Política

El TS inicia els tràmits per agrupar en una causa la persecució judicial a la DUI

El magistrat Pablo Llarena reclama els procediments oberts a l’Audiencia Nacional

Tots els consellers a presó, partidaris de canviar d’instància judicial

Macrocausa judicial contra el procés independentista que va acabar amb la proclamació de la independència de Catalunya el 27 d’octubre. Aquest és el futur que espera a la deriva judicial del procés sobiranista, ja que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha iniciat el camí per agrupar sota la seva jurisdicció els procediments que ja està instruint a l’Audiencia Nacional la jutgessa Carmen Lamela.

Amb aquest objectiu, Llarena va fer ahir el primer pas demanant a Lamela un informe sobre “els aspectes fàctics, processals i d’investigació dels dos procediments”, amb relació a la causa oberta, per un costat, contra Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, l’antic major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana, i per un altre, contra el govern en ple de la Generalitat. L’objectiu del magistrat del Suprem és unir aquesta investigació a la que ell mateix instrueix contra la mesa del Parlament.

Paral·lelament al requeriment fet a la magistrada Lamela, Llarena també ha posat en marxa el mecanisme legal perquè les parts implicades en el procediment informin sobre aquest possible traspàs de la causa d’una instància a una altra.

Sobre aquesta eventualitat, Junqueras i la resta de consellers són favorables al canvi de tribunal. De fet, l’advocat dels consellers d’Esquerra, Andreu van der Eynde, ja va presentar un escrit al jutge Llaneras en què argumentava que els dos procediments són “connexos”. Si el cas acaba aterrant al Suprem, això obriria la porta al fet que els processats es tornin a presentar davant del jutge. Quan ho van fer davant Carmen Lamela, els consellers no van contestar a les preguntes del fiscal, tret del cas de Santi Vila. Segons sembla, els consellers d’ERC a la presó mantenen la seva posició de no declarar.

Caixa solidària

Mentre es resol el tema de la competència, el Tribunal Suprem ja ha certificat el pagament de les fiances imposades als membres de la mesa del Parlament Anna Simó, Lluís Corominas, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, per un valor total de 100.000 euros. Els diners han estat aportats per la caixa de solidaritat que ja fa dies va posar en marxa l’Assemblea Nacional Catalana i que ja va servir per pagar la fiança de 150.000 euros imposada a Carme Forcadell.

D’altra banda, el diputat de la CUP Benet Salellas va ser ahir a Madrid per visitar els consellers presos, a Estremera i Alcalá Meco, i transmetre “tota la solidaritat” de l’organització anticapitalista.

Un nou front contra els alcaldes

Cada dia una volta de cargol, aquesta vegada contra els alcaldes. El Ministeri d’Hisenda va reclamar ahir a la fiscalia del Tribunal de Comptes que citi a declarar els alcaldes que van viatjar a Brussel·les per donar el seu suport a Carles Puigdemont, en el marc d’una investigació que pretén determinar amb quins diners es van pagar aquests desplaçaments. La investigació també afecta alguns eurodiputats que van acompanyar la comitiva d’alcaldes.

La investigació que demana Hisenda es basa en diverses informacions de premsa en què se sosté que el desplaçament va costar diversos milers d’euros i en què es recullen declaracions d’alcaldes explicant que el cost l’assumirien els ajuntaments. De moment se citarà a declarar la presidenta de l’AMI i el president de l’ACM, Neus Lloveras i Miquel Buch, respectivament, i l’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, que va dir que l’Ajuntament pagaria el viatge perquè l’havia fet en representació del municipi.

D’altra banda, el Tribunal Constitucional ha decidit aixecar les multes coercitives que al seu dia va imposar als que van ser designats membres de la junta electoral del referèndum de l’1 d’octubre. Les multes que s’haurien imposat eren d’entre 6.000 i 12.000 euros diaris si els síndics de la junta electoral no haguessin presentat la seva renúncia, com així va ser. Tots ells van justificar de manera fefaent la seva renúncia al càrrec.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ELS PRESIDENTS REPRESALIATS. Francesc Macià (1)
Demà: Francesc Macià ( i 2)

La diàspora de Macià

L’any 1923, Francesc Macià es veu obligat a refugiar-se a Perpinyà i, a partir d’aleshores, centra bona part de la seva estratègia en l’enderrocament de la dictadura de Primo de Rivera a través de la via militar

El futur president de la Generalitat intentarà trobar suports externs per a la seva causa, entre els quals destaca l’aposta per la nova Rússia soviètica

Barcelona
 

Els polítics perden el poder d’abús

Nova York
 
FERRABN MASCARELL
EX DELEGAT DE LA GENERALITAT A MADRID

“Cal que ens carreguem de mala llet política”

barcelona
 
crònica

El Besòs, un riu de vida i lliberat

 
torroella de montgrí

Llaç groc per Bassa

 

En marxa cap a Brussel·les

barcelona
 

Mugabe desafia l’exèrcit i refusa deixar el poder a Zimbàbue

HARARE
 

Merkel tasta el duríssim camí cap a una quarta legislatura contra natura

Berlín
 

Unes 50 famílies d’Arbúcies giren full del franquisme

arbúcies