Política

Setge al procés sobiranista

Tres instàncies judicials investiguen els Mossos en l’1-O

L’Audiencia Nacional demana que s’identifiquin agents en 40 centres de votació arran de la queixa de la Guàrdia Civil

El TSJC investiga el dispositiu global i vint jutjats estudien les denúncies per “inacció”

Tres instàncies judicials (jutjats unipersonals, el TSJC i l’Audiencia Nacional) investiguen l’actuació de la policia catalana durant la celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, amb el perill de trepitjar-se les instruccions. Aquest excés de zel ja s’està produint en les investigacions per aclarir el paper del govern català en l’organització del referèndum, suspès pel Tribunal Constitucional. El jutjat d’instrucció 13 de Barcelona va investigar els preparatius en secret i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acceptar la querella de la fiscalia contra el president Puigdemont i el seu equip per la seva condició d’aforats. En aquest cas, l’excés judicial és que l’Audiencia Nacional va aprofitar el sumari del jutjat 13 per investigar el major dels Mossos i els líders de les entitats sobiranistes, per als quals dilluns va decretar presó provisional, adduint que el delicte de sedició és competència seva perquè l’objectiu és trencar el territori espanyol.

Ara, la magistrada Carmen Lamela de l’Audiencia Nacional, a petició de la fiscalia, ha demanat a la policia catalana que identifiqui els agents i comandaments que eren als voltants de 40 centres de votació (n’hi havia més de 2.000) l’1 d’octubre, arran de la denúncia de la Guàrdia Civil que no van ajudar a aturar el referèndum. En les diligències per la presumpta “passivitat” dels Mossos, es detallen setze centres de votació a la demarcació de Barcelona, nou punts a la de Lleida, vuit al Tarragonès i sis a Girona. La Guàrdia Civil acusa els agents de “mantenir-se al marge de les actuacions desenvolupades per la Guàrdia Civil”, d’“evitar intervenir fins i tot quan membres de la Guàrdia Civil eren agredits” i d’“enfrontar-se amb ells en alguns casos”.

Aquest informe de la Guàrdia Civil, datat el 5 d’octubre passat i entregat en mà per la fiscalia a la jutgessa (quan ha de ser a la inversa), segurament és el mateix que han presentat a la magistrada del TSJC Mercedes Armas, que, en la investigació contra el govern català per desobediència al Constitucional per haver organitzat l’1-O, és qui realment va ordenar la coordinació dels Mossos, la Guàrdia Civil i la Policía Nacional espanyola per aturar el referèndum, si bé no ho va aconseguir. En vista dels incidents i les càrregues dels cossos policials espanyols contra els ciutadans que feien una resistència passiva i pacífica, la magistrada va demanar un informe al coordinador dels tres cossos, el coronel Francisco Pérez de los Cobos, que el va entregar abans-d’ahir al TSJC i del qual encara no s’ha informat. Els tres cossos també han entregat els seus informes a la magistrada.

Paral·lelament, una vintena de jutjats unipersonals de Catalunya investiguen les denúncies de particulars per la “inacció” dels Mossos. És per això que ahir, a la comissaria de Lleida, diversos agents de la Guàrdia Civil van requerir per ordre judicial les comunicacions telefòniques de l’1-O, i fa tres dies van anar al 112 de Reus. Els jutjats territorials també investiguen més de 400 denúncies per lesions contra agents dels cossos de seguretat espanyols.

La Guàrdia Civil escorcolla els Mossos a Lleida

Sis agents de la Guàrdia Civil en funcions de policia judicial es van personar ahir cap a les onze del matí a la comissaria regional dels Mossos d’Esquadra a Lleida. Els agents, acompanyats per un secretari judicial, van recollir enregistraments de la centraleta dels Mossos durant el referèndum de l’1 d’octubre, i de les hores prèvies i posteriors. També van requerir la informació dels telèfons mòbils de dos comandaments i un agent. Malgrat la sorpresa i el malestar d’alguns mossos per l’acció judicial, els caps i els agents de la comissaria van col·laborar amb l’escorcoll. L’actuació l’ha ordenat el titular del jutjat d’instrucció 4 de Lleida. Era qui estava de guàrdia l’1 d’octubre, i aquell dia va obrir d’ofici diligències contra els Mossos, tal com van fer els jutjats de guàrdia d’altres poblacions, per la presumpta desatenció de l’ordre de precintar col·legis. Al mateix temps, el jutge va desestimar aquell dia els set suplicatoris que li van fer lletrats d’Advocacia per la Democràcia perquè ordenés aturar les càrregues violentes a la ciutat. El jutge té ara en tràmit diverses querelles de ciutadans agredits contra la Guàrdia Civil i la Policía Nacional, encara per ratificar.

El diputat d’En Comú Podem per Lleida, Jaume Moya, va entrar ahir al registre del Congrés una pregunta al govern espanyol, en què demana si l’escorcoll de Lleida és “un avís del que ha d’arribar”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Òmnium penja cartells arreu del país amb el lema ‘Protestar no és terrorisme’

barcelona
política

Una campanya per posar a prova el futur del procés

barcelona
Oriol Lozano
Alcalde de Palau-solità i Plegamans (ERC)

“Treballem per seguir transformant el municipi”

Palau-solità i Plegamans
eleccions 12-m

La campanya electoral comença amb moltes cares noves

girona
estats units

Impliquen Trump en els esforços per no veure’s perjudicat en les eleccions

barcelona

El ple aprova el reglament del Consell de la Gent Gran

cassà de la selva

Paneque i Puga obren la campanya fent una defensa de la democràcia

l’escala
política

Arrenca la cursa per guanyar i, sobretot, sumar una majoria

barcelona
política

Illa se solidaritza amb Sánchez i fa una crida a la “resistència col·lectiva”

sabadell