El president dels EUA vol la pena de mort per a l’acusat de l’atemptat de Nova York
La llei estatal no preveu el càstig capital, però Saipov podria ser executat si el judici fos federal i per terrorisme
Trump veu difícil dur-lo a Guantánamo
La vigília d’iniciar la gira asiàtica, el president nord-americà es va dedicar ahir a sacsejar els ànims en demanar la pena de mort per a Sayfullo Saipov, l’uzbek de 29 anys que, suposadament, va matar vuit persones i en va ferir dotze més en un atropellament múltiple a Nova York dimarts, en el que suposa el pitjor atemptat a la ciutat des dels atacs de l’11-S. Donald Trump va piular al seu compte de Twitter que Saipov estava content i gens penedit quan va demanar de penjar la bandera d’Estat Islàmic, l’organització de la qual rebia instruccions, a l’habitació de l’hospital on és ingressat sota vigilància. Trump també va afirmar que calia condemnar-lo a mort.
En una segona bateria de piulades, el cap de la Casa Blanca va insistir en la petició de la pena capital per a l’acusat de l’atemptat a Manhattan, i va assegurar que li “encantaria” poder enviar-lo a la presó de la base de Guantánamo, a Cuba, tot i que “estadísticament, aquest procés demana molt més temps”, va reconèixer el mandatari nord-americà. A més, Trump, que hores abans havia considerat Saipov “un animal”, entén que és més “apropiat” mantenir el sospitós “al país on va cometre aquest crim horrible”. De fet, cap detingut en sòl nord-americà ha estat enviat mai al penal de Guantánamo.
Alguns juristes nord-americans ja han advertit que les piulades de Trump sobre la petició de pena de mort per a Saipov poden complicar la feina dels fiscals, ja que la defensa els podria utilitzar per qüestionar les garanties d’un judici just.
El sistema penal de l’estat de Nova York no recull la pena capital i té la cadena perpètua com a càstig màxim. Però Saipov podria ser executat si el condemnessin a mort en un judici federal per terrorisme. El precedent més immediat és el d’un dels atacants en la marató de Boston del 2013, Dzhokhar Tsarnàev, condemnat a mort a través del sistema federal de justícia, ja que l’Estat de Massachusetts tampoc preveu la pena màxima.
L’FBI pensa que el jove uzbek de 29 anys va començar a preparar l’atac fa un any, inspirant-se en vídeos d’Estat Islàmic. De fet, els investigadors han trobat propaganda de l’organització gihadista al mòbil de Saipov, qui va llogar la furgoneta uns dies abans per saber com anava. El detingut va optar per no declarar, va evitar inculpar-se i que hi hagués un advocat durant l’interrogatori. De moment, Saipov està acusat de donar suport a un grup terrorista, un fet que li pot suposar la cadena perpètua a l’Estat de Nova York.
La CIA publica el diari personal i vídeos de Ben Laden
La CIA va fer públics ahir 470.000 documents de l’arxiu sobre el líder d’Al-Qaida, Ussama Ben Laden, abatut en una operació nord-americana el maig del 2011. “La publicació de cartes, vídeos, arxius d’àudio i altres materials permet als nord-americans tenir un accés més profund a la feina i els plans de l’organització”, va dir ahir el director de la CIA, Mike Pompeo.
Entre els documents hi ha el diari personal de Ben Laden, milers d’actes en què va participar i vídeos casolans com ara el del casament del seu fill Hamza, de qui fins ara només es tenien imatges de quan era nen.
L’escamot que va posar fi a la vida del líder d’Al-Qaida el 2011 a la ciutat pakistanesa d’Abbottabad va confiscar els documents, entre els quals, a més de pel·lícules de ficció, hi ha informació sobre com Al-Qaida va planejar commemorar el desè aniversari de l’11-S del 2001, la feina a la xarxa per difondre missatges a través dels mitjans occidentals i l’esforç per explotar les revoltes àrabs del 2011. També mostren com Ben Laden intentava mantenir unides les diferents faccions de l’organització.
