Política

Trump Jr. admet missatges privats amb Wikileaks

La plataforma d’Assange demanava difusió de filtracions i qüestionar el resultat electoral en cas de derrota

El fiscal general dels EUA estudia crear una investigació especial contra els Clinton

Donald Trump Jr., el fill gran del president dels EUA, Donald Trump, va intercanviar missatges privats amb Wikileaks durant la campanya electoral del 2016, especialment durant els mesos en què la plataforma liderada per Julian Assange publicava els correus electrònics piratejats d’alts càrrecs de la campanya de la demòcrata Hillary Clinton. Els fets, revelats per la revista The Atlantic i confirmats pel mateix Trump Jr., s’afegeixen a les teories de la influència i ingerència d’agents russos en les eleccions. Totes les agències d’espionatge dels EUA coincideixen que el ciberatac al Partit Demòcrata va ser orquestrat des de Moscou, i les filtracions posteriorment publicades per Wikileaks com a estratègia per debilitar Clinton i impulsar la victòria de Trump.

La comunicació, a través del servei de missatges privats de Twitter, gairebé sempre la iniciava Wikileaks, fent peticions cada vegada més concretes. A banda de demanar la difusió de les filtracions (cosa que Trump Jr. va fer, utilitzant el mateix enllaç proporcionat per Wikileaks), el portal va recomanar que en cas de derrota es qüestionés el resultat electoral argumentant que el sistema estava manipulat.

També van demanar-li que filtrés declaracions d’impostos del seu pare per donar la imatge d’imparcialitat; després de la sorprenent victòria del magnat, Wikileaks va demanar a l’hereu Trump que intercedís per aconseguir que Assange fos nomenat ambaixador d’Austràlia als EUA.

Trump Jr. només va respondre directament a alguns missatges, però hi ha evidències que va seguir directrius. Les lloances del candidat Trump a Wikileaks ja no semblen tan casuals. “Estimo Wikileaks”, va dir l’octubre del 2016, en el moment més àlgid de la comunicació entre el seu fill i la plataforma.

D’altra banda, el fiscal general dels EUA, Jeff Sessions, va confirmar ahir que ha donat indicacions per avaluar si cal obrir una investigació contra els Clinton. “He ordenat a fiscals federals que m’informin si hi ha algun tema que no està sent investigat”, va dir davant el comitè judicial de la Cambra de Representants.

Entre els objectius de l’escrutini hi ha els correus electrònics i l’ús de servidors privats, els dubtes de la gestió de la Fundació Clinton i, d’aparició més recent, l’acord que va permetre que la canadenca Uranium One, gran donant de la campanya de Clinton, fos venuda (tal com volia) a l’agència atòmica russa, despertant dubtes de l’honestedat i els conflictes d’interessos de Hillary Clinton mentre era secretària d’Estat dels EUA.

Tot i això, Sessions va deixar clar que encara no hi ha res segur, i que no instruirà la creació d’un grup d’investigació sota el comandament d’un fiscal especial (la mateixa fórmula utilitzada pel Russiagate) sense tenir prou dades concretes per justificar-ho.

Les raons per les quals Sessions ha decidit fer el pas no són clares, però s’hi barregen l’obsessió de Trump per investigar els Clinton i controlar la feina del Departament de Justícia, així com la voluntat del fiscal general de satisfer els desitjos del president i tornar-se a guanyar la seva confiança, en dubte des de fa mesos.

Cop als republicans pel candidat acusat d’abusos

Les denúncies d’abús sexual contra Roy Moore, el candidat republicà al Senat per Alabama, continuen apilant-se i el lideratge conservador ha decidit demanar-li que es retiri de la cursa electoral. Enmig de la crisi per l’explosió de denúncies d’assetjament sexual de figures públiques als EUA, ja són cinc les dones que afirmen haver patit abusos quan eren adolescents i el republicà era un fiscal en la trentena. “Crec les dones. S’ha de retirar”, va dir el líder republicà al Senat, Mitch McConnell, argument compartit per altres senadors conservadors, que no combreguen amb el polèmic Moore. Imatge dels ultraconservadors cristians més pròxim a la base trumpista, l’exjutge assegura que tot és fals, una estratagema política per fer-lo caure, i fins i tot ha amenaçat de denunciar el The Washington Post, primer diari a destapar l’escàndol.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ELS PRESIDENTS REPRESALIATS. Francesc Macià (1)
Demà: Francesc Macià ( i 2)

La diàspora de Macià

L’any 1923, Francesc Macià es veu obligat a refugiar-se a Perpinyà i, a partir d’aleshores, centra bona part de la seva estratègia en l’enderrocament de la dictadura de Primo de Rivera a través de la via militar

El futur president de la Generalitat intentarà trobar suports externs per a la seva causa, entre els quals destaca l’aposta per la nova Rússia soviètica

Barcelona
 

Els polítics perden el poder d’abús

Nova York
 
FERRABN MASCARELL
EX DELEGAT DE LA GENERALITAT A MADRID

“Cal que ens carreguem de mala llet política”

barcelona
 
crònica

El Besòs, un riu de vida i lliberat

 
torroella de montgrí

Llaç groc per Bassa

 

En marxa cap a Brussel·les

barcelona
 

Mugabe desafia l’exèrcit i refusa deixar el poder a Zimbàbue

HARARE
 

Merkel tasta el duríssim camí cap a una quarta legislatura contra natura

Berlín
 

Unes 50 famílies d’Arbúcies giren full del franquisme

arbúcies