“No hi ha rebel·lió, Maza fa imaginació”

El 1995 encara teníem el Codi Penal franquista i, quan debatíem el delicte de rebel·lió, amb el grup basc del PNB –Emilio Olabarria–  i el grup català, vam constatar que se suposa que l’objectiu últim dels partits nacionalistes és tenir un estat i, si hi posàvem que la mera declaració d’independència d’una part del territori era un delicte, això podia ser contrari a l’esperit de la Constitució, que permet perseguir tots els fins si és dins del marc legal. La meva proposta va ser fer una transaccional mantenint el supòsit de la independència, però afegint-hi que s’ha de fer amb violència. Alçament ja és una paraula que indica violència, però per si de cas hi afegíem l’expressió “quien se alzare violenta i públicamente” i immediatament tothom hi va estar d’acord, inclòs el PP, i així es va votar a les Corts. El legislatiu va dir que calia violència material i física evident. No hi ha un delicte de rebel·lió en el que ha fet Puigdemont.

És que la fiscalia en fa una interpretació molt forçada: dir que aquests del govern que van enviar la gent al referèndum l’1 d’octubre sabien que hi hauria violència... Com si hi haguessin enviat exèrcits de hooligans! El que va passar és que la gent es va situar a les meses intentant que la policia no li prengués les urnes! Dir que la declaració del Parlament va acompanyada de violència és forçar molt les coses.

Això no és possible en dret penal, no pot ser. El dret penal exigeix un rigor i una precisió especials, perquè t’exposa a la presó. S’ha de ser molt estricte i no pots recórrer a aquesta mena d’imaginacions sense cap prova. Tu no et pots inventar coses ni fer analogies o interpretacions forçades; no és possible en dret penal. I hi ha una prova que ni el fiscal s’acaba de creure el que diu: fixi’s com és de poc congruent que per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, acusats de sedició, la fiscalia demana presó preventiva sense fiança i, en canvi, per als membres del govern, per un delicte molt més greu com el de rebel·lió, no només no demana presó, sinó que els posa una fiança perquè puguin sortir. Oi que és del tot incongruent?

Sí, sí. En la ponència, jo vaig fer la proposta que el text fos entregat a la RAE perquè perfilés el castellà que havíem d’utilitzar, perquè valia la pena que un Codi Penal de la democràcia que posava fi al codi franquista –era del 1848, però fet seu i adaptat pel franquisme– fos un text amb la millor redacció possible, perquè sovint hi ha el problema d’una mala redacció o d’un mal castellà. I la RAE ens va retornar un dictamen i amb algunes paraules canviades per tenir el vocabulari més acurat possible.

Efectivament, però el que passa és que el cop d’estat es va jutjar el 1981 i el 1982 –no existia encara el Codi Penal del 1995– i es va jutjar d’acord amb el codi de justícia militar i no amb el Codi Penal ordinari, així que era el mateix tipus penal, però amb un text diferent.

No, era impossible de preveure. Per evitar les suspicàcies, no ens va costar res afegir-hi la paraula violència, i ho vam fer amb tota la intenció. Per això no hi ha dubte que cal provar que hi ha violència; no es pot parlar de violència imaginària o hipotètica.

És cert, específicament no n’hi ha. El que crec que hi ha en aquest cas és un delicte de desobediència i de prevaricació, però són dos delictes que no tenen pena de presó.