Junqueras assumeix el 155
El vicepresident i els tres consellers d’ERC empresonats accepten la seva destitució des de la discrepància política
Demanen la seva llibertat a la sala penal de l’Audiencia Nacional per concórrer a les eleccions
El vicepresident, Oriol Junqueras, i els consellers d’ERC empresonats Dolors Bassa, Carles Mundó i Raül Romeva no han canviat ni un mil·límetre la seva línia de defensa. Ni accepten l’anomenada via Forcadell, oberta per Ramona Barrufet al Tribunal Suprem (TS) quan va assegurar que la declaració d’independència de Catalunya era política i l’acció unilateral no tenia sortida. El vicepresident i els tres consellers d’ERC no han demanat tornar a declarar al tribunal, sinó que ahir el seu advocat, el penalista Andreu van den Eynde, en un nou pas del procés penal, va presentar un recurs d’apel·lació a la sala penal de l’Audiencia Nacional, després que la magistrada de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela va denegar-los la llibertat, privada des del 2 de novembre passat, en considerar que hi ha risc de fuga, de reiteració delictiva i destrucció de proves.
En el recurs, Junqueras i els consellers no afirmen que “acaten” l’article 155 com més explicitament van fer abans-d’ahir els conseller Jordi Turull i Josep Rull, amb el matís “amb discrepància política”, indicat pel seu lletrat, Jordi Pina. Amb més subtilesa els càrrecs d’ERC també assumeixen la intervenció feta per l’Estat espanyol, i només ho fan per demostrar que no reiteraran en el delicte de rebel·lió del qual els acusa la fiscalia. “Malgrat ostentar legítimament i democràticament la condició de membres del govern de Catalunya, van acudir a l’Audiencia Nacional ja com a exconsellers”, afirma Van den Eynde, que hi afegeix: “Des de l’aplicació de l’article 155 es va dissoldre el Parlament i el govern català no s’ha reunit des que va ser destituït”, a més de recordar que Junqueras i els consellers es volen presentar al procés electoral fixat pel govern espanyol.
Forn nega la violència
En el recurs dirigit als cinc magistrats de la sala penal, el penalista d’ERC recorda el vot particular del magistrat José Ricardo de Prada, en què apostava per mesures menys oneroses que mantenir en presó provisional els presidents d’Òmnium i de l’ANC. Els quatre magistrats de la sala, però, van ratificar la decisió de Lamela de mantenir-los a la presó, on són des del 16 de sembre passat. En concret, De Prada afirmava que “els òrgans judicials hauran de discriminar meticulosament entre el que són legítims plantejaments ideològics; possibles actes conspiratius, a més de problemes d’imputabilitat objectiva i subjectiva de fets als ara imputats”. Per Van den Eynde, “si les mobilitzacions ciutadanes es consideren actes il·lícits, no només s’està criminalitzant el dret de reunió i de manifestació, sinó el conjunt del moviment polític d’autodeterminació català.” L’advocat sol·licita per als consellers la llibertat provisional o alteratives a la presó, com el Suprem va acordar per a la presidenta del Parlament i els membres de la mesa, en llibertat amb fiança. Precisament, ahir la magistrada del TSJC va enviar la causa oberta contra Forcadell i la mesa al Suprem.
Per la seva part, el conseller Joaquim Forn (PDeCAT) –defensat pel penalista Daniel Pérez-Esqué del despatx de Cristóbal Martell– també va presentar ahir el recurs d’apel·lació a l’Audiencia Nacional per demanar la seva llibertat. Primer de tot, Pérez-Esqué exposa la indefensió de Forn, com de la resta (per això es van negar a declarar), en tenir menys de 24 hores per preparar la seva defensa davant la magistrada Lamela i de no disposar de documentació clau (Enfocats) citada per la jutgessa, de la qual assegura que és “radicalment inexacte” que no li demanessin la suspensió com ella sosté.
L’advocat de Forn qüestiona que sigui autor del delicte de rebel·lió, i qualifica “d’audaç i suggestiu” el terme “violència” emprat per la fiscalia, i que encara s’ha de provar. Pérez-Esqué també contextualitza les declaracions que s’imputen al conseller d’Interior i aclareix que va afirmar que “no volia cap enfrontament entre cossos policials”. Finalment, nega que concorri en Forn el risc de fuga, de destrucció de proves i de reiteració delictiva. Amb l’aprovació del 155, Forn “va assumir la nova situació jurídica i va cessar en l’exercici de la seva funció pública, sense escarafalls ni crides a la desobediència”, clou.
