crisi a la unesco
Els EUA i Israel deixen la Unesco
La retirada de tots dos països de l’organisme de les Nacions Unides la justifiquen per un suposat biaix antiisraelià
Des del 2011 Washington no hi aportava fons, després de l’acceptació de Palestina com a membre
Bokova lamenta “profundament” les sortides
Trump critica des de fa temps les agències de les Nacions Unides
Els Estats Units van anunciar ahir la seva intenció d’abandonar l’Organització per a l’Educació, la Cultura i la Ciència de les Nacions Unides (Unesco), en un nou pas de l’administració del president Donald Trump de sortir, abandonar o desfer-se de tractats, pactes i acords multilaterals signats pels EUA. Feia temps que l’administració Trump criticava l’ONU i tot el seu sistema d’agències, queixant-se d’una ineficàcia i burocràcia que no agradaven al mandatari nord-americà perquè, segons la seva opinió, els EUA no en treien res de profit.
El Departament d’Estat dels EUA va informar ahir la directora general de la Unesco, la búlgara Irina Bokova, de la decisió de retirar-se, al·legant un suposat “biaix antiisraelià” i la “necessitat d’una reforma fonamental de l’organisme”. De tota manera, la sortida nord-americana no es farà efectiva fins al 31 de desembre del 2018, complint els protocols de l’organisme.
Hores després que Washington fes públic aquest anunci, el seu aliat al Pròxim Orient s’afegia a la iniciativa. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va expressar que el seu país abandonava l’organització multilateral que vetlla pel patrimoni, la cultura i l’educació, després del gest nord-americà. “Aquesta és una decisió valenta i moral perquè la Unesco s’ha convertit en un teatre de l’absurd perquè, en lloc de preservar la història, la distorsiona”, concretava un comunicat distribuït per l’oficina del cap de govern israelià. I tot seguit, l’ambaixador israelià a l’ONU, Danny Danon, hi afegia: “Entrem en una nova era a les Nacions Unides, i quan es practica la discriminació contra Israel cal pagar-ne el preu.”
L’enemic soviètic
No és la primera vegada que els EUA abandonen la Unesco. El 1984, al·legant un biaix en favor de la Unió Soviètica i denunciant “corrupció”, Ronald Reagan va decidir que no formarien part de l’organisme. No va ser fins al 2002 que George W. Bush, en un intent d’apostar pel multilateralisme i la cooperació internacional mesos després dels atacs de l’11-S, va fer que els EUA s’hi reincorporessin, prometent que el seu país participaria “completament en la missió per avançar en els drets humans, la tolerància i l’ensenyament”.
El camí conjunt dels EUA i la Unesco es tornava a tòrcer nou anys després, quan l’administració Obama decidia deixar d’aportar els fons corresponents com a protesta per la incorporació de Palestina com a membre de ple dret. En tots aquests anys, els EUA han acumulat un deute amb l’organisme de més de 420 milions d’euros.
Detonant
El nomenament de la ciutat vella d’Hebron com a patrimoni de la humanitat podria ser la gota que ha fet vessar el vas. Trump, defensor del nacionalisme i l’aïllacionisme, ja havia advertit l’Assemblea General de les Nacions Unides, fa escassament un mes, que no li tremolaria el pols per desfer-se de les obligacions multilaterals, fins i tot a l’hora de retallar l’aportació de fons si no veia resultats positius per als nord-americans i per als EUA.
Tot i la retirada, l’administració nord-americana va demanar de poder mantenir-se en l’organisme com a “observador” per poder “aportar les visions, perspectives i experiència dels Estats Units” a la Unesco.
Bokova, des de la seu de l’organisme a París i en un llarg i dur comunicat, va “lamentar profundament” la decisió nord-americana, que segons la seva opinió és una “pèrdua per al multilateralisme”. I hi va afegir: “L’universalisme és clau en la missió de la Unesco per enfortir la seguretat i la pau internacionals davant l’odi i la violència, per defensar els drets i la dignitat humanes.” Bokova no es va quedar aquí, en un text amb una llista extensa de la col·laboració estreta i tots els projectes conjunts entre els Estats Units i l’organisme de l’ONU, fins i tot amb la retirada de fons que va tenir lloc el 2011.
“L’aliança entre els EUA i la Unesco mai havia estat tan significativa (…) i ha estat profunda perquè estava traçada sobre valors compartits” com la llibertat d’expressió o l’aposta per l’ensenyament, va concloure la directora general de la Unesco, que és a punt d’acabar el mandat.
Països com ara França havien intentat de forma extenuant que la decisió dels EUA no arribés a produir-se, i fins la setmana passada van lluitar amb la petició de manera explícita que els EUA mantinguessin el seu “compromís amb els assumptes mundials”.
L’única lloança per la decisió nord-americana va arribar des d’Israel. El seu ambaixador a l’ONU, Danny Danon, va aplaudir amb vehemència la determinació nord-americana, ja que, segons la seva opinió, exemplifica que “la discriminació contra Israel” i les resolucions “absurdes i vergonyoses” contra el seu país “tenen conseqüències”.
Desfer el pacte amb l’Iran
La doctrina d’abandonament d’acords multilaterals per part dels EUA és molt probable que no s’aturi amb la Unesco, i avui mateix se’n podria veure un nou exemple. Tot és a punt perquè el president Donald Trump exposi la seva “completa estratègia” a l’Iran, que passa per la “descertificació” del pacte nuclear entre cinc potències mundials i Teheran per aturar el programa atòmic. Trump fa mesos que es queixa i amenaça de sortir-ne, tot i que tots els informes indiquen que s’estan complint totes les clàusules acordades i que el president obvia les recomanacions dels seus assessors diplomàtics.
Si finalment el president dels EUA anuncia la sortida del “desastrós” acord, donarà llum verd al Congrés nord-americà perquè torni a aplicar sancions a Teheran, enterrant de manera definitiva el pacte. El govern iranià ja ha advertit que, si es trenca, mai el tornaran a renegociar, i que avançaran per convertir-se en potència nuclear.
