La comunitat educativa, en defensa de l’escola catalana

L’ofensiva política contra el model d’escola catalana a càrrec dels responsables polítics del Partit Popular, Ciutadans i el PSOE ha desencadenat una allau de reaccions de tots els estaments de la comunitat educativa de Catalunya, que han sortit en cascada a rebutjar les acusacions d’adoctrinament, d’incitació a l’odi a Espanya i de marginació del castellà.

Mestres, famílies, sindicats i entitats del sector han tornat a fer pinya, tal com ja van fer durant la tramitació de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe) en defensa de l’escola en català i de la professionalitat dels docents, aquest cop amb el teló de fons de l’article 155 de la Constitució, que podria ser utilitzat per sostreure les competències en matèria d’educació al govern català.

La plataforma Somescola, creada justament per combatre la llei Wert, va emetre ahir un comunicat en què “reitera el compromís amb l’escola catalana com a eina clau per a la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la qualitat educativa” i afirma que els mestres treballen per transmetre als alumnes “els valors de la democràcia, del respecte, de la diversitat, de diàleg i de la tolerància”. L’entitat assegura que “els alumnes catalans han assolit els objectius lingüístics del coneixement de les dues llengües oficials del nostre país, el català i el castellà” i recorda que, en el cas d’aquesta última, “fins i tot milloren la mitjana estatal per sobre de comunitats monolingües, segons dades del mateix Ministeri d’Educació de l’Estat”.

Somescola denuncia que els darrers anys “s’han eliminat hores lectives de català a través de sentències judicials”, com ara les que han imposat en alguns centres un 25% d’hores de classe en castellà sense atendre “raons pedagògiques”. “Ara –alerta l’entitat– el setge s’estreny i se senten afirmacions falses, infundades i amb la voluntat clara d’enganyar i manipular l’opinió pública”.

El comunicat de Somescola se suma als que ja havien fet en el mateix sentit diferents actors de la comunitat educativa com ara els sindicats i la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (Fapac), que ahir va fer públic un comunicat en el qual denuncia que al darrere de l’acusació als mestres de “ser una màquina de rentar cervells” i d’“inocular el perillós virus de l’odi a tot allò que és espanyol” hi ha “una campanya orquestrada amb un clar interès partidista”. La Fapac es planteja “interposar querelles civils o penals” contra els que “han afirmat aquestes mentides”.

Les acusacions d’“adoctrinament” fetes per polítics com ara el ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis i el líder del PP català, Xavier García Albiol, ja fa dies que circulen per diversos mitjans de comunicació espanyols. El diari El Mundo publicava ahir una entrevista amb Jordi Cantallops, inspector d’educació del Consorci d’Educació de Barcelona i número 35 en la llista d’UPyD en les darreres eleccions municipals a Barcelona, en què avalava la tesi de l’“adoctrinament”. L’Associació d’Inspectors d’Educació de Catalunya (AIEC), que aplega el 90% d’inspectors de Catalunya, va sortir ràpidament a desmentir les acusacions de Cantallops, que va dir que “són falses i responen a un ús partidista de l’educació”.

Les acusacions d’adoctrinament i de discriminació del castellà en el sistema escolar sorgeixen de manera cíclica. Les més recents es van fer arran de l’aprovació de la llei Wert, que preveu, entre altres coses, liquidar el sistema d’escola en català. La major part dels mestres sostenen que l’anomenat sistema d’immersió lingüística en català és imprescindible per garantir l’aprenentatge d’aquesta llengua en molts barris i poblacions on el català hi és molt poc present i, en conseqüència, la igualtat d’oportunitats educatives per a tots els alumnes.

Les últimes proves de competències bàsiques de sisè de primària i de quart d’ESO demostren, a més, que els alumnes acrediten un nivell similar en les dues llengües. Els sociolingüistes alerten, però, que el nivell de català oral, una competència que no s’avalua, és molt baix en determinades zones. El català també surt en clar desavantatge en l’enquesta de coneixement de llengües de l’Idescat del 2013, que reflectia que només un 80% dels majors de quinze anys el parla, davant d’un 99,7% del castellà. Pel que fa a la competència escrita, la relació és del 60% contra el 96%.