Macron prepara la consulta per a la Nova Caledònia
Els habitants de l’arxipèlag francès decidiran l’any que ve amb un referèndum si volen o no ser independents
Els detalls de la votació es decidiran el 2 i el 3 de novembre durant una cimera a París
Ha començat una setmana crucial per als habitants de Nova Caledònia. Els ciutadans d’aquest arxipèlag francès, situat a l’oceà Pacífic, aproximadament 1.500 quilòmetres a l’est d’Austràlia, decidiran sobre el seu futur per mitjà d’un referèndum d’independència, que tindrà lloc abans del novembre de l’any que ve. El president francès, Emmanuel Macron, es va reunir ahir al Palau de l’Elisi amb una vintena de dirigents caledonians, entre els quals hi havia tant defensors com opositors de la independència. En el seguici també hi havia el president de la Nova Caledònia, Philippe Germain. L’objectiu d’aquesta reunió era enllestir els detalls del Comitè dels Signataris, una instància que vetlla per garantir el procés de descolonització de Nova Caledònia, començat a partir dels acords de Matignon (1988) i Nouméa (1998). Presidida pel primer ministre francès, Édouard Philippe, aquesta cimera es durà a terme a París dijous i divendres que ve i servirà per negociar els aspectes principals del referèndum.
“Som davant d’una trobada institucionalment important, vull que conjuntament aconseguim que sigui un èxit”, va declarar Macron. El dirigent francès va anunciar que es desplaçarà a Nova Caledònia “abans del mes de maig”. La reunió d’ahir del president francès amb els dirigents locals de l’arxipèlag té lloc després d’un cap de setmana en què ha estat a la Guyana, un departament d’ultramar, situat a l’Amèrica del Sud, en el qual hi va haver durant la primavera passada un important moviment social en contra de la pobresa i la inseguretat.
En el cas de Nova Caledònia, que ahir va ser reconeguda com a membre associat de la Unesco, els dirigents francesos temen que el referèndum accentuï les tensions entre les diferents comunitats. Els diputats de l’Assemblée Nationale van escollir al principi d’octubre l’exprimer ministre Manuel Valls –barceloní de naixement i defensor de la unitat de l’Estat espanyol– perquè presideixi una missió d’informació sobre el referèndum. Impulsada per garantir el caràcter pacífic i transparent d’aquest procés d’autodeterminació, la missió parlamentària ha suscitat una gran polèmica a França. El líder de l’esquerra alternativa francesa, Jean-Luc Mélenchon, va deixar de participar-hi quan va saber que la presidiria el polèmic Valls. Els independentistes caledonians també s’han mostrat crítics amb el seu nomenament.
Durant les negociacions pel referèndum, una de les preocupacions principals dels independentistes és la configuració del cens electoral. Dels 269.000 habitants de Nova Caledònia, el 40% forma part de la comunitat canac (el poble autòcton de les illes), el 34% és d’origen europeu i la resta procedeix del sud-est asiàtic. Els dirigents independentistes denuncien que hi ha 23.000 canacs –el 80% dels membres d’aquesta comunitat dona suport a la independència– que no estan inscrits actualment en les llistes electorals. Així és que la seva inscripció serà clau per determinar el resultat d’un referèndum en què els partidaris de mantenir-se dins l’Estat francès parteixen com a favorits.
LA XIFRA
Un vot marcat pel passat colonial de l’arxipèlag
El passat colonial de Nova Caledònia influeix en la demografia electoral d’aquest arxipèlag. Després de la conquesta d’aquestes illes el 1853 per l’almirall Febvirier, en representació de l’imperi francès de Napoleó III, la població autòctona va estar sotmesa a espoliacions de terres, treballs forçats, desplaçaments obligats de milers persones i d’altres vexacions. Les conseqüències de la colonització francesa es van traduir en una reducció del 80% dels habitants canacs, que el 1921 només eren 27.100. Després de la Segona Guerra Mundial i el començament dels processos de descolonització arreu del món, les autoritats franceses van continuar afavorint el repoblament del territori amb d’algerians i francesos presidiaris. Aquestes polítiques colonials van desembocar entre 1984 i 1988 en la insurrecció violenta del poble canac, que demanava fervorosament la seva independència. Aquesta confrontació es va concloure el 26 de juny del 1988 amb la signatura dels acords de pau de Matignon.
