Política

Àustria vota mirant a la dreta

El país alpí celebra eleccions generals anticipades amb la socialdemocràcia debilitada

El conservador Kurz surt com a favorit, amb la ultradreta com a potencial aliada

Sebastian Kurz, ministre d’Afers Exteriors d’Àustria i líder del Partit Popular (ÖVP), té molts números per esdevenir, amb 31 anys, el cap de govern més jove de la UE, en sortir com a favorit en les eleccions generals que celebra avui el país. Però, si ho aconsegueix, probablement no se’l veurà com el nou Justin Trudeau continental, ja que a diferència del cap del govern canadenc no representarà el model de societat oberta i tolerant. Els sondejos donen a l’ÖVP de Kurz un 33% dels vots. En segon lloc se situa l’ultradretà Partit Lliberal d’Àustria (FPÖ) de Hans-Christian Strache, amb un 27%, i en tercer lloc, els socialdemòcrates de l’encara canceller Christian Kern, amb un 23%.

Kurz, que va arribar al capdavant d’Exteriors amb 27 anys, podria reforçar el seu perfil de noi prodigi, ara com a canceller, al capdavant d’una coalició amb la ultradreta. No seria el primer cop que l’FPÖ entra en un govern a Viena –hi ha dos precedents d’aquesta coalició–. Ara ho faria després d’una campanya monotemàtica, on l’arribada de refugiats i les idees per limitar la nova immigració han eclipsat qualsevol altra qüestió.

Kern representa una socialdemocràcia molt afeblida; Kurz és l’empenta d’uns conservadors que han posat l’accent en la tancada de l’aixeta de l’acollida de refugiats i la retallada dels ajuts socials als qui ja són al país, i Strache ha recuperat les consignes més clarament xenòfobes del partit, agermanat al FN francès de Marine Le Pen i que l’any passat va estar a punt de col·locar-se a la presidència austríaca, fins que finalment va guanyar la partida l’ecologista Alexander Van der Bellen.

Àustria, un país sense grans problemes socials i amb l’atur a la baixa, ha rebut des de la crisi migratòria del 2015 uns 150.000 refugiats. És un país petit, amb 8,7 milions d’habitants, i un lloc de trànsit cap a Alemanya, el poderós veí amb 82 milions de ciutadans que, en aquest mateix període, ha rebut 1,3 milions de sol·licitants d’asil. L’FPÖ, molt consolidat entre les formacions ultradretanes europees, va convertir la crisi migratòria en el seu tema central. El seu argument principal és que la majoria dels que arriben no fugen de guerres, sinó que són immigració il·legal econòmica. La resta de partits li han seguit el joc i ho han inclòs a la seva agenda.

Les eleccions van precipitar-se després de la ruptura de la gran coalició entre socialdemòcrates i conservadors, el maig passat, per la “pèrdua de confiança” entre aquestes dues formacions que tradicionalment s’han alternat el poder a Àustria.

Kern no vol reeditar l’aliança, ara convertit en soci menor, però no es descarta que acabi accedint-hi si amb això impedeix l’accés de la ultradreta al poder. En qualsevol cas, tot indica que el nou cap de govern serà Kurz, un polític popular i disposat a fer història com a líder jove i ambiciós, amb consignes que semblen calcades de les de la ultradreta.

LES XIFRES

31
anys
té Sebastian Kurz, ministre d’Afers Exteriors i líder de l’ÖVP.
33
per cent
dels vots donen els darrers sondejos al Partit Popular (ÖVP), que lidera Sebastian Kurz.

Nou test per a Merkel en la recerca d’una majoria sòlida

La Baixa Saxònia, un land amb 6,1 milions d’electors, anirà avui a les urnes, tres setmanes després de les eleccions generals alemanyes que van donar la victòria a la cancellera Angela Merkel. Són unes regionals avançades, després que la coalició entre socialdemòcrates i verds que governava el land hagués perdut la majoria per la fugida d’una diputada ecologista a les files de Merkel. Els sondejos pronostiquen una victòria per la mínima del Partit Socialdemòcrata (SPD) sobre la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera, però no una reedició de l’aliança regional amb els Verds. Els comicis tenen un caire de test abans de l’arrencada oficial dels contactes entre els conservadors de Merkel, el Partit Liberal (FDP) i els Verds per formar el nou govern federal. És un tripartit inèdit a escala federal i conegut per “Jamaica” –perquè els colors dels tres partits són els mateixos que els de la bandera d’aquest país–. Hi ha hagut ja uns quants contactes oficiosos entre les tres formacions, però formalment no començaran a parlar seriosament fins dimecres vinent. Les regionals han alentit l’arrencada de la recerca d’una majoria sòlida. El líder socialdemòcrata, Martin Schulz, ha descartat una nova gran coalició amb Merkel. Però a Berlín es considera que si l’SPD és derrotat a la Baixa Saxònia se’n podria derivar la fi del lideratge de Schulz, el candidat que va enfonsar la socialdemocràcia en el seu pitjor resultat històric –un 20,5 %–, en les generals del 24 de setembre. Un enfonsament que ni tan sols l’afebliment de Merkel –amb un 32,9%, un 8,5% menys que el 2013– no ha suavitzat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedro Sánchez: “Una conducta irregular compromet al seu responsable, no a la institució”

Madrid

Montero demana a Torra que aclareixi si vol taula de diàleg abans d’eleccions 

Madrid

La Casa del Rei s’aprofita del calendari del virus

madrid

Debat extraordinari demà al Parlament

barcelona

La UCE salva l’edició fent-se a porta tancada

barcelona

República Catalana ‘made in Japan’

Tòquio

La CUP celebra que ha impedit “pactes” previs al judici del 3%

barcelona

Iceta acusa Torra de buscar la confrontació i no governar

barcelona

Beirut continua la cerca de cossos i de respostes

Beirut