Política

violència feixista

Via lliure a la ultradreta

violència

Des del mes de setembre s’han registrat més d’un centenar d’agressions protagonitzades per manifestants espanyolistes o d’extrema dreta

Un apunyalament a Gràcia i perdigonades a Manlleu, entre les més greus

Cops de puny i puntades, agressions amb arma blanca, insults i amenaces físiques a periodistes que han d’abandonar la seva feina. Sense comptar les agressions policials de l’1 d’octubre, des del mes de setembre fins ara s’han produït més d’un centenar d’agressions durant concentracions i actes polítics. Totes, perpetrades per participants en manifestacions per defensar la unitat d’Espanya, o en contramanifestacions d’aquest caràcter com la que va tenir lloc a València en la diada del 9 d’Octubre.

Aquest volum de violència és un fet sense precedents des de la represa democràtica, quan la violència ultradretana provocada per l’estrès polític de la transició del règim franquista cap a l’actual va protagonitzar atacs a grups democràtics, especialment al País Valencià, on es va estendre durant els anys vuitanta amb motiu del debat sobre la llengua i la identitat nacional dels valencians. Ara, des de la convocatòria del referèndum d’independència de Catalunya, el setembre passat, han reaparegut al Principat els episodis de violència protagonitzada per ultres espanyolistes. Jordi Borràs, periodista expert en grups d’extrema dreta, n’ha comptat fins a 120 de tot tipus, i prepara un extens reportatge sobre aquest fenomen a l’anuari Media.cat que edita el grup de periodistes Ramon Barnils. “Fins ara, els grups d’extrema dreta de caràcter violent havien limitat sobretot la seva presència a les celebracions del 12 d’octubre a Barcelona i a actes xenòfobs contra la immigració”, però la mobilització de l’espanyolisme sense filtrar qui va als seus actes i l’assumpció pel conjunt de l’espanyolisme d’un relat agressiu sobre l’independentisme, els ha donat via lliure i sensació d’impunitat.

L’agressió més greu es va produir el 27 d’octubre al barri de Gràcia, al vespre, després de la declaració d’independència al Parlament. Un grup feixista que havia iniciat una marxa des de la Diagonal va envoltar i agredir dues persones al passeig de Gràcia amb Provença. Els van colpejar, els van tombar a terra, els van donar cops de peu i els van ferir amb arma blanca. Van ser traslladats en ambulància i ingressats a l’hospital Sant Pau, on un d’ells no va rebre l’alta fins l’endemà. A Manlleu, un grup que custodiava un col·legi electoral la nit de l’1 d’octubre va rebre trets de perdigonades d’origen desconegut, i durant la jornada un col·legi electoral de Girona va ser desallotjat per la força per un grup d’espanyolistes. A València la ultradreta va rebentar la manifestació dels partits d’esquerres del 9 d’Octubre i va agredir alguns manifestants davant la passivitat policial. Arreu del país s’han produït episodis semblants. A Mataró, un grup de persones amb banderes espanyoles van agredir a cops un home que es va negar a cridar “Viva España”; a Sabadell van agredir el 10 de novembre una periodista alemanya pensant-se que era de TV3. Aquestes dues manifestacions les havia convocat Societat Civil Catalana, grup que es va desvincular de les agressions i les va rebutjar.

Però això, segons Borràs, no els en resta, de responsabilitat. “La presència de grups d’ultradreta s’anuncia i ells no fan res per impedir-ho, com a màxim els diuen que no portin simbologia preconstitucional o ultra; no els diuen «No vingueu», els diuen que no mostrin segons quins símbols”, explica Borràs, que tampoc veu clar que es puguin atribuir totes les agressions d’aquestes setmanes a l’extrema dreta. “Quan una persona amb una bandera d’Espanya com a única simbologia colpeja algú o l’amenaça, no es pot saber si milita en un partit extremista o bé en el PP o Cs o en cap en concret; jo crec que podem parlar amb més propietat d’agressions espanyolistes que no pas de l’extrema dreta”, sosté.

Per a Jordi Borràs, el relat polític que estan fent els partits i mitjans espanyolistes focalitza la violència i l’agressivitat en grups determinats. Les crítiques que els partits espanyolistes fan als mitjans catalans i també a la policia catalana els han convertit en blanc d’aquests atacs. Un grup d’extremistes va assetjar la seu de Catalunya Ràdio i en va trencar vidres, i en la manifestació espanyolista del 8 d’octubre grups de manifestants impedien el pas de les furgonetes dels Mossos, i alguns d’ells, amb simbologia nazi i d’ultradreta, s’encaraven amb agressivitat als agents que custodiaven el Palau de la Generalitat.

Els únics detinguts d’aquest centenar llarg d’agressions han estat set joves, pels incidents produïts el 12 d’octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona, on grups rivals d’extrema dreta van esbatussar-se a la cafeteria Zuric, i vuit pels fets ocorreguts el 9 d’Octubre a la ciutat de València.

Setge als periodistes.
El 27 d’octubre a la nit, uns centenars de manifestants amb banderes espanyoles es van concentrar davant de la seu de Catalunya Ràdio i van proferir crits i amenaces i van trencar vidres. La situació va ser d’alta tensió i va obligar els treballadors a mantenir-se tancats a dins fins que els manifestants van marxar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Política

ERC formalitza la proposta d’un cara a cara entre Aragonès i Puigdemont

barcelona
política

Els homes joves són els més espanyolistes, segons una enquesta d’Òmnium

barcelona
política

Aprovada la partida urgent de 142 milions per fer front a la sequera

barcelona
política

El Parlament convalida el decret per salvar 1.850 milions dels pressupostos fallits

barcelona
orient mitjà

Creixen els temors d’una incursió de l’exèrcit israelià a Rafah

barcelona
judicial

La Fiscalia de l’Audiència Nacional veu terrorisme al cas del Màgic

barcelona
orient mitjà

Von der Leyen demana a Israel i l’Iran que frenin l’escalada

barcelona
índia

Arrenca el procés electoral més gran i més llarg del món

barcelona

Israel llança un atac limitat de represàlia contra l’Iran

barcelona