Política (amb) lingüística

No ha servit perquè el govern espanyol s’avingués a dialogar i no apliqués l’article 155 de la Constitució Espanyola, però el domini de la llengua i el coneixement de la literatura sí que han servit a Carles Puigdemont per mantenir la posició dialogant que l’interessava davant els ultimàtums de Rajoy perquè contestés amb un sí o amb un no els successius requeriments sobre si havia declarat la independència de Catalunya. En les cartes que ha enviat al president espanyol, el president de la Generalitat ha hagut de ser molt hàbil en l’ús del llenguatge per mantenir un equilibri complex entre diversos interessos. El primordial era mantenir l’oferta de diàleg per resoldre de manera pactada el conflicte entre Espanya i Catalunya, i l’ha preservat, malgrat que l’altra part no només l’ha ignorat, sinó que ha acabat parlant d’amenaces. Els altres dos interessos eren complementaris i impedien l’ús d’un sí o d’un no en la resposta. No podia respondre que sí per no donar el motiu que el govern espanyol volia per activar la intervenció de la Generalitat. I no podia dir que no perquè hauria estat una manera de decebre l’independentisme convençut de la legitimitat del referèndum de l’1 d’octubre. El fet és que, llegint les cartes dels dies 16 i 19, qui volgués continuar pensant que el 10 d’octubre el president havia proclamat la independència i n’havia suspès els efectes ho podia fer. Igualment com es podia continuar defensant que la independència no havia estat declarada sinó suspesa.

La calculada ambigüitat de Puigdemont en les seves respostes, això sí, ha acabat fent perdre els nervis al govern espanyol, que ha decidit fer el que tenia ganes de fer, aplicar l’article 155, precisament quan semblava més clara la interpretació que no s’havia declarat encara la independència: “El Parlament de Catalunya podrà procedir, si ho estima oportú, a votar la declaració formal d’independència que no va votar el dia 10 d’octubre.”

Sigui com sigui, ningú amb honestedat podrà dir que Puigdemont no ha mantingut abans que res la mà oberta al diàleg i que ha estat Rajoy qui l’ha negat i ha optat unilateralment per la repressió. Puigdemont confessa: “La llengua, la literatura... són sempre eines útils si es fan servir bé.” El president ja havia demanat consell a un grup de filòlegs excompanys de carrera quan va proposar fer la pregunta del referèndum amb el tractament de vós. I és conegut que va triar estudiar filologia catalana per interès per la llengua i la literatura, però sobretot per dominar l’eina bàsica per a la seva vocació, el periodisme.

I ara, com a president, demostra activament, contra el corrent majoritari actual de prestigiar més els estudis de ciències, que les lletres també poden ser útils a la societat.