Mai més res tornarà a ser igual

Mai més res tornarà a ser igual. Al pavelló de Palau de Girona tothom ho tenia clar. Va ser un dels pocs col·legis electorals que van resistir fins al final i les forces policials espanyoles no hi van fer acte de presència. De fet, hauria estat un error colossal de conseqüències inimaginables. Perquè durant tot el dia s’hi van concentrar milers i milers de persones (a la tarda, n’eren més de 4.000). Va ser una resistència multitudinària i sense un bri de por. Tothom disposat a aguantar el que fes falta. Les notícies de la duresa policial en altres centres electorals estava en boca de tothom. Però la consigna era clara: “Aquí no passaran.”

Gent de totes les edats van mantenir-se fermes durant tota la jornada. A quarts de sis del matí ja hi havia mig miler de persones disposades a defensar la votació i a ser el màxim de diligents amb les instruccions dels voluntaris. Cap a les set del matí van arribar les urnes, enmig d’una ovació espectacular. Dins del col·legi, els voluntaris, apoderats i delegats electorals anaven a correcuita per tenir-ho tot a punt. I a les nou, quan ja s’anava a iniciar a la votació, el sistema informàtic, com va passar a tot el país, es va penjar. Després d’uns minuts d’incertesa, la decisió va ser escriure el DNI dels votants en fulls de paper i, posteriorment, quan el sistema es va restablir, es van introduir al web.

Les primeres hores van ser les més crítiques, però els voluntaris ho van gestionar d’una manera espectacular. I la gent va tenir una paciència increïble. Milers de persones volien votar, molts fins i tot arribaven d’altres punts de la ciutat o d’altres poblacions. L’accés per entrar al pavelló era estret, com a mesura de prevenció per si venia la policia. Però tothom va aguantar estoicament durant hores per poder votar. Una massa de gent controlada gairebé mil·limètricament. Realment increïble.

Al migdia, la pressió popular va disminuir moltíssim i a dins el col·legi es patia. Però no va passar res, la gent va continuar votant i, havent dinat, la multitud va tornar a omplir l’esplanada de davant del pavelló. El rumor d’una càrrega policial cada cop era més intens. I es van fer barricades amb contenidors, cotxes i, fins i tot, amb una autocaravana i camions d’una empresa de mudances. I els Bombers, que durant tota la jornada van estar a l’entrada del pavelló. Una fermesa difícil d’explicar, plena de sentiment i de ganes de llibertat.