Marcel Mauri: “No acceptem la repressió, ni ens resignem”

El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, ha clausurat l’acte que l’entitat ha celebrat a la presó Model i on s’ha sumat la petició de justícia pels crims del franquisme i la reivindicació de la llibertat dels consellers destituïts per l’Estat i empresonats i dels líders de l’ANC i la pròpia Òmnium. Al seu discurs, Mauri ha lamentat que “42 anys després de la mort del dictador –Francisco Franco- l’Estat espanyol torna a tenir deu presos polítics”. Per a ell, aquest fet “hauria de pesar com una llosa sobre la consciència de qualsevol demòcrata”, i per això l’entitat ha convertit l’acte en record de les víctimes del franquisme i per la seva reparació en un esdeveniment per ”exigir la llibertat immediata” de Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i els consellers empresonats.

“No acceptem la repressió, ni ens resignem, ni normalitzarem mai una situació com la que vivim. Si Jordi Cuixart avui és pres, és per la seva condició de president d’Òmnium en un dels atacs més brutals contra la llibertat d’expressió des de la segona guerra mundial”, ha sentenciat Mauri a la seva intervenció, feta des d’una de les galeries de la Model. I és que per a ell, un 20 de novembre de fa 42 anys “començava la fi de la dictadura però no d’un franquisme que avui està més viu que mai” i que ha fet que “l’arrel del feixisme surti i actuï violentament i de manera impune”.

Mauri ha llegit també un missatge que Cuixart va escriure i enviar ahir a Òmnium per ser llegit en aquest acte. “Siguem positius, tinguem esperança, perquè aquesta lluita ve de lluny i hem de seguir lluitant-la. Els repressors no han guanyat, no han pogut amb nosaltres i el que és més important, nosaltres seguim dempeus. Ara ens toca lluitar des de les presons, com fa 50 anys. Llavors ens en vam sortir. També ho farem ara. Esperança, força i determinació”, ha dit posant-ho en boca del president de l’entitat.

Aprofitant l’entorn, Mauri ha demanat que de la mateixa manera que “el franquisme va convertir la Model en símbol de la repressió i emblema de la memòria democràtica” ara els empresonaments “esdevinguin també un símbol contra el 155, contra qualsevol forma de repressió i a favor de la democràcia”.

A l’acte, però, no només ha intervingut ell. La primera a parlar ha estat la companya del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, a presó preventiva des de fa més d’un mes junt al líder de l’ANC, Jordi Sánchez. Txell Bonet ha recordat que Cuixart sempre ha tingut debilitat per les “lluites compartides”, i ha emmarcat les reivindicacions per la justícia de les víctimes del franquisme i la reclamació de la llibertat dels “presos polítics” en aquesta categoria. Bonet ha volgut ser “positiva”, tot i explicar “com de dur” està sent tenir a Cuixart a presó. Això, però, no ha tret que denunciï de nou la situació del president d’Òmnium, del de l’ANC i dels membres destituïts del Govern que estan empresonats. “No necessito comparar situacions per parlar d’impunitat i injustícia. No necessito compara el franquisme i la inquisició per tenir certesa que tots dos eren injustos. I no necessito comparar la situació de presó d’ara per saber que és injusta i desproporcionada”, ha dit, tot afegint que “ja caurà pel seu propi pes l’adjectiu per descriure la presó per un delicte que no han comés”. Bonet ha volgut acabar la seva intervenció recordant Cuixart i assegurant que “la nostra dignitat no ens la trauran perquè la mostrem més que mai”.

El vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, ha intervingut en la seva qualitat d’historiador. I a més de glosar com era i què passava a la Model durant el franquisme, ha volgut centrar-se també en el record als consellers destituïts empresonats i als presidents de l’Assemblea i d’Òmnium, a Soto del Real. De fet, ha explicat que en aquest mateix acte de ja just un any, hi assistien cinc persones –Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva i Carles Mundó- que ara són a la presó. Alcoberro, a més, ha denunciat la situació que ha portat l’Estat a empresonar els deu independentistes, i ha reivindicat la seva condició de “presos polítics”. “Cap polític mai ha acceptat l’existència de presos polítics. Els ministres de Franco deien que no hi havia a Espanya presos polítics. I continua sent una constant exactament així a l’Estat avui”, ha sentenciat.

El vicepresident de l’ANC també ha lloat la capacitat de “lluita” que van tenir els presos i repressaliats pel franquisme. “Avui és de justícia dir que aleshores la lluita va continuar. I s’ha d’honorar la gent que va ser capaç de mantenir la dignitat i els desitjos de llibertat, perquè sense ells no hauríem pogut avançar”, ha dit. En aquest sentit, ha desitjat que els actuals presos pel procés “puguin tenir la sensació que és possible, amb un poble imparable, pensar en la llibertat, la d’ells i la del poble de Catalunya”.

L’acte, a més, ha tingut la intervenció de Pilar Rebaque, de la Comissió de la Dignitat, i l’advocat italià Fabio Marcelli. Les gloses i els cants tradicionals d’un duet mallorquí i la música de Quico Pi de la Serra han posat la nota de so a l’esdeveniment, que també ha donat cabuda a un vídeo on els ara empresonats Jordi Cuixart i Carles Mundó parlaven de la repressió i la presó Model a l’acte que es va celebrar al 2016.