Política

Acord per formar govern a Holanda després de 208 dies de negociacions

Set mesos després de les eleccions del març a Holanda i de 208 dies de negociacions –les més llargues des de la Segona Guerra Mundial–, el país va aconseguir ahir finalment un acord per formar govern. Estarà integrat per quatre partits –els liberals del VVD, Crida Democratacristiana (CDA), els progressistes de D66 i Unió Cristiana– i tindrà una ajustada majoria de 76 dels 150 escons al Parlament. La negociació va ser especialment complicada a causa de les grans diferències entre el liberal progressista D66 i la calvinista Unió Cristiana, que diferien en temes relacionats amb la possible extensió de la llei d’eutanàsia i l’ètica mèdica.

“Hem aconseguit un acord en les negociacions. Estic molt content”, va dir el liberal Mark Rutte, que amb tota probabilitat iniciarà el seu tercer mandat com a primer ministre d’Holanda. L’acord es presentarà avui a la tarda al Parlament i és probable que divendres hi hagi un debat sobre els punts acordats pels quatre partits. De tota manera, els seus representants es van mostrar molt optimistes sobre la votació al Parlament. El nomenament dels nous ministres encara no s’ha anunciat, però s’espera que es donin a conèixer abans de final d’aquest mes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un doctor en Geologia diu que Escal UGS “podia saber” abans de començar el projecte que Castor no seria viable

barcelona

Mélenchon exigeix l’alliberament immediat dels independentistes catalans empresonats

barcelona

Un polític euroescèptic crida a May a forçar un ‘Brexit’ sense acord

Londres

Protesta dels CDR contra l’actuació de la justícia, que bolquen fems a set jutjats

Figueres

Acaben les primeres compareixences en la comissió d’investigació del cas Castor

barcelona

ERC retreu als comuns que “puguin estar contribuint a normalitzar la repressió”

Mas, Ortega, Homs i Rigau no accepten “l’aberració jurídica” del Tribunal de Comptes sobre el 9-N i presentaran recurs

barcelona

El PDeCAT creu que la condemna a Mas i exconsellers és “totalment política”

Barcelona

JxCat proposa una comissió d’investigació sobre la monarquia al Parlament

Barcelona