Política

Procés sobiranista

Què tem Europa?

La Unió Europea creu que una possible independència de Catalunya pot suposar un increment dels moviments sobiranistes

L’extrema violència exercida per la policia espanyola genera una visible onada de solidaritat

Rússia, la Xina i el Regne Unit observen amb atenció el cas català, que ara amenaça el model europeu

Escòcia, amb elreferèndum pactat del 2014, és on s’emmirallen els diferents moviments

El silenci còmplice de la Unió Europea els dies que van seguir les violentes càrregues policials de l’1-O demostren que el cas català inquieta la Unió Europea. De portes enfora, Brussel·les afirma que es tracta d’un “afer intern”, però als passadissos i, sobretot, en algunes capitals europees, l’independentisme que es projecta des de Catalunya es veu amb preocupació perquè podria provocar l’auge de moviments sobiranistes latents que ara com ara no han mostrat la força de l’independentisme català.

Flandes

Bèlgica és, precisament, un dels països de la Unió Europea que veuen amb més preocupació l’auge dels moviments sobiranistes. Flamencs i valons, dues comunitats amb dues llengües (flamenc i francès), han demostrat en els darrers anys grans desavinences. El moviment independentista flamenc s’ha fet visible en les darreres diades a Barcelona i el primer ministre belga, el liberal francòfon Charles Michel, va ser un dels primers que van condemnar la violència desproporcionada exercida per la policia espanyola. El divorci belga seria tan car (237.000 milions, segons els càlculs del KBC, un dels principals bancs belgues, d’acord amb les dades publicades el 2015), que sembla complicat que arribi a produir-se.

Escòcia

El referèndum d’independència acordat amb Londres que es va celebrar el setembre del 2014 va suposar que Escòcia continués amb el Regne Unit. El no va guanyar amb deu punts de diferència. La campanya de la por –alguns bancs també van traslladar la seu social fora d’Escòcia– va ser un dels arguments que van fer servir els partidaris del Remain per evitar que els escocesos declaressin la independència. A més, també s’amenaçava de foragitar-los de la Unió Europea. Tres anys després, paradoxalment, el Regne Unit ha aprovat en un referèndum marxar de la Unió Europea. A Escòcia, el 62% dels votants van optar per continuar a Europa. La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, s’ha vist obligada en els darrers dies a endarrerir el segon referèndum d’independència. Líders de l’SNP (Partit Nacionalista Escocès) li reclamaven aquesta setmana en el congrés del partit que l’ajornés fins al 2020, quan les negociacions pel Brexit entre Brussel·les i Londres ja estiguin més aclarides.

Còrsega

França, i especialment el seu president, Emmanuel Macron, ha fet costat al govern de l’Estat espanyol. El líder francès va trucar al president espanyol, Mariano Rajoy, el dia següent de les càrregues policials contra els col·legis electorals per donar-li tot el seu suport. De fet, en una conversa que s’emetia justament el 10 d’octubre Macron i Daniel Cohn- Bendit mantenien un encès diàleg en què Macron es negava a reconèixer com a part els catalans i es negava que la Unió Europea hi intervingués. “Si hi intervenim donem la raó a qui se salta les normes”, assegurava. D’altra banda, la polèmica revista Charlie Hebdo publicava aquesta setmana una portada polèmica on es mostrava tres encaputxats (representant uns catalans) amb una bandera corsa on es podia llegir: “Els catalans, més ximples que els corsos.” Còrsega és un dels punts on el centralisme francès trontolla. Amb majoria nacionalista a l’Assemblea, es demana a París més respecte per la seva llengua, que s’ensenya a les escoles. El 2014, el Front d’Alliberament Nacional de Còrsega va deixar les armes.

El Vènet i la Llombardia

El pròxim 22 d’octubre els ciutadans d’aquestes zones del nord d’Itàlia decidiran en una votació, de caràcter consultiu, si volen més autonomia. Les dues regions estan governades per la ultradretana Lliga Nord.

D’altra banda, el Regne Unit, Rússia i la Xina miren amb interès Catalunya. Barcelona sempre ha mostrat la seva vessant europeista, però a cap dels tres països se’ls escapa que una futura Catalunya independent, en el cas que sigui rebutjada per la Unió Europea, podria ser un bon aliat, sobretot per al Regne Unit, que busca un nou espai fora de la UE. Per a Rússia seria una manera d’afeblir Europa i, de fet, ja s’han llançat aquestes estranyes teories per la implicació de l’activista Julian Assange, que alguns situen a l’entorn del Kremlin. L’altre país que es mira Catalunya amb interès és la Xina, sobretot des de la vessant comercial i pels ports de Barcelona i Tarragona.

15
països
han aparegut en el mapa europeu des del 1990: Lituània, Letònia, Estònia, Bielorússia, Macedònia, Eslovènia, Moldàvia, Croàcia, Ucraïna, Bòsnia, la República Txeca, Eslovàquia, Montenegro, Sèrbia i Kosova.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

L’Audiència cita les defenses de l’Operació Judes per dilluns de Pasqua

barcelona
guerra a europa

Rússia ataca amb drons i míssils la infraestructura energètica ucraïnesa

barcelona
guerra a europa

Un avió de combat rus s’estavella prop de Sebastòpol, a Crimea

barcelona
POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona