets fonamentals dels ciutadans catalans davant l’escalada repressiva de l’Estat és també defensar els dels ciutadans espanyols i europeus.
Els qui apostem per avançar cap a un projecte europeu en clau democràtica, social i de llibertats no podríem concebre que les institucions de la Unió girin l’esquena a una situació que posa en risc drets i llibertats fonamentals i no apostessin per trobar canals que permetin una sortida negociada al conflicte.
Per aquesta raó, davant la gravetat de la situació que es viu a Catalunya, és la meva obligació com a alcaldessa de Barcelona, capital de Catalunya, demanar a la Comissió Europea que obri un espai de mediació entre el Govern espanyol i el Govern català per trobar una sortida negociada i democràtica al conflicte.
Barcelona és una ciutat de pau, amant del diàleg i amb una marcada vocació cosmopolita i europeista. Per això la majoria de la població vol votar, però no desitja un xoc de trens de conseqüències imprevistes. Estic convençuda que tampoc no ho volen la majoria dels nostres socis europeus.”
