De Guindos revela l’entrada de dipòsits i nega cap ‘corralito’
El titular d’Economia rebat Montserrat sobre retirades de “4.000 milions en un dia” a CaixaBank i el Sabadell
Ministres de Rajoy diuen al PDeCAT que són “els moderats” davant Cs i l’ala dura del PP
La retirada de dipòsits bancaris és una matèria tan inflamable com difícil de calcular, perquè només el supervisor i les entitats coneixen les dades i a cap dels dos no els interessa oferir aquesta informació en temps real. En un gir comunicatiu sorprenent, però, la ministra de Sanitat i única catalana del gabinet de Mariano Rajoy, Dolors Montserrat, advertia dimarts, en el fragor d’una entrevista a Onda Cero, que els bancs com CaixaBank i Sabadell que han canviat la seva seu social, ho fan perquè “veuen com potser en un dia van perdre 4.000 milions en comptes bancaris a Catalunya”. Però el ministre d’Economia, Luis de Guindos, no només va confessar ahir que “no” pot avalar la dada de la seva col·lega Montserrat, sinó que va revelar que “des de l’anunci del canvi de domicili i durant els últims sis dies hi ha entrades netes de dipòsits”. El ministre De Guindos, a més, va descartar taxativament el risc que Catalunya visqui un corralito gràcies al paraigua del Fons de Garantia de Dipòsits i del BCE.
Davant l’onada de mals auguris en el supòsit d’una Catalunya independent, De Guindos va voler sortir a calmar els nervis ahir i va recordar l’existència del Fons de Garantia de Dipòsits –que protegeix els primers 100.000 euros de cada titular– i la finestreta de liquiditat a Frankfurt del BCE com dos escuts per als bancs catalans ara en trànsit. Interrogat per si hi haurà un corralito, terme argentí que evoca la restricció de la retirada en efectiu dels caixers que va imposar el govern radical de Fernando de la Rúa el 2001 a l’Argentina, De Guindos va ser rotund: “No, no, no, en absolut.” “No generem cap tipus d’expectativa irracional que no es complirà”, va alertar als malastrucs i als mitjans de comunicació. Dit això als passadissos, minuts abans a l’hemicicle De Guindos era més dur i parlava de la independència com a “terrorífica” i un “suïcidi econòmic”, i fins i tot alertava del corralito que més tard desmentia. “La correguda bancària seria brutal, i això portaria a una situació indesitjable de limitar la retirada de diner, com a Grècia (...). A una teòrica Catalunya independent només li quedaria muntar el seu banc central i la seva divisa, denominem-la la pesseta catalana”, va arribar a desgranar De Guindos, tot i que en teoria la versió oficial a La Moncloa és que es tracta d’una hipòtesi impossible.
Amb els bancs de matriu catalana estabilitzats, el que el titular d’Economia no oculta és que la crisi amb Catalunya altera el calendari d’operacions com la sortida de l’Estat del capital de Bankia per passar a ser privatitzada. “S’han de donar les circumstàncies, i en aquest moment hi ha una situació d’incertesa que evidentment afecta moltes decisions. Però com que estic convençut que això se solucionarà, continuarem amb la privatització de Bankia tan aviat com sigui possible”, va confiar.
Diàleg al Congrés
Enmig del bloqueig dels ponts entre La Moncloa i la Generalitat, al Congrés s’ha viscut aquests dies un esbós d’obertura de canals comunicatius entre els ministres responsables de l’àrea econòmica de Rajoy i el grup del PDeCAT a la cambra baixa. Diputats del PDeCAT com ara Carles Campuzano o Jordi Xuclà han comprovat amb astorament com aquests ministres buscaven la comprensió dels independentistes a les portes de l’aplicació de l’article 155 presentant-se a si mateixos com “els moderats” de l’auca davant l’ala dura del PP –al qual pertanyen– i la radicalitat de Ciutadans.
La diferència entre un ministre d’Economia que respon davant els mercats i la lleugeresa del diputat ras que respon davant el diari de sessions del Congrés, es va evidenciar ahir a la cambra baixa, on es convalidava el decret elaborat ad hoc per Rajoy per accelerar el canvi de seu social de les empreses que no volen seguir a Catalunya. En defensa del projecte va pujar a la tribuna la portaveu d’economia del PP, Teresa Palmer, que va ressuscitar el corralito fent seva la dada sobre els dipòsits de la ministra de Sanitat. “Fugida massiva d’empreses, 4.000 milions en dipòsits fora de Catalunya i rebaixa del PIB pel 2018”, va dir Palmer, “i en termes financers el fermall al despropòsit econòmic el posaria el corralito, segons va dir la mateixa CUP”.
Llum verd als trasllats
Gràcies a la majoria del PP, PSOE i Ciutadans, el decret que permet el trasllat de la seu amb el simple acord del consell d’administració –sense passar per la junta d’accionistes– va ser aprovat amb 246 vots a favor i 92 vots en contra, els d’Units Podem-En Comú Podem, ERC, PDeCAT i els bascos PNB i EH-Bildu. El portaveu de Cs, Toni Roldán, va instar “els salvapàtries i llibertadors” a explicar qui pagarà impostos ara que han “expulsat” empreses d’arrels catalanes. Al PDeCAT, el diputat Ferran Bel va lamentar que amb la norma “expropien amos i accionistes de les companyies de la seva capacitat de decisió” i va recordar que hi ha 260.000 empreses que no han mogut la seu. En la defensa del seu decret, De Guindos va negar les pressions a les empreses denunciades per la Generalitat i pels sindicats.
917 firmes es traslladen i 49 s’hi instal·len
El nombre d’empreses que han decidit el trasllat de la seva seu social fora de Catalunya s’incrementa ja a 917 des del referèndum de l’1 d’octubre, segons dades del Col·legi de Registradors d’Espanya. Al mateix temps, 49 firmes s’hi han instal·lat, amb la qual cosa el saldo negatiu és de 868 empreses amb la seu social. Entre les que van comunicar ahir el seu trasllat hi ha, entre d’altres, Servihabitat, Laboratoris Ordesa i Volotea.
