Merkel negocia el nou govern amb socis contra natura i vents adversos
La cancellera alemanya intenta lligar una nova coalició tripartida amb verds i liberals
Dimiteix un líder regional conservador, afeblit per la ultradreta
L’arrencada formal de les converses entre Angela Merkel i els seus futurs socis de coalició, els verds i els liberals, va quedar marcada ahir per l’anunci de dimissió d’un dels homes lleials a la cancellera a l’est d’Alemanya. Stanislaw Tillich deixarà el càrrec de cap del govern a Saxònia, el land de l’antic territori comunista on la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) va superar el 20% en les darreres eleccions generals i va superar així, a escala regional, la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel.
Era una dimissió més o menys cantada. Saxònia és un cau de la ultradreta, no només de l’AfD, sinó de formacions encara més radicals i agrupacions obertament neonazis. Va ser el bressol de l’islamòfoba Pegida, el moviment nascut a la ciutat saxona de Dresden. Tillich, de 58 anys i en el càrrec des del 2008, no ha aconseguit aturar l’empenta ultradretana. Amb la seva retirada es vol afavorir un nou inici per a la CDU en aquest land, un dels sis de l’antic territori comunista.
La notícia és tot un símptoma de la necessitat de Merkel de buscar remei als molts problemes apareguts a les seves files. La CDU i la seva agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) van guanyar les eleccions del 24 de setembre passat, però amb el segon resultat més baix des del 1949: un 32,9%. Diumenge passat, a més, la CDU va perdre la posició de partit més votat en les regionals que es van celebrar a Baixa Saxònia i on el Partit Socialdemòcrata (SPD) es va endur la primera victòria des que Martin Schulz en va prendre el lideratge, a principi d’any.
Merkel va mirar de posar bona cara en la primera cita amb el Partit Liberal (FDP), el que havia estat el soci natural de la CDU durant dècades i amb el qual la cancellera va governar en coalició durant la seva segona legislatura, del 2009 al 2013. El problema és que, per primer cop, no en té prou amb un soci, sinó que ha de muntar un tripartit. Els socialdemòcrates han descartat reeditar la gran coalició amb què ha governat Merkel en el seu tercer mandat i també en el primer. Dues experiències que han ensorrat l’SPD en una crisi d’identitat històrica, i per això ara volen regenerar-se des de l’oposició, diu Schulz.
Dos partits desavinguts
Amb aquest mapa electoral la cancellera alemanya no té cap altra opció que mirar de satisfer les peticions dels verds i dels liberals, dos partits que no s’avenen i que mai no han estat junts en el poder en un govern federal.
La primera trobada va ser per separat, entre el bloc conservador i els liberals. Les dues formacions van anar a la trobada entre promeses de diàleg “constructiu”. Després va haver-hi una altra reunió entre Merkel i els verds, en la qual hi va haver somriures per totes bandes, malgrat que hi ha mala maror de fons: la CSU ha exigit de Merkel que marqui un límit a l’arribada de refugiats de 200.000 per any, molt per sota dels 1,3 milions que n’ha rebut Alemanya des del 2015.
Una qüestió difícil d’assumir per als ecologistes, si més no amb aquestes quantitats. De tota manera, els verds també van fer campanya amb el compromís de “treballar” per reduir l’entrada de refugiats. De moment, no volen parlar de xifres. Però Merkel vol formar govern.
