L’Audiencia Nacional sosté que es manté el risc de fuga de Sànchez i Cuixart
Afirma que lideren accions “sedicioses” a Catalunya
Hi afegeix que el govern a l’exili els podria ajudar a fugir i el compara amb una “organització delictiva”
La sala penal de l’Audiencia Nacional exposa arguments extrems per mantenir en presó preventiva el president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i el d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i avala la resolució de la magistrada Carmen Lamela, que qualifica de “detallada i minuciosa” i en la qual es va decretar l’empresonament, el 16 d’octubre, dels dos líders, que des de llavors són en un penal de Madrid. Dels cinc magistrats de la sala, un d’ells, José Ricardo de Prada Solesa, qüestiona la competència de l’Audiencia Nacional per investigar aquest suposat cas de sedició, i qualifica de “desproporcionada” la presó preventiva de Sànchez i Cuixart. En la resolució, coneguda ahir, l’Audiencia Nacional sosté que en tots dos casos hi continua havent risc de fuga i de reiteració delictiva davant la gravetat del delicte de sedició, castigat amb fins a deu anys de presó, i per això justifica que han de continuar tancats, mesura última que s’executa perquè un acusat sigui present en el judici.
En la resolució de Jordi Cuixart, el magistrat ponent de la sala penal Ángel Hurtado afirma que el seu risc de fuga s’incrementa perquè el president Carles Puigdemont i mig govern –sense esmentar-los pels noms i càrrecs– són a l’exili. “El fet que una part dels qui tenen una presumible i molt rellevant participació en el procés sediciós, i amb qui són innegables les afinitats del senyor Cuixart, es trobin fugits a l’estranger, suposa una potenciació del seu risc de fuga”, afirma el magistrat de l’Audiencia Nacional, que hi afegeix: “No estem aplicant un criteri inusual en aquest tribunal del que hem fet amb organitzacions delictives amb ramificacions a l’estranger.”
El magistrat Hurtado també manifesta que hi ha “poques garanties que, un cop posat en llibertat, Cuixart no continuï la mateixa actitud de franc i no pacífic enfrontament que ha fet fins ara, col·laborant amb el full de ruta secessionista”.
Per la seva banda, el magistrat Julio de Diego López, ponent de la interlocutòria que denega la posada en llibertat de Jordi Sànchez, assegura que “no és veritat” que la concentració del 20 de setembre passat davant la seu del Departament d’Economia, a Barcelona, fos pacífica, com sostenen les defenses. “L’acció de l’investigat apel·lant a la resistència estava orientada a impedir l’aplicació de la llei, de les resolucions dictades per una autoritat judicial, com a mitjà per impulsar i assegurar la celebració del referèndum il·legal d’independència i amb ell la proclamació de la República Catalana, contravenint la Constitució Espanyola”, afirma del líder de l’ANC.
Querella contra Colau
D’altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va confirmar ahir que ha rebut una querella de cinc sindicats de la policia espanyola contra membres del govern de Puigdemont, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l’exmajor dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, per distints delictes de l’1-O. El magistrat Francisco Valls n’és el ponent i ja ha enviat a la fiscalia la querella perquè l’informi si el TSJC n’és competent i si s’ha d’admetre a tràmit.
“En tots dos casos la presó és desproporcionada”
El magistrat José Ricardo de Prada detalla en un vot particular que està en contra del que afirmen els seus companys de la sala penal sobre el fet que l’Audiencia Nacional sigui la competent per instruir el delicte de sedició atribuït als líders de l’ANC i d’Òmnium, així com que aquests continuïn en presó preventiva.
Per De Prada, la magistrada Carmen Lamela “fa una interpretació sumament forçada i extensiva de la norma jurídica en detriment del principi de legalitat en la predeterminació del tribunal competent”. Les defenses de Sànchez i Cuixart també indiquen que hauria de ser un jutjat de Barcelona qui els investigués. I pel que fa al seu empresonament, el jutge assegura que és una mesura “innecessària, inidònia i desproporcionada”, i que se’n podrien haver acordat d’altres, “com la vigilància o prohibició provisional de determinades activitats”, com ara no assistir a manifestacions.
