Política

JOSEP PUIGSECH

HISTORIADOR I PROFESSOR DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA (UAB)

“La Revolució Russa va encuriosir els catalans”

“Llevat de Nin, identificat amb el projecte revolucionari, la majoria d’intel·lectuals que viatgen a l’URSS hi van per saber què és això del comunisme”

“Gairebé tots els partits rebutgen el moviment; la CNT és la que hi simpatitza més i considera Lenin un heroi”

“Moscou promet diners al pla separatista de Macià, però el suport no arribarà mai”

Presència soviètica
Pla, Xammar, Valls i Taberner, Pi-Sunyer i Rovira i Virgili són només alguns dels catalans que visiten l’URSS als anys vint i trenta. La Generalitat inicia els contactes amb el nou estat a partir de l’estiu del 1936 dins del marc de la República Espanyola. La presència soviètica a Catalunya es “personificarà“ en la figura del cònsol a Barcelona, Vladímir Antonov-Ovseenko, un dels protagonistes de l’assalt al Palau d’Hivern, l’octubre del 1917, explica Puigsech. Amb ell, arriba el primer vaixell rus amb ajuda alimentària, l’octubre del 1936. El cònsol presidirà, amb Companys, la mobilització ciutadana a Barcelona amb motiu del 19è aniversari de la Revolució.
N’hi ha que veuen en els bolxevics agents del govern alemany durant la Primera Guerra Mundial

La revolució bolxevic, de la qual es commemora enguany el centenari, va deixar una empremta profunda en la societat catalana del moment. L’historiador Josep Puigsech (Granollers, 1972) ho explica en el seu interessant estudi La Revolució Russa i Catalunya (Eumo).

Quan es té notícia de la revolució bolxevic a Catalunya?
L’assalt al Palau d’Hivern és conegut dos dies després a Barcelona a través de les agències de notícies internacionals. Estem parlant de la revolució que va tenir lloc del 24 al 25 d’octubre del 1917, novembre en el nostre calendari.
I com es rep la notícia?
Primer, la Revolució de Febrer, la que ensorra el tsarisme i instaura un govern liberal, s’identifica com un procés revolucionari estàndard. Però, quan arriba la d’octubre, es veu com una revolució de maximalistes, d’aquells que han radicalitzat la Revolució de Febrer. Aquest és el concepte que s’assumeix en el context català del 1917.
Quin és aquest context?
L’any 1917 es viu una crisi militar al conjunt d’Espanya i un col·lapse del sistema polític de la Restauració. A això, s’hi afegeix la vaga general organitzada per la UGT i la CNT a Catalunya, principal focus industrial del conjunt d’Espanya. Hi ha, doncs, una percepció que hi ha una dinàmica de moviment –no oblidem, a més, el context europeu de la Primera Guerra Mundial– i que aquella revolució de màxims russa pot radicalitzar encara més el marc català.
Com es defineixen els partits catalans davant la revolució?
La Lliga Regionalista la rebutja frontalment perquè trenca l’ordre establert, amb l’afegit de la incertesa de la guerra mundial. Fa crítiques brutals contra la revolució, i fins i tot els governs provisionals russos li semblen extremament radicalitzats.
Més reaccions...
Hi ha un altre sector –el món republicà, laic i progressista– que, tot i apostar pel canvi social, també s’oposa a la revolució perquè veu en els revolucionaris agents del govern alemany per instaurar el caos a Rússia i treure-la de l’aliança amb la Gran Bretanya i França contra els imperis centrals. Aquesta serà també la posició dels socialistes catalans, corretja de transmissió de la visió del PSOE.
Algú s’hi mostra a favor?
A la CNT, la gran organització que aglutina el moviment obrer català, hi ha simpaties cap a la Revolució Russa perquè consideren que allibera el poble rus del tsarisme i dels posteriors governs provisionals, que identifiquen amb les elits capitalistes. Veuen Lenin com un heroi pacifista i honest, i pensen que la revolució servirà per treure Rússia de la guerra mundial i aturar la carnisseria que hi està vivint el poble rus. En cap moment identifiquen Lenin com un comunista i consideren que la revolució permetrà transformar l’estructura social russa.
En el seu llibre, diu que la Revolució d’Octubre va tenir un “efecte crida” a Catalunya...
La immensa majoria dels catalans que viatgen a Rússia tenen interès per saber en què consisteix exactament això del comunisme. Es tracta sobretot d’intel·lectuals profundament conservadors, però que tanmateix tenen aquesta curiositat per aquell món desconegut. L’única excepció és Andreu Nin, identificat amb el projecte revolucionari i que formarà part de l’equip directiu de la Internacional Sindical Roja.
I el cas de Francesc Macià?
Macià viatja a Rússia el 1925 amb un objectiu molt clar: recaptar recursos financers per provocar una insurrecció armada a Catalunya, enderrocar la dictadura de Primo de Rivera i fomentar un moviment separatista. Ho fa atenent el discurs dels revolucionaris soviètics en favor del dret d’autodeterminació dels pobles. Macià serà rebut per Nin a Moscou i s’entrevistarà també amb figures d’alt nivell de la Internacional Comunista. Li prometen suport financer, però, a la pràctica, aquest suport no arribarà mai.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ELS PRESIDENTS REPRESALIATS. Francesc Macià (1)
Demà: Francesc Macià ( i 2)

La diàspora de Macià

L’any 1923, Francesc Macià es veu obligat a refugiar-se a Perpinyà i, a partir d’aleshores, centra bona part de la seva estratègia en l’enderrocament de la dictadura de Primo de Rivera a través de la via militar

El futur president de la Generalitat intentarà trobar suports externs per a la seva causa, entre els quals destaca l’aposta per la nova Rússia soviètica

Barcelona
 

Els polítics perden el poder d’abús

Nova York
 
FERRABN MASCARELL
EX DELEGAT DE LA GENERALITAT A MADRID

“Cal que ens carreguem de mala llet política”

barcelona
 
crònica

El Besòs, un riu de vida i lliberat

 
torroella de montgrí

Llaç groc per Bassa

 

En marxa cap a Brussel·les

barcelona
 

Mugabe desafia l’exèrcit i refusa deixar el poder a Zimbàbue

HARARE
 

Merkel tasta el duríssim camí cap a una quarta legislatura contra natura

Berlín
 

Unes 50 famílies d’Arbúcies giren full del franquisme

arbúcies