L’Aran obre la porta al seu dret de decidir

El Conselh Generau d’Aran ha encarregat un estudi per determinar l’abast del dret de decidir que els reconeix la nova llei d’Aran, aprovada pel Parlament català el febrer del 2015. En aquella reforma, reclamada per les forces polítiques de la vall, el Parlament català va incloure en la llei el caràcter nacional de l’Aran com a integrant de la nació occitana i el dret del poble aranès de decidir la seva vinculació política i jurídica. Aquells punts de la llei, sorprenentment, no van ser tombats per l’Estat espanyol per mitjà del Tribunal Constitucional perquè finalment la Generalitat, el Conselh i l’Estat van negociar un acord segons el qual el dret de decidir s’emmarca dins la consulta als aranesos “amb els instruments que li atorga la llei vigent”.

El procés sobiranista català ha despertat el debat també dins els partits aranesos, dividits entre la posició de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), favorable tot i que amb reserves en la seva etapa final, i Unitat d’Aran (UA), partit associat al PSC que s’hi oposa amb fermesa. UA defensa que, davant d’un possible canvi d’estatus de Catalunya respecte de l’Estat, l’Aran també ha d’obrir un procés propi per decidir el seu, sense explicitar si el resultat ha de ser mantenir el vincle amb Catalunya, posició que en principi defensen.

Més enllà d’aquest debat, l’aplicació de l’article 155 ha causat la reacció dels partits aranesos en defensa de les seves pròpies institucions davant l’amenaça que representa la intervenció de l’autonomia catalana, en la qual s’emmarquen les institucions araneses. El ple del Conselh va aprovar ahir, per unanimitat dels tres grups amb representació, un manifest en defensa de les institucions i l’autogovern aranesos. CDA, UA i el grup local d’Arties-Garòs (PRAG) reclamen en aquest manifest consensuat el desplegament de la llei d’Aran, malgrat la temença que l’article 155 el pugui blocar, i que l’Estat espanyol reconegui formalment i jurídicament aquest autogovern mitjançant una futura reforma constitucional.

El manifest aprovat per unanimitat dels grups consta de tres punts. El primer argumenta que davant aquesta “complexa situació política” reafirmen el comprimís amb la defensa de les institucions i de l’autogovern. En el punt dos demanen, i de forma “contundent”, el compliment dels marcs legislatius, i es mostren partidaris de “treballar a favor de la millora i l’enfortiment” de les institucions araneses “explorant totes les vies possibles” que permetin avançar en el desplegament de l’estatut d’autogovern, com la manera més eficaç per a continuar treballant pel poble aranès i protegint la seva realitat: llengua, cultura i identitat. El manifest reconeix els “avenços dels darrers anys pel que fa al reconeixement institucional”, però es queixa de la “la dificultat” que ha tingut per desplegar aquests marcs legislatius.