mobilitzacions pels presos
Clam per la llibertat
La ciutadania desborda el carrer Marina per reclamar que els presos polítics tornin a casa
Missatges dels líders de l’ANC i Òmnium i dels consellers empresonats van protagonitzar l’acte a través de la veu de familiars
Aplaudiments quan s’anuncia la cita a Brussel·les per al 7 de desembre
El carrer Marina va dur ahir de la muntanya fins a tocar el mar el crit unànime de “Llibertat” per reclamar que tornin a casa els líders de les dues entitats sobiranistes i els deu consellers del govern empresonats a Madrid. El riu de gent l’encapçalaven dues pancartes que duien els familiars de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Carles Mundó. Els lemes: “Llibertat presos polítics” i “Som República”. Uns familiars que també van tancar l’acte dalt de l’escenari llegint els missatges enviats pels empresonats a Madrid. Agraïments per les mostres de suport de la ciutadania i confiança que s’ha iniciat un camí irreversible cap a un nou país, eren trets comuns en els missatges.
Més de 750.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, van tornar a sortir al carrer en la Diada per la Llibertat en una crida feta per l’ANC i Òmnium Cultural amb la idea de mantenir un to alt de mobilització i pensant en els Onze de Setembre dels últims anys. Els participants van rebre amb aplaudiments l’anunci d’una nova cita: l’anada a Brussel·les davant de les institucions europees ja té data i serà el 7 de desembre. La contractació per a ahir d’un miler d’autocars procedents d’arreu del país ja ho feia preveure i el carrer Marina i els voltants van quedar totalment desbordats.
Entrar a les presons
Es van omplir 3,3 quilòmetres del carrer Marina, des de Pujades fins a Pare Claret. Si el límit s’havia previst a l’altura de la Sagrada Família, es va acabar anant més enllà. “Tant de bo el so d’aquest clam avui al carrer pogués superar murs i entrar dins d’unes presons plenes d’injustícia”, va dir el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri.
Els polítics no hi van tenir cap espai propi i es van situar al darrere dels familiars. Hi havia representants de tots els partits, excepte del PSC, Cs i el PP. Tampoc no hi va assistir la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que dijous també va dormir a la presó. Era una de les incògnites i tot just acabada la protesta va fer una piulada amb el nom de pila dels deu membres del govern empresonats i l’etiqueta #llibertat.
Entre els crits, a més de “Llibertat”, van destacar el “No esteu sols” –sobretot entre la gent acumulada als laterals quan baixaven pel centre de Marina els familiars dels presos– i també “Puigdemont, el nostre president”. Entre les pancartes destacaven “Llibertat presos polítics” i “SOS democràcia”, però n’hi havia moltes de crítiques fent jocs de paraules amb el 155 i Rajoy. En anglès i alemany es denunciava que “Catalunya és una nació oprimida” i que “El règim corrupte de Rajoy no és compatible amb la UE”. “El món ens ha de sentir”, deien els joves amb el missatge, deien, pensat per a Merkel.
Advocats ben visibles
Un dels col·lectius més visibles eren els advocats, tots de negre vestits amb les togues i amb cartells reclamant “Democràcia, justícia, llibertat” i una pancarta amb un llaç groc i una fotografia del conseller del ram, Carles Mundó. “Dignitat per Catalunya” hi posava i la firmaven els advocats de Vic. Els Castellers de Sant Cugat van aixecar un 4 de 7 amb l’agulla i diversos pilars abans d’iniciar-se la marxa i van desplegar una pancarta amb “Et volem a casa”, dirigida al seu company de colla i conseller d’Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva. Van estar acompanyats dels Gausacs, els Castellers de Lleida, de Vilafranca, de Sabadell, el Poble Sec i els de la Vila de Gràcia.
A l’escenari, situat a Marina amb l’avinguda d’Icària, la capçalera hi va arribar pràcticament de fosc i els mòbils encesos per fer llum van donar una imatge poètica de la densa concentració al llarg del carrer que acaba al mar. Els líders de l’Assemblea i Òmnium, Agustí Alcoberro i Marcel Mauri, van subratllar que el camí cap a la independència serà “llarg però irreversible”. Mauri va indicar que això “no va de traïdors ni d’herois, sinó d’homes i dones normals”, en referència a les declaracions davant del jutge de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i dels membres de la mesa. “Els drets són nostres, les institucions som nosaltres i Catalunya és terra de llibertat”, hi va afegir. Alcoberro va qualificar de “vergonya i ignomínia per a l’Estat” l’existència de presos polítics. “Superarem els esculls –va assegurar– i aconseguirem la victòria.”
Malgrat el molest so de l’helicòpter –que va provocar protestes dels manifestants–, la veu dels empresonats es va sentir a través dels familiars. Anna Forn, filla de Joaquim Forn, va llegir: “La presó et separa dels que estimes. El temps s’atura. Però per molts murs que ens posin l’alè arriba.” “La llunyania física no impedeix que us sentim a prop. Volem un país model on càpiga tothom i valgui la pena viure-hi”, van manifestar Bassa i Borràs, en veu de Mariona Bassa i Aitor Borràs. Mundó, a través de Patrícia Gomà, va recordar que “les idees no es poden empresonar” i “en política els tribunals no són la solució”. Meritxell Lluís va llegir de Rull una defensa de la democràcia i “la vostra unitat és la nostra força”. Romeva, a través de Jordi Armadans, va reivindicar un país “més just, solidari i lliure”, mentre que Turull, llegit per la seva filla Marta, va reclamar “unitat”.
Francesc Riera va donar veu a Junqueras: “Lluiteu sempre sense defallir i l’hivern deixarà pas a la primavera.” Cuixart, a través de Txell Bonet, va reclamar “no tenir por del que no s’ha fet abans”, i Sànchez, a través de la seva filla Abril, es va mostrar convençut que “la llibertat arribarà”.
