Puigdemont s’arrecera a Bèlgica

Brussel·les. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i cinc consellers més s’arreceren a la capital belga. Després que el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va presentar les querelles contra els membres de l’executiu i la mesa del Parlament a l’Audiencia Nacional i al Tribunal Suprem, va transcendir que Puigdemont havia viatjat a Brussel·les, segons va avançar El Periódico. Hi va anar acompanyat dels consellers de Governació, Meritxell Borràs; de Salut, Antoni Comín; d’Interior, Joaquim Forn; de Treball, Dolors Bassa; i d’Agricultura, Meritxell Serret. Rebel·lió, sedició i malversació de fons públics són els delictes que esgrimeix la fiscalia en la querella, que també pesa sobre l’exconseller d’Empresa Santi Vila i el secretari tercer de la mesa del Parlament, Joan Josep Nuet, i l’exvicepresident primer de la mesa, Lluís Corominas. De moment, però, no va demanar mesures cautelars com sí que ho va fer, coincidint que anaven a declarar a l’AN, als líders de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, en presó provisional des de fa dues setmanes.

La hipòtesi que Puigdemont i els cinc membres de l’executiu van viatjar a la capital belga per demanar asil polític és només una possibilitat no confirmada, tot i que és una via explorada pel govern. S’espera que el president català comparegui avui. De fet, els sis dirigents es troben en un “lloc segur” indeterminat i que la premsa no va poder trobar, tot i els diversos rumors sobre la ubicació de Puigdemont i el propòsit del viatge. En paral·lel, al Palau de la Generalitat i les conselleries avançava l’aplicació de la suspensió de l’autonomia sota les ordres de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, sense que hi hagués una oposició explícita ni dels consellers ni del sottogoverno, mentre que els càrrecs eventuals cessats formalment dissabte a través del BOE van deixar d’exercir les seves funcions. Només el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, i el conseller de Territori, Josep Rull, van deixar-se veure als respectius departaments. Al d’Economia, ahir a la tarda van rebre la visita de tres representants del govern espanyol que es van reunir amb alts càrrecs de la conselleria, però no amb Junqueras, per interessar-se per qüestions que no eren ni d’Economia ni d’Hisenda.

ERC i el PDeCAT es preparen per concórrer a les eleccions del 21-D. En una entrevista a TV3, Junqueras va assenyalar que les eleccions són “una oportunitat” perquè, en democràcia, “no ens guanyarà ningú”. La CUP, sense descartar cap escenari, apel·lava a una estratègia conjunta per “confrontar” unes eleccions que considera “un cop d’estat” i “no són democràtiques”.

Puigdemont va defensar dissabte, en una declaració institucional, que la millor manera “per defensar les conquestes assolides fins avui és l’oposició democràtica a l’aplicació de l’article 155”. La líder de C’s, Inés Arrimadas, va demanar que el PSC i el PP s’avinguin a “donar suport a la llista constitucionalista més votada” després del 21-D. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va acatar la dissolució de la cambra, tot i la declaració d’independència de divendres. D’acord amb la legalitat espanyola, és automàtica després de la convocatòria electoral per part del president del govern d’Espanya, Mariano Rajoy. De fet, avui ja no es reunirà la mesa com és habitual. Es manté, només, la diputació permanent, cosa que redueix la protecció de l’aforament a onze dirigents de JxSí i la CUP.

Puigdemont i altres membres del govern van viatjar a Brussel·les en avió des de Marsella, segons EFE. La resta de consellers, a excepció de Junqueras i Rull, no es van presentar als departaments ni van assistir a les reunions de l’executiva dels respectius partits. Per exemple, el conseller de la presidència, Jordi Turull; el conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors, Raül Romeva, i el conseller de Justícia, Carles Mundó. Junqueras va assegurar que s’hi va reunir ahir.

L’exdiputat de JxSí Lluís Llach va donar per fet “l’exili” de Puigdemont assegurant que és “una denúncia contra Ñ davant dels estaments europeus, internacionals i ens serva la dignitat de l’1-O.” El viatge a la capital belga transcendia l’endemà que el secretari d’estat d’Asil i Migracions belga, Theo Francken, va apuntar que la concessió d’asil a Puigdemont “no és irreal si observem la situació”, tenint en compte que potser no tindria un judici just. Unes hores més tard, el primer ministre belga, Charles Michel, li va exigir que “no tiri llenya al foc”. Michel va ser el mandatari europeu que va condemnar amb més duresa la violència policial de l’1-O i va reclamar “diàleg” entre les parts.

Segons el comissari general belga per als refugiats i apàtrides, Dirk Van den Bulcke, han d’existir “senyals seriosos de persecució” o riscos en el país d’origen perquè Bèlgica doni asil a un ciutadà europeu. No va voler comentar, tanmateix, el cas de Puigdemont. L’advocat del president de la Generalitat va definir la querella com un “despropòsit absolut” i una “resposta desproporcionada”. Puigdemont es va entrevistar a Brussel·les amb un advocat especialista en drets humans, Paul Bekaert. El ministre de l’Interior belga, Jan Jambon, del N-VA, es va desmarcar del viatge.

La concessió d’asil obriria una crisi diplomàtica de Bèlgica amb Espanya i internacionalitzaria definitivament el conflicte català, en un moment en què l’ofensiva exterior de l’Estat espanyol ha aconseguit que la majoria d’estats s’hagin pronunciat a favor d’una solució dins del marc constitucional. El govern espanyol, a més, va recordar que en aquests moments no hi ha cap tipus de restricció a la llibertat de moviments de Carles Puigdemont.