tribunals
setge a l'1-O
El Suprem rep Forcadell en una cita clau per als consellers
La presidenta del Parlament i membres de la mesa declaren avui marcats per la presó dictada a l’Audiencia
L’alt tribunal es planteja treure el cas a Lamela
Aznar hauria aplicat el 155 abans
L’alarma provocada per la disparitat de tracte entre la justícia espanyola i la belga pot viure avui un nou cisma, però ara entre dues instàncies espanyoles, el Tribunal Suprem i l’Audiencia Nacional. Si fa una setmana ja va ser més garantista i va concedir a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa set dies més per a la defensa, el Suprem rep avui de nou els citats per rebel·lió en una sessió clau tant per a ells com per al futur del vicepresident Oriol Junqueras i dels set consellers empresonats, ja que el jutge Pablo Llarena no només pot deixar en evidència la col·lega de l’Audiencia Carmen Lamela, sinó que li pot acabar traient el cas de la DUI –segons aventura el PSOE– i obrir així la porta a l’eventual excarceració.
Amb l’excepcionalitat de ser citats a les nou del matí d’un festiu a Madrid com el dia de l’Almudena, Forcadell; el vicepresident del Parlament, Lluís Guinó; la secretària primera, Anna Simó; el secretari tercer, Joan Josep Nuet, i la secretària quarta, Ramona Barrufet, a més de l’exvicepresident de la mesa i president del grup de JxSí, Lluís Corominas, tornen avui al Suprem.
A diferència de la raresa del 2 de novembre, en què l’advocat Andreu Van den Eynde tenia dos defensats en dos tribunals –Junqueras a l’Audiencia i Forcadell al Suprem– a la mateixa hora, avui la cita és única a l’alt tribunal. Nuet, a més, té l’ocasió de fer notar l’error del fiscal quan li imputa votar que sí a la DUI quan hi va votar en contra. El fiscal del Suprem, Fidel Cadenas, però, manté invariable la petició de presó incondicional per als sis investigats per delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics.
Pel fet d’haver facilitat la tramitació de la DUI, el delicte més greu que afronten és el de rebel·lió, que té una pena de fins a 30 anys de presó. Però l’autor de l’escrit d’admissió de la querella, el magistrat ponent Manuel Marchena –president de la sala penal–, ha obert la porta a revisar el delicte durant la fase d’instrucció i rebaixar-lo a una conspiració, que s’allunyaria dels 30 anys de pena i desfaria la violència que Lamela ha atribuït a “mobilitzacions tumultuàries”. El PSOE, amb contactes a la judicatura gràcies a Margarita Robles, sosté que el Suprem acabarà imposant la versió suau i apropiant-se del cas –abans o després de les eleccions del 21-D– en detriment de Lamela.
Espanya contra Espanya
Després que la justícia belga evidenciés menys alarmisme que l’espanyola amb la llibertat vigilada de Carles Puigdemont i els quatre consellers a l’exili de Brussel·les, el govern espanyol s’hi juga molt amb la decisió del Suprem: que el que ara és una disputa de garanties judicials entre l’Estat espanyol i el belga passi a ser un partit Espanya contra Espanya si l’alt tribunal acorda la llibertat vigilada de Forcadell i la mesa en contrast amb una Audiencia que imposa la presó preventiva incondicional.
Mentre Mariano Rajoy ho fia tot al 21-D perquè sorgeixi “un nou escenari de certesa” i “normalitat”, l’expresident José María Aznar el va culpar ahir de “falta de política” i va advertir que ell hauria aplicat l’article 155 abans. “Catalunya només viurà en un estat de dret si les forces constitucionalistes ho garanteixen. La resta és il·legalitat, l’imperi de l’anarquia, la rebel·lió i la sedició”, va dir Aznar, que va lloar els atributs del líder de Cs, Albert Rivera. D’altra banda, enmig del secretisme sobre l’operació policial Copèrnic, gràcies a la missió de control del senador Xavier Castellana (ERC) el titular d’Interior, Juan Ignacio Zoido, ha desvelat que el cost només en nòmines dels agents ascendeix a 220 milions.
