Política

Setge al procés sobiranista

Justícia d’excepció

Els preparatius i la celebració del referèndum, l’aprovació de lleis i la votació d’independència de Catalunya per part del Parlament han trencat les costures de l’estat de dret

L’acció dels jutges és qüestionada i aprovada alhora

L’Estat espanyol es defineix com un estat democràtic i un estat de dret, on s’apliquen les lleis vigents per a tothom igual i es respecta la dignitat de les persones. Els jutges i fiscals que exerceixen a Catalunya i a l’Estat espanyol són independents, però, quan un cas afecta un polític i sobretot la unitat d’Espanya, com és el cas del procés d’independència de Catalunya, tot trontolla.

Les ingerències del govern del PP al poder judicial han estat evidents en donar directrius a la fiscalia per aturar el procés català, i els diferents jutges –sense necessitat de conxorxa– han fet una interpretació extrema del Codi Penal, perquè consideren que s’ha vulnerat la màxima llei escrita: la Constitució espanyola. Tothom està d’acord que és un conflicte polític que mai hauria d’haver arribat als tribunals. Però les querelles de la fiscalia contra el govern català les escriu el diable; és a dir, no tenen aturador, un cop admeses a tràmit, i tard o d’hora hi haurà un judici contra l’executiu català. Entre els juristes, i fins i tot entre diferents tribunals espanyols, hi ha disparitat de criteris. Per exemple:

Rebel·lió i sedició

Dos dies després de la votació a favor de la independència de Catalunya al Parlament, el 30 d’octubre passat, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, signava dues querelles contra els membres de l’executiu de Carles Puigdemont i contra la mesa del Parlament, a qui acusa del delicte de rebel·lió, el més greu del Codi Penal, que requereix “un alçament violent i públicament”, inexistent en el cas català. El cas contra els membres del govern, ja no aforats per l’aplicació de l’article 155, va recaure a la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela, que l’endemà mateix es va declarar competent per investigar-los, i els citava el 2 de novembre passat. Va dictar la presó provisional sense fiança per als vuit consellers que s’hi van personar.

Hi ha penalistes com Jaume Asens, actual tinent d’alcalde de Barcelona, que en entrevistes i a través de Twitter ha reiterat que ni existeix el delicte de rebel·lió en el procés independentista, ni és competència de l’Audiencia Nacional. “En un estat de dret, les opinions o accions no violentes que qüestionen l’ordre constitucional han de ser tolerades”, afirmava Asens. L’exdiputat d’IU Diego López Garrido, redactor del delicte de rebel·lió al Codi Penal de 1995, tampoc creu que s’hagi comès aquest delicte a Catalunya.

El mateix magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena, com a ponent de la interlocutòria d’admissió a tràmit de la querella contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i cinc membres de la mesa per haver donat veu i vot a les dues lleis del nou país català, hi exposava que el fiscal en la querella “fa una extensa argumentació encaminada a justificar la concurrència de violència”, i afegia que el procés penal és de “cristal·lització progressiva”. A més, obria la porta al fet que el govern podria haver comès el delicte de conspiració a la rebel·lió, delicte en què “els conspiradors estan en fase preparatòria”. És a dir, que no cal violència. Per contra, el seu col·lega al Suprem i instructor de la causa contra Forcadell i la mesa, el magistrat Pablo Llarena, apunta en la interlocutòria d’abans-d’ahir, en què els deixa en llibertat amb fiança, que podrien ser autors d’un delicte de sedició si “s’aclareix que no van fer un ús instrumental de la violència”.

Per Javier García Mallol, penalista i membre del Col·legi d’Advocats Penal Internacional de la Haia, l’acció del govern i de la mesa del Parlament encaixa més en el delicte de sedició ja que, al seu parer, van afavorir “accions concretes d’impedir a la policia de complir una ordre judicial” durant l’1-O. “El procediment penal és el més garantista: els acusats poden anar a declarar davant del jutjat les vegades que vulguin”, afirma García Mallol, arran de la polèmica sorgida perquè la magistrada Lamela no suspengués les declaracions dels consellers per poder preparar-se-les.

El delicte de sedició requereix “un alçament públic i tumultuari” i és pel qual la magistrada Lamela va enviar a la presó els líders d’Òmnium i de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, el 16 d’octubre passat. Mesura extrema, però, ratificada dimecres passat per quatre dels cinc magistrats que conformen la sala penal de l’Audiencia Nacional.

Tres jutjats

A més de no ser autors d’aquests delictes tan greus, les defenses dels consellers, de la presidenta del Parlament i cinc membres de la mesa afirmen que actualment el procés independentista és investigat per tres òrgans judicials diferents, incomplint el principi jurídic non bis in ídem, és a dir que no es pot castigar dos cops pels mateixos fets una persona. Poden coincidir dos jutjats investigant els mateixos fets, un d’ordinari i un altre de superior, com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè part dels acusats són aforats. En el cas del procés català, fins dijous passat hi havia quatre òrgans investigant el mateix.

El jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona va començar a investigar, des del febrer passat, els preparatius del referèndum i el fet que el govern podria tenir dades fiscals dels catalans, arran d’unes declaracions del jutge i exsenador d’ERC Santiago Vidal. El magistrat va permetre una investigació secreta i punxar telèfons a la Guàrdia Civil durant set mesos per descobrir els preparatius de l’1-O, i en sospitar on s’amagaven les urnes, va precipitar la detenció de catorze persones, onze d’elles càrrecs de la Generalitat, el 20 de setembre passat, que va provocar una gran mobilització. Aquesta acció de protesta ciutadana es va traduir per part de la fiscalia en la querella per sedició davant de l’Audiència contra els líders de les entitats sobiranistes i el destituït major dels Mossos, Josep Lluís Trapero.

El tercer tribunal és el TSJC, on dues magistrades han instruït les querelles de la fiscalia contra la presidenta i la mesa del Parlament per prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional, i l’altra contra el govern de Puigdemont, afegint-hi la malversació de fons públics. La declaració d’independència per part del Parlament va provocar una nova querella de la fiscalia, aquest cop per rebel·lió. Com que el govern de Puigdemont va ser destituït, per tant no tenen aforament, va ser derivada a l’Audiencia Nacional, i la de la mesa del Parlament, al Suprem. El magistrat Pablo Llarena ja ha demanat a la seva col·lega del TSJC, Eugènia Alegret, que li derivi tota la causa contra Forcadell i els membres de la mesa, que instrueix des del 2016.

Pel que fa al govern, continua sent investigat doblement pel TSJC i per l’Audiencia Nacional de forma irregular, tot i que s’espera que la magistrada Lamela assumeixi també la causa feta a l’alt tribunal català.

Sumari comú

Una altra acció poc ortodoxa és que la investigació feta pel jutge de Barcelona ha estat utilitzada per la fiscalia de l’Audiencia Nacional i per la magistrada Lamela per acusar i fer empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. És més, el document Enfocats, trobat a casa de l’exsecretari general del Departament d’Economia, Josep Maria Jové, en els escorcolls autoritzats pel jutge de Barcelona, és recollit per la jutgessa Lamela per fer empresonar el vicepresident Oriol Junqueras i set consellers de Junts pel Sí, als qui acusa d’impulsar la independència de Catalunya “amb associacions civils independentistes, a les quals pertanyen un gran nombre d’ells, com l’Assemblea i Òmnium”. L’advocat dels membres d’ERC, Andreu van den Eynde, va demanar la seva posada en llibertat adduint indefensió per no haver-los deixat preparar la declaració i també per no haver tingut accés a la documentació emprada per la fiscalia i la magistrada.

Llenguatge bèl·lic

Des del govern de Puigdemont i les entitat es reitera que el moviment català és pacífic. És per això, que la fiscalia i la magistrada de l’Audiencia Nacional, a més de fer un relat particular dels fets, usa paraules bèl·liques i agressives sobre l’actitud dels querellats. Per exemple, la magistrada afirma que els consellers lideren un “projecte sediciós”, paraula que implica un alçament violent contra el poder establert. A més, la fiscalia justifica que l’1-O la policia espanyola disparés pilotes de goma, prohibides a Catalunya des del maig del 2014. No hi detalla, però, que un noi segurament quedarà borni per l’impacte d’una pilota de goma disparada al carrer Sardenya de Barcelona, quan reculaven seguits per uns joves que no els llançaven res. El magistrat Llarena també sosté que “en el moviment cívic, s’han infiltrat molts comportaments agressius” i que als centres de votació “la policia va ser forçada a usar la força”. Per Llarena un alçament violent pot donar-se “quan hi ha l’ostentació d’una força i es mostra disposició a usar-la”.

Fiança civil

Per alguns juristes, és inusual demanar i imposar una fiança de responsabilitat civil a uns acusats sense gaires proves, i asseguren que aquesta peça s’obre quan els acusats ja tenen un peu a judici. El magistrat del Suprem va denegar abans-d’ahir la petició de la fiscalia d’exigir els 6,2 milions d’euros a la presidenta del Parlament i la mesa. Per la seva part, la magistrada Lamela va aprovar-la contra vuit dels consellers empresonats, però ara l’ha aturat perquè la intervenció ha precisat que només s’haurien gastat 200.000 euros.

Presó provisional

Un castig. És el que interpreta tothom amb l’empresonament dels líders d’Òmnium, l’ANC, i dels consellers. La presó provisional es fixa perquè una persona no defugi el judici, però no ha de ser cap condemna avançada. La presó de Sànchez i Cuixart va posar el raonament jurídic massa a la dreta i va fer natural la repetició amb els consellers.

Causa unificada

Des del govern del PP i el PSOE no s’ha parat d’afirmar que el Suprem unificarà tota la causa contra l’independentisme i aviat alliberarà els consellers. Aquestes afirmacions van dirigides a calmar la ciutadania. La tradició del Suprem és només investigar i jutjar les persones aforades. És el cas de Francesc Homs pel 9-N i els dirigents socialistes pels ERO d’Andalusia. La fiscalia del Suprem sosté que el lògic és mantenir les causes penals obertes a l’Audiencia Nacional i al Suprem, i en funció dels resultats de les eleccions del 21-D, hi pot haver traspàs d’acusats. Per exemple, si Junqueras obté un escó, tornarà a ser aforat i anirà al Suprem. Es recorda que el TEDH ha condemnat algun país europeu per haver jutjat junts aforats i no aforats sense donar l’oportunitat que el seu cas sigui revisat.

LES FRASES

Els investigats van ordir una estratègia del moviment secessionista, amb papers repartits
Carmen Lamela
Magistrada. resolució de presó dels vuit consellers

LES XIFRES

Si el comportament no engloba un ús instrumental de la violència, pot ser sedició
Pablo Llarena
Magistrat Suprem. Instructor
Per congruència jurídica, s’ha dictat presó a la presidenta del Parlament, com es va fer amb el govern
Javier García Mallol
penalista
La llibertat de Puigdemont a Bèlgica confirma la injustícia de la presó a Espanya dels consellers
Jaume Asens
penalista i actual tinent d’alcalde de barcelona. Piulada.
19.366
euros
s’ha gastat el govern per un sistema informàtic. El fiscal assegura que van ser 6,2 milions per l’1-O.
30
anys de presó
és la pena màxima pel delicte de rebel·lió. La meitat de la pena és per conspiració a la rebel·lió.

Denúncies contra agents dels Mossos, mestres i un jutge per l’1-O

Judicialment, el procés d’independència de Catalunya no només ha afectat càrrecs polítics i els líders d’entitats sobiranistes. També ha esquitxat la direcció i els agents dels Mossos d’Esquadra, diferents mestres i fins i tot un jutge que va expressar la seva indignació per l’actuació policial el dia del referèndum en un correu corporatiu per a jutges. En concret, es tracta del magistrat Federico Vidal, titular del jutjat contenciós administratiu número 15 de Barcelona, que va arribar a qualificar de “terrorisme policial” l’acció de les forces de seguretat espanyoles als centres de votació l’1-O.

L’acció contra el magistrat es va iniciar després que alguna persona fes difusió dels seus comentaris en una web digital espanyola, i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) li ha acabat obrint un expedient disciplinari per la comissió d’una falta molt greu, que continua pendent de resoldre’s.

L’òrgan de govern dels jutges també va enviar el seu cas a la fiscalia superior de Catalunya perquè considerés si les seves expressions podien ser delictives. Fonts de la fiscalia superior han comunicat a El Punt Avui que van decidir derivar el cas del magistrat Federico Vidal a la fiscalia de Barcelona perquè només són competents d’investigar una suposada il·licitud de Vidal en el seu exercici com a jutge. De moment, la fiscalia de Barcelona no ha respost encara si pensa arxivar la causa perquè s’emmarca dins del dret bàsic a la llibertat d’expressió.

Pel que fa a la policia catalana, més d’una desena de jutjats de tot el territori investiguen agents dels Mossos d’Esquadra per la seva suposada passivitat i incompliment de les ordres de la magistrada del TSJC per aturar el referèndum de l’1-O.

A banda, l’Audiencia Nacional investiga també el llavors major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per un suposat delicte de sedició, juntament amb els líders d’Òmnium i l’ANC.

Paral·lelament a totes aquestes iniciatives judicials, aquesta setmana vuit mestres de la Seu d’Urgell han declarat també com a investigats per un presumpte delicte d’odi per haver dut el debat a classe sobre l’actuació policial durant l’1-O, una decisió que va generar rebuig entre alguns alumnes i que va ser denunciada per progenitors, alguns d’ells agents de la Guàrdia Civil.

Finalment, ferits per les càrregues policials estan presentant denúncies i querelles contra l’actuació policial, amb una lenta resposta judicial.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Zoido sobre Rovira: “Estan mentint, ja no saben què inventar"

El ministre de l’Interior acusa de “mesquinesa” la secretària general d’ERC

Diu que les forces de seguretat espanyoles s’estaran a Catalunya “fins que sigui precís i necessari”

madrid
 

Puigdemont va advertir sobre les amenaces de l’Estat si es feia la DUI

barcelona
 

Madrid vol oferir a Catalunya un concert econòmic semblant al basc, segons ‘The Guardian’

barcelona
 

En Temps Real, 20 de novembre

BARCELONA
 

Més d’un miler d’acadèmics de tot el món, contra els presos polítics

barcelona
 
Francesc Macià (2)
Demà: Lluís Companys (1)

El complot de Macià

Barcelona
 

Merkel, contra les cordes

Berlín
 

Turull i Rull “acaten” el 155 “amb discrepància”

barcelona
 

El 155 frena el pla del govern per obrir fosses comunes

barcelona