Volant cap al 155

De totes les coses inèdites en la democràcia postfranquista que estan passant aquests dies, presumiblement en els propers se n’hi sumarà una altra: l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part del govern espanyol per lligar encara més de mans i peus el govern català. El fet que no s’hagi desplegat mai, que la redacció d’aquest article sigui molt genèrica i etèria i que no hi hagi cap llei que el desenvolupi fa que sigui difícil concretar l’abast que pot arribar a tenir en mans del govern de Rajoy.

Primer de tot, cal començar per la qüestió de procediment: per aplicar l’article 155, que enlloc especifica que serveixi per suspendre l’autonomia encara que sigui el significat que tothom li dona, La Moncloa ha de fer un requeriment al president Puigdemont. Aquest requeriment pot estar motivat per dos supòsits: o bé perquè Puigdemont “incompleixi les seves obligacions constitucionals” o bé perquè “actuï de manera que atempti greument a l’interès general d’Espanya”, assenyala Joan Vintró, catedràtic de dret constitucional de la UB. Per tant, el govern espanyol ha d’identificar quina és l’actuació que vol que canviï i notificar-ho al cap de l’executiu català. Un cop fet això, Puigdemont disposaria d’un termini per respondre –la Constitució tampoc ho estableix, però s’entén que seria, com a mínim, de 24 hores–. Si no hi ha resposta o si la resposta és que el govern català no complirà el requeriment de Madrid, aleshores Rajoy hauria d’anar al Senat, que és la cambra on s’ha de debatre el desplegament d’aquest article. Allà hi haurà de formular les mesures que pretén adoptar. Primer, en una comissió del Senat, i després, al ple de la cambra, que les discutirà.

És important tenir en compte que el govern espanyol ha de presentar un escrit al Senat detallant les mesures que pretén aprovar i el temps en què les vol dur a terme. Segons aclareix Vintró, no poden ser mesures que durin “pels segles dels segles”. Han de tenir un límit de temps i tenir com a “finalitat el compliment de les obligacions constitucionals”. “Hi ha d’haver una certa proporcionalitat, les mesures que es vulguin adoptar han de ser adequades a la finalitat que es pretén”, adverteix. Com que el PP disposa de majoria absoluta en el Senat, el debat s’augura un tràmit i no tindrà cap problema per aprovar el que es proposi. Segons calcula Vintró, si el PP aplica un “protocol d’urgència”, en un parell de dies podria tenir les mesures del 155 aprovades. En qualsevol cas, per Vintró, “la suspensió total de l’autonomia” seria una decisió “desproporcionada”.

Quina és l’ombra que plana sobre la Generalitat? Que la seva direcció estigui “sotmesa” o bé totalment o bé parcialment a l’autoritat de Madrid, posant al capdavant de la institució catalana càrrecs de l’Estat. Les hipòtesis sobre el 155 les ha llançat, sobretot, Cs. “Les hipòtesis que s’estan llegint és que voldrien aplicar el 155 per substituir el president de la Generalitat pel delegat del govern espanyol (Enric Millo)”, i que aquest fos l’encarregat de llançar una convocatòria d’eleccions, apunta Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional a la UB. A parer seu, amb el 155 a la mà, “això no es pot fer”. Arbós argumenta aquesta interpretació més limitada del 155: fixa que, per aplicar les mesures que surtin del Senat, el govern espanyol podrà “donar instruccions” a les comunitats autònomes, però “no comporta substituir càrrecs ni privar els càrrecs de les seves atribucions”. Arbós considera que si s’aplica el 155 serà “per la necessitat que té l’Estat d’evidenciar que puja un grau la seva resposta”, més que no per utilitzar-lo com “un instrument més eficaç”. I en qualsevol cas, coincideix a afirmar que “la suspensió de l’autonomia seria excessiu”.

Pels especialistes en dret constitucional consultats per aquest diari, la intervenció financera de la Generalitat, ordenada per Rajoy a través d’un decret, és ja una mesura avançada de l’aplicació del 155, sense haver passat pel Senat. “El 155 no està pensat per a una situació com aquesta, d’una altíssima confrontació que no es pot resoldre si no és amb una mediació política; no resoldrà el problema, com no l’ha resolt el referèndum”, diu Vintró.

En una línia similar es pronuncia Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic acreditat de dret constitucional per la UAB: “A on diu que aquest article serveix per suspendre l’autonomia? No és la seva finalitat ni està pensat per a aquestes situacions. Com que no especifica res, entrem en un món molt perillós, de potencials arbitrarietats.” Pérez Francesch recorda que el 155 s’inspira en la llei fonamental de Bonn, que “ve d’una concepció federal” i està pensada per a “incompliments puntuals” dels governs autonòmics. “Si l’article no especifica res el PP hi pot ficar qualsevol cosa i això tampoc és l’estat de dret. Això és interpretar la Constitució de la pitjor manera possible, i contra un adversari polític”, afegeix. Si, a més, el que es pretén és substituir el president de la Generalitat i forçar una convocatòria d’eleccions, que és el que reclama fins a l’extenuació Cs, Pérez Francesch no té cap dubte a qualificar-ho de “bestiesa inadmissible”. “Això ja és directament inconstitucional. És una mesura més de tipus repressiu, una manera d’adquirir el poder per la porta del darrere, estem en el món de la selva jurídica”, conclou.