mobilitzacions pels presos
Un llaç de varetes màgiques
Unes dues mil persones es concentren a la plaça Sant Jaume de Barcelona per exigir la llibertat dels Jordis i dels consellers
L’ANC i Òmnium animen la gent a votar el 21-D per “continuar el combat” i “el camí cap a la victòria”
A dos quarts i cinc de nou del vespre es va tornar a produir el miracle. Un gran llaç, aquest cop ple de varetes fluorescents i mòbils, va omplir la plaça Sant Jaume. El motiu: fer ben visible el clam popular per la llibertat dels presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i de la resta de consellers empresonats. I va ser un miracle perquè mitja hora abans ningú sabia com es faria. “Tu saps què hem de fer?” “No, però ja ens ho diran.” “I d’on traieu les varetes?” “Les estan repartint allà. Has d’aportar la voluntat i te’n donen una.” Ni els mateixos voluntaris de l’ANC sabien com, però tothom estava convençut que ho farien. I, igual que va passar davant de centenars d’ajuntaments de tot Catalunya, així va ser.
Avui fa un mes de l’empresonament dels Jordis i ahir unes dues mil persones es van concentrar a la plaça Sant Jaume per exigir la seva llibertat. “Exigim el dret a governar-nos lliurement a partir de la nit del 21-N”, deia el manifest llegit per l’actriu Agnès Busquets. Marcel Mauri, portaveu d’Òmnium, va llegir un fragment de la carta que Jordi Cuixart ha enviat des de la presó, i Agustí Alcoberro, vicepresident de l’ANC, va fer el mateix amb una carta de Jordi Sànchez i va animar a votar les llistes independentistes per “continuar el combat” i “el camí que només ens pot dur a la victòria i a la República”.
Entre el públic, emoció continguda i silenci. També tristesa i esperit de resistència. “Per dintre tinc ganes de plorar, però plorem a casa”, afirmava la Pepa.
Al seu costat, però, el Jaume somreia. “A mi el que em sap més greu és que s’han esgotat els artefactes –amb referència a les varetes–. ” Davant el sentiment d’indignació i ràbia expressat per alguns dels assistents, la seva opció era una altra. “Si no ens ho agaféssim de broma això ja no ho aguantaríem. Hem avançat més que mai.”
El Xavier i la Paula també es van quedar sense les seves particulars “varetes màgiques”, tal com ells les van batejar. Però també tenien una fe cega en “la llum del procés”. Tanta fe com un jove que, mentre esperava instruccions per enlairar la vareta, no dubtava a afirmar amb profunda convicció: “Puigdemont és un superdotat. Jo soc d’ERC, però el votaré per no deixar-lo sol.”
