Mugabe cedeix i renuncia a la presidència de Zimbàbue

Finalment, després d’una setmana d’incertesa, Robert Mugabe va dimitir ahir com a cap de l’estat de Zimbàbue després de 37 anys en el poder, segons va anunciar ahir el president de la cambra baixa del país, Jacob Mudenda, mentre el Parlament debatia una moció de censura en contra seva.

Mudenda va interrompre la sessió conjunta de l’Assemblea Nacional i el Senat per llegir la carta de dimissió de Mugabe –amb efectes immediats– i va anunciar que avui es designarà nou mandatari.

Si no hagués renunciat al càrrec, el Parlament es disposava a aprovar una moció de censura impulsada pel partit del mateix Mugabe, la Unió Nacional Africana de Zimbàbue-Front Patriòtic (ZANU-PF), majoritari a les dues cambres legislatives, que tenia el suport de la principal formació opositora, el Moviment pel Canvi Democràtic (MDC-T).

Al carrer, la notícia va ser rebuda amb una explosió d’alegria i amb un concert de clàxons. Durant els darrers dies, Mugabe es resistia a abandonar el càrrec, que ostentava des del 1987, tot i que l’exèrcit havia pres el control del país la nit de dimarts a dimecres de la setmana passada. El detonant de l’alçament militar va ser la destitució del vicepresident, Emmerson Mnangagwa, el 6 de novembre, per aplanar el camí a la presidència a la seva dona, Grace Mugabe, de 52 anys, coneguda amb el renom de Gucci Grace pel seu gust pels articles de luxe.

Des de llavors, el ZANU-PF, cofundat per Mugabe, va destituir el veterà líder, de 93 anys, com a número u de la formació i el va substituir per Mnangagwa, a més d’expulsar Grace Mugabe i els seus aliats. Dissabte, responent a la crida de veterans de la guerra d’independència –punta de llança de la revolta contra Mugabe–, desenes de milers de manifestants van sortir als carrers d’Harare i Bulawayo, la segona ciutat del país, al crit de “Bye bye, Robert” i “Adeu, avi”. Tot i el rebuig popular i del seu mateix partit, Mugabe no va dimitir ni quan el ZANU-PF li va donar un ultimàtum que expirava dilluns al migdia. Per això, el partit va iniciar els tràmits per posar en marxa la moció de censura parlamentària, que finalment no es va arribar a consumar.

Heroi de la guerra d’independència (1980), Mugabe, el Camarada Bob, és l’únic líder que han conegut els zimbabuesos des que la lluita de la guerrilla va posar fi al govern de la minoria blanca a l’antiga Rhodèsia. Durant el seu llarg mandat, en què va governar amb mà de ferro, va dur el país a la ruïna i es va aferrar al poder a través d’una ferotge repressió.

Tot i les mostres d’alegria d’ahir als carrers d’Harare, la caiguda de Mugabe és més el resultat de la lluita entre les diverses faccions de les elits que no pas d’una revolta popular. Ara Mnangagwa, l’antic vicepresident, en parador desconegut després de fugir del país per motius de seguretat, és qui sembla tenir més números per convertir-se en el successor de Mugabe.

Antic cap de seguretat conegut com El Cocodril, va ser la mà dreta del veterà dirigent durant dècades i se l’acusa d’haver participat en la repressió contra els zimbabuesos que van desafiar el seu líder.

Mugabe va dirigir la guerra d’alliberament de Zimbàbue i se’l considera un dels pares fundadors de l’Àfrica postcolonial i un ferm defensor de la lluita per alliberar la veïna Sud-àfrica de l’apartheid. Fins ahir era el líder en actiu més veterà del planeta, rècord que hereta ara la reina d’Anglaterra.