Política

mobilitzacions pels presos

Clam per la llibertat

La ciutadania desborda el carrer Marina per reclamar que els presos polítics tornin a casa

Missatges dels líders de l’ANC i Òmnium i dels consellers empresonats van protagonitzar l’acte a través de la veu de familiars

Aplaudiments quan s’anuncia la cita a Brussel·les per al 7 de desembre

El carrer Marina va dur ahir de la muntanya fins a tocar el mar el crit unànime de “Llibertat” per reclamar que tornin a casa els líders de les dues entitats sobiranistes i els deu consellers del govern empresonats a Madrid. El riu de gent l’encapçalaven dues pancartes que duien els familiars de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Carles Mundó. Els lemes: “Llibertat presos polítics” i “Som República”. Uns familiars que també van tancar l’acte dalt de l’escenari llegint els missatges enviats pels empresonats a Madrid. Agraïments per les mostres de suport de la ciutadania i confiança que s’ha iniciat un camí irreversible cap a un nou país, eren trets comuns en els missatges.

Més de 750.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, van tornar a sortir al carrer en la Diada per la Llibertat en una crida feta per l’ANC i Òmnium Cultural amb la idea de mantenir un to alt de mobilització i pensant en els Onze de Setembre dels últims anys. Els participants van rebre amb aplaudiments l’anunci d’una nova cita: l’anada a Brussel·les davant de les institucions europees ja té data i serà el 7 de desembre. La contractació per a ahir d’un miler d’autocars procedents d’arreu del país ja ho feia preveure i el carrer Marina i els voltants van quedar totalment desbordats.

Entrar a les presons

Es van omplir 3,3 quilòmetres del carrer Marina, des de Pujades fins a Pare Claret. Si el límit s’havia previst a l’altura de la Sagrada Família, es va acabar anant més enllà. “Tant de bo el so d’aquest clam avui al carrer pogués superar murs i entrar dins d’unes presons plenes d’injustícia”, va dir el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri.

Els polítics no hi van tenir cap espai propi i es van situar al darrere dels familiars. Hi havia representants de tots els partits, excepte del PSC, Cs i el PP. Tampoc no hi va assistir la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que dijous també va dormir a la presó. Era una de les incògnites i tot just acabada la protesta va fer una piulada amb el nom de pila dels deu membres del govern empresonats i l’etiqueta #llibertat.

Entre els crits, a més de “Llibertat”, van destacar el “No esteu sols” –sobretot entre la gent acumulada als laterals quan baixaven pel centre de Marina els familiars dels presos– i també “Puigdemont, el nostre president”. Entre les pancartes destacaven “Llibertat presos polítics” i “SOS democràcia”, però n’hi havia moltes de crítiques fent jocs de paraules amb el 155 i Rajoy. En anglès i alemany es denunciava que “Catalunya és una nació oprimida” i que “El règim corrupte de Rajoy no és compatible amb la UE”. “El món ens ha de sentir”, deien els joves amb el missatge, deien, pensat per a Merkel.

Advocats ben visibles

Un dels col·lectius més visibles eren els advocats, tots de negre vestits amb les togues i amb cartells reclamant “Democràcia, justícia, llibertat” i una pancarta amb un llaç groc i una fotografia del conseller del ram, Carles Mundó. “Dignitat per Catalunya” hi posava i la firmaven els advocats de Vic. Els Castellers de Sant Cugat van aixecar un 4 de 7 amb l’agulla i diversos pilars abans d’iniciar-se la marxa i van desplegar una pancarta amb “Et volem a casa”, dirigida al seu company de colla i conseller d’Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva. Van estar acompanyats dels Gausacs, els Castellers de Lleida, de Vilafranca, de Sabadell, el Poble Sec i els de la Vila de Gràcia.

A l’escenari, situat a Marina amb l’avinguda d’Icària, la capçalera hi va arribar pràcticament de fosc i els mòbils encesos per fer llum van donar una imatge poètica de la densa concentració al llarg del carrer que acaba al mar. Els líders de l’Assemblea i Òmnium, Agustí Alcoberro i Marcel Mauri, van subratllar que el camí cap a la independència serà “llarg però irreversible”. Mauri va indicar que això “no va de traïdors ni d’herois, sinó d’homes i dones normals”, en referència a les declaracions davant del jutge de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i dels membres de la mesa. “Els drets són nostres, les institucions som nosaltres i Catalunya és terra de llibertat”, hi va afegir. Alcoberro va qualificar de “vergonya i ignomínia per a l’Estat” l’existència de presos polítics. “Superarem els esculls –va assegurar– i aconseguirem la victòria.”

Malgrat el molest so de l’helicòpter –que va provocar protestes dels manifestants–, la veu dels empresonats es va sentir a través dels familiars. Anna Forn, filla de Joaquim Forn, va llegir: “La presó et separa dels que estimes. El temps s’atura. Però per molts murs que ens posin l’alè arriba.” “La llunyania física no impedeix que us sentim a prop. Volem un país model on càpiga tothom i valgui la pena viure-hi”, van manifestar Bassa i Borràs, en veu de Mariona Bassa i Aitor Borràs. Mundó, a través de Patrícia Gomà, va recordar que “les idees no es poden empresonar” i “en política els tribunals no són la solució”. Meritxell Lluís va llegir de Rull una defensa de la democràcia i “la vostra unitat és la nostra força”. Romeva, a través de Jordi Armadans, va reivindicar un país “més just, solidari i lliure”, mentre que Turull, llegit per la seva filla Marta, va reclamar “unitat”.

Francesc Riera va donar veu a Junqueras: “Lluiteu sempre sense defallir i l’hivern deixarà pas a la primavera.” Cuixart, a través de Txell Bonet, va reclamar “no tenir por del que no s’ha fet abans”, i Sànchez, a través de la seva filla Abril, es va mostrar convençut que “la llibertat arribarà”.

LES FRASES

Les persones es poden empresonar, les idees no. Els problemes polítics no es resolen als tribunals
Carles Mundó
conseller de justícia
Som el govern legítim de Catalunya perquè ho van decidir els catalans i les catalanes
Josep Rull
conseller de territori i sostenibilitat
L’empresonament dels consellers és una salvatjada inacceptable. Sento orgull per la dignitat
Toni Comín
conseller de salut
Convertim les manifestacions en festes cíviques. Defensem els valors humans
Lluís Puig
conseller de cultura
No ens mouen ni l’odi ni la venjança, actuem per mitjans pacífics
Raül Romeva
conseller d’exteriors
El nostre cos és a la presó, però el nostre compromís és amb vosaltres. Us imploro unió
Jordi Turull
conseller de presidència
Som la llavor de la República. Som el cap de turc. Ens diuen: «Si no sou submisos, us arruïnarem la vida»
Oriol Junqueras
vicepresident
No tinguem por de fer coses que ningú ha fet abans
Jordi Cuixart
President d’òmnium cultural
La llibertat arribarà perquè som multitud
Jordi Sànchez
president DE L’ANC
La vostra llum ens arriba fins a Brussel·les i il·lumina el camí que hem de seguir recorrent
Carles Puigdemont
president
El 21 de desembre hem de tornar a desbordar els carrers i les urnes
Meritxell Serret
consellera d’agricultura
Demanem llibertat per a tothom, sobretot per als presos polítics
Clara Ponsatí
conseller D’ensenyament
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ELS PRESIDENTS REPRESALIATS. Francesc Macià (1)
Demà: Francesc Macià ( i 2)

La diàspora de Macià

L’any 1923, Francesc Macià es veu obligat a refugiar-se a Perpinyà i, a partir d’aleshores, centra bona part de la seva estratègia en l’enderrocament de la dictadura de Primo de Rivera a través de la via militar

El futur president de la Generalitat intentarà trobar suports externs per a la seva causa, entre els quals destaca l’aposta per la nova Rússia soviètica

Barcelona
 

Els polítics perden el poder d’abús

Nova York
 
FERRABN MASCARELL
EX DELEGAT DE LA GENERALITAT A MADRID

“Cal que ens carreguem de mala llet política”

barcelona
 
crònica

El Besòs, un riu de vida i lliberat

 
torroella de montgrí

Llaç groc per Bassa

 

En marxa cap a Brussel·les

barcelona
 

Mugabe desafia l’exèrcit i refusa deixar el poder a Zimbàbue

HARARE
 

Merkel tasta el duríssim camí cap a una quarta legislatura contra natura

Berlín
 

Unes 50 famílies d’Arbúcies giren full del franquisme

arbúcies