Política

Colau demana un front comú contra “l’espiral repressiva”

El ple de Barcelona reconeix com a “legítim” el govern de JxSí amb el suport de BComú i el rebuig dels seus socis del PSC

L’Ajuntament exhibeix una pancarta amb el lema “Llibertat presos polítics”

“Llibertat presos polítics.” Aquest és el missatge de la pancarta que des d’ahir a la tarda ocupa la façana principal de l’Ajuntament de Barcelona, la mateixa on fa uns dies hi havia aquella altra que demanava “més democràcia”. La decisió de penjar-la la va prendre una junta de portaveus municipals que es va fer poc després que es dictés l’empresonament de nou dels consellers destituïts divendres per Mariano Rajoy, i es va prendre amb el suport de BComú, el PDeCAT, ERC, el PSC, la CUP i el regidor no adscrit Gerard Ardanuy. Tots els grups menys els de Cs i el PP. Es tracta de la mateixa pancarta que la setmana passada va penjar la CUP motu propio i que va ser retirada al cap de pocs minuts.

Colau va qualificar el dia d’ahir com a “dia negre per a la democràcia i per a Catalunya”, i la decisió d’empresonar els consellers de “despropòsit jurídic” atiat per un “esperit de revenja”. L’alcaldessa va reclamar al govern de Rajoy l’aturada d’“aquesta espiral repressiva” i que insti a l’alliberament dels consellers i dels líders d’ANC i Òmnium Cultural, i va demanar un “front comú” en defensa de la cohesió social i l’autogovern i en oposició a “l’autoritarisme del govern de Rajoy, a la instrumentalització de la justícia” i al que va descriure com “el pitjor atac rebut pel govern català en democràcia”.

Al matí, quan l’Audiencia Nacional encara no havia dictat les ordres de presó, el consistori barceloní ja havia reconegut l’executiu de Junts pel Sí com “el govern legítim de Catalunya”, i el Parlament dissolt pel president espanyol com “l’únic representant legítim del poble de Catalunya”. Això diu la proposta que ERC va presentar al ple municipal i que va ser aprovada amb el suport del sector independentista (és a dir, els republicans, el PDeCAT, la CUP i Ardanuy) i també el de BComú. Ada Colau va explicitar a més, aquest cop a instàncies dels exconvergents, el seu reconeixement a Carles Puigdemont com el president legítim “fins que hi hagi unes noves eleccions”, tot i admetre alhora que havia estat destituït.

El consell plenari va tombar una altra proposició de la CUP que plantejava el reconeixement de “la proclamació de la República Catalana”. La diferència la va marcar el mateix grup de Colau, que en aquest cas va votar-hi en contra. És la concreció del “ni DUI ni 155” amb què els comuns fa setmanes que sintetitzen la seva posició.

El ple va ser el marc del primer gran debat institucional des de divendres sobre la insòlita situació política a Catalunya. I l’assumpte va monopolitzar la sessió, aprofitada per l’oposició per explorar els límits de l’equidistància de què a banda i banda s’acusa l’alcaldessa i els seus, i per esguerrar les costures del govern de coalició de BComú i el PSC. La pressió als comuns ve de lluny, però l’aval del PSOE a l’activació del 155 li dona ales, i ahir tant ERC com la CUP van insistir amb vehemència en la “paradoxa” que a parer seu suposa que Colau continuï governant amb els socialistes.

La pressió es tradueix també en propostes provinents de l’extrem oposat. El PP va proposar que el ple expressés el rebuig a la declaració unilateral d’independència, amb la intenció que BComú formalitzés al consistori el no a la DUI que Colau ja ha pregonat per activa i per passiva. Però no se’n va sortir. “La podem rebutjar, però no al costat d’un partit que vol usar-ho d’excusa per a una política de venjança”, va cloure el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello.

Al segon de Colau li va tocar també argumentar el no a una proposta dels seus socis del PSC que vindicava el “diàleg i l’acord”, les eleccions del 21-D i la comissió al Congrés per impulsar una reforma constitucional com a eines per trobar una sortida política a l’atzucac. El punt va generar tibantors entre el cap de files socialista, Jaume Collboni, i Pisarello, que li va retreure que el PSOE donés llum verd a l’activació de l’article 155 i que el secretari general del PSC, Miquel Iceta, “no se n’hagi desmarcat” i s’hagi fotografiat, va dir, amb “reconeguts exponents de l’extrema dreta”, en relació amb la foto que durant la manifestació de diumenge convocada per Societat Civil Catalana Iceta va compartir amb el delegat del govern estatal a Catalunya, Enric Millo; el president del PP català, Xavier García Albiol, i la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat. “Hi ha expressions que es podria haver estalviat”, li va censurar Collboni, que també va preguntar al cap de files d’Esquerra, Alfred Bosch, si en coherència amb les seves exigències, també sortirà del govern de l’Àrea Metropolitana, en mans d’una coalició en la qual participen tant el PSC com ERC. No va obtenir resposta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un diplomàtic dels EUA declara que Trump va prioritzar els seus interessos en la relació Ucraïna

Washington

Els CDR tallen algunes de les principals artèries Barcelona

Barcelona

Calvo veu com una “prova de foc” per a la UE el “bon funcionament” de l’euroordre de Puigdemont

Barcelona

Ocupen el departament de Treball per protestar contra l’externalització dels serveis públics

Barcelona

Adif atura el servei d’alta velocitat entre Girona i Figueres durant més d’una hora per una falsa alarma

Barcelona

Arxiven el recurs de la fiscalia per l’absolució dels sis regidors de Badalona que van treballar el 12-O

Badalona

L’Audiència de Girona deixa en llibertat un dels joves empresonats pels aldarulls

Girona

Bassa demana la nul·litat de la sentència perquè li atribueix erròniament la titularitat del Departament d’Ensenyament

Barcelona

Patrimoni Nacional autoritza l’exhumació de persones enterrades al Valle de los Caídos

Barcelona