Política

Setge al procés sobiranista

Forcadell, de nou en llibertat

Forcadell torna de Madrid en cotxe oficial i dilluns reprendrà l’activitat al Parlament

El seu advocat demana al Suprem que assumeixi tota la causa per evitar “disparitat de criteris”

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ja és en llibertat, després que ahir l’ANC diposités la fiança de 150.000 euros que havia demanat el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per eludir la presó. L’advocat defensor de Forcadell, Andreu van den Eynde, va dipositar el xec de l’ANC (prové de la seva caixa de resistència), i va lliurar al Suprem el passaport de la presidenta: la prohibició de sortir de l’Estat espanyol és una de les mesures cautelars que li han imposat. Investigada pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació, Forcadell també haurà de comparèixer cada setmana davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o el jutjat que prefereixi i acudir al Suprem sempre que sigui cridada.

La sortida de la presó d’Alcalá Meco de la màxima autoritat institucional catalana, en absència del president de la Generalitat, a l’exili, va evitar la foto més buscada. Forcadell va sortir en el seu cotxe oficial, amb vidres tintats, i sense aturar-se amb el centenar de mitjans que hi havia a l’exterior. Sí que va fer tres piulades al Twitter, on va explicitar que tornava “a casa” amb “la consciència tranquil·la d’haver actuat correctament”, en haver “garantit la llibertat d’expressió del Parlament, seu de la sobirania nacional”. Va agrair les mostres de solidaritat rebudes i va donar el seu escalf als líders sobiranistes i als membres del govern que encara són a la presó. Forcadell va fer el viatge de retorn a Catalunya en el seu cotxe oficial, escortada per un vehicle dels Mossos no identificat. En aturar-se en una estació de servei de Lleida, va ser aplaudida pels ciutadans que es va trobar i alguns li van demanar, fins i tot, de fer-se fotos.

Demà passat, Forcadell reprendrà la seva activitat com a presidenta del Parlament, amb la reunió de la Diputació Permanent (l’òrgan que gestiona la cambra quan no hi ha període de sessions). En aquesta reunió, s’hauria d’acordar dia i hora per a un ple de la Diputació (que integren 23 representants de tots els partits). Entre els temes que podria tractar aquest ple, hi ha qüestions que van quedar pendents de tramitar durant la legislatura, estroncada per l’aplicació del 155 i la convocatòria d’eleccions per part del president espanyol, Mariano Rajoy. Un d’aquests temes és l’aprovació d’un decret llei sobre els treballadors de l’administració pública. No es descarta que es proposi d’incloure-hi alguna mena de declaració sobre la situació política actual.

Els altres membres independentistes de la mesa –Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó i Ramona Barrufet (PDeCAT) i Anna Simó (ERC)–, que abans-d’ahir van quedar en llibertat condicional, tenen de temps per fer efectiva la seva fiança de 25.000 euros fins dijous de la setmana que ve. S’ha de recordar que Joan Josep Nuet (CSQP), l’únic integrant de la mesa que va votar en contra de tramitar la declaració d’independència del 27 d’octubre passat, és l’únic que va quedar en llibertat sense fiança. Per Nuet, el jutge del Suprem va marcar un camí per “desescalar judicialment” la situació, i va destacar-ne “l’amabilitat absoluta” amb què havia actuat. Tot i així, considera que amb la nit que Forcadell va passar la presó, hi havia la intenció de fer-li “un toc d’atenció” i que el nucli de la querella l’impulsa la voluntat de càstig a l’independentisme. Nuet va defensar que els seus companys de mesa s’havien mantingut fidels als seus ideals, i que, al mateix temps, havien dit “la veritat” davant del jutge.

Alguns dels consellers del govern legítim a l’exili, com Meritxell Serret, Lluís Puig o Toni Comín, van tenir paraules per confortar Forcadell, i van elogiar-ne la dignitat. També es va pronunciar la presidenta del Parlament Basc, Bakartxo Tejeria (PNB), que va denunciar que les mesures del Suprem eren un “atac a la democràcia”, que “vulnera” la divisió de poders.

L’advocat Van den Eynde, que també defensa Simó, els exconsellers d’ERC i l’independent Raül Romeva, va demanar al jutge del Suprem que assumeixi la causa que l’Audiencia Nacional té oberta per rebel·lió contra els exconsellers del govern. Segons Efe, la decisió del Suprem de descartar la presó incondicional per a Forcadell i la mesa ha portat els advocats a revisar les seves estratègies de defensa, i a plantejar-se de demanar que els exconsellers empresonats tornin a declarar davant la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela. En un escrit al Suprem, l’advocat de Forcadell i Simó demana que sigui el Suprem qui investigui tant al govern destituït com la presidenta del Parlament, per evitar una possible “disparitat de criteris inacceptable” entre els dos tribunals. El lletrat recorda que les querelles de la fiscalia per rebel·lió contra Forcadell i els exconsellers són “pràcticament idèntiques” i, malgrat això, són investigades per òrgans judicials diferents “en una distribució com a mínim curiosa i, en tot cas, generadora d’indefensió”. En l’escrit, addueix que la naturalesa mateixa d’aquests delictes dona sentit que es jutgin “des d’un únic procés”. Sigui com sigui, la fiscalia, que va anunciar que no recorrerà contra la decisió del magistrat Llanera de desestimar la seva petició de presó incondicional per a Forcadell i tres membres de la mesa, va advertir que aquesta resolució “de cap manera contradiu, afecta o deslegitima” la que va adoptar Lamela.

Precisament ahir més de 100 professors de dret penal de la universitat Carlos III de Madrid i la de Granada van carregar contra Lamela. “L’Audiencia Nacional no és competent per conèixer els delictes de rebel·lió o sedició”, assenyalen en un comunicat, on denuncien que la presó incondicional contra mig govern i els líders sobiranistes són mesures “greument desproporcionades”, “mancades de suficient justificació, més enllà d’abstractes manifestacions”.

Avui, manifestació

A les cinc de la tarda es fa la gran manifestació convocada per l’ANC i Òmnium per reclamar l’alliberament dels “presos polítics”. Caldrà veure quina representació política hi ha en la protesta, que arrencarà de la confluència del carrer Marina amb el carrer Pujades. Ahir al vespre ja hi havia confirmada l’assistència de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; els presidents de les Diputacions de Barcelona i Lleida (Mercè Conesa i Joan Reñé), representants del PDeCAT, ERC i la CUP i membres de les entitats que formen part de la Taula per la Democràcia (CCOO, UGT, En Peu de Pau...). La Marea Groga per l’Educació s’hi sumarà concentrant-se davant de l’IES Ramon Llull. Els familiars dels presos formaran la capçalera de la manifestació, que aspira a tenir una assistència multitudinària, que voregi la de les diades. Ahir a la tarda, ja eren 900 els autocars plens per portar ciutadans d’arreu del país a la protesta (en les diades se’n solen omplir un miler). A la confluència dels carrers Marina i Pujades els castellers de Vilafranca del Penedès i de Sant Cugat –d’aquests darrers en forma part l’exconseller Romeva– tenen previst donar inici a la protesta amb un castell.

LES FRASES

Als qui encara esteu privats de llibertat. No us oblidem, (...) us volem amb les vostres famílies
Carme Forcadell
presidenta del parlament
El fet que no sigui independentista és la clau, perquè la querella té voluntat política
Joan Josep Nuet
secretari tercer de la mesa del parlament

Suport dels treballadors del Parlament

Un centenar de treballadors del Parlament es van concentrar ahir al matí, asseguts en silenci, a les escales de la cambra. Amb pancartes on es llegien els lemes “Llibertat presos polítics” i “Democràcia”, van mostrar així la seva solidaritat i el seu afecte a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i als membres sobiranistes de la mesa, després que abans-d’ahir haguessin hagut d’anar a declarar al Tribunal Suprem i aquest els hagués imposat mesures cautelars. Segons recullen agències, a la concentració silenciosa, que es va fer a les deu del matí i va durar una mitja hora, s’hi va afegir alguna diputada, com ara Mireia Boya (CUP) i un dels lletrats de la institució, Joan Ridao (exsecretari d’ERC entre els anys 2008 i 2011). Una setmana enrere, els treballadors del Parlament ja havien rebut amb aplaudiments emocionats Forcadell, just l’endemà que hagués hagut d’anar a declarar al Tribunal Suprem i aquest finalment hagués acceptat posposar la seva declaració.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més d’un miler d’acadèmics de tot el món, contra els presos polítics

En un manifest reclamen la llibertat dels empresonats

També exigeixen unes “eleccions imparcials” el 21-D

barcelona
 
ELS PRESIDENTS REPRESALIATS. Francesc Macià (2)
Demà: Lluís Companys (1)

El complot de Macià

Barcelona
 

Merkel, contra les cordes

Berlín
 

Turull i Rull “acaten” el 155 “amb discrepància”

barcelona
 

El 155 frena el pla del govern per obrir fosses comunes

barcelona
 

El referèndum guanya la Guàrdia Civil, a Cervera

CERVERA
 

Glopets de solidaritat

cornellà de llobregat
 

Elsa Artadi, directora de campanya de JuntsxCat

BARCELONA
 

El PSC proposa 700 solucions per a Catalunya

barcelona